Navega pel mes

Juny de 2019

EL VERCORS AMB ELS MOTARRES

Perrutesamblamoto
/
Jun 25, 2019
/
FRANÇA, MOTARRES.CAT, VIATGES

RUTA REALITZADA DEL 8 AL 11-09-07

Aquesta ruta va ser realitzada amb la magnifica colla que érem al Motarres.cat, forum de flipats per la moto ja desaparegut per desgràcia fa temps però amb els que varem realitzar moltes sortides, compartir molts quilòmetres i experiències genials..

Ha estat un repte, un projecte de temps perseguit, que ens ha portat molts mals de cap.
Emprenyades i pors, però que finalment, una vegada tornats i valorada pausadament l’experiència, ha estat un complert èxit a tots els nivells.

Ha estat la demostració fefaent, de que 17 persones poden conviure 4 dies i tres nits, passant-s’ho d’allò més be. Gent que érem grans desconeguts en molts casos, hem acostat moltissim els nostres llaços d’amistat i coneixement.

Ha estat la victòria de la constància contar les adversitats, els corcons que deien que això no sortiria be i que no funcionaria.

Ha estat la constatació que 10 motos de diferents cilindrades, tipus, classes, concepcions i filosofies, poden fer un magnific viatge plegats.

Més rics per que hem tornat cansats de tantes coses viscudes amb tan poc temps.
Més rics per que hem tornat contents, molt contents d’enfortir uns lligams que ja teníem amb alguns, i d’encetar-ne uns altres amb els que encara no coneixíem prou.
Més rics per que a la nostre memòria hi haurem de fer lloc per noves imatges i nous records.
I més rics per que, a part de rutejar en moto per Vercors, ens hem fet un fart de riure amb tots vosaltres, cosa molt valuosa aquesta amb els temps que corren!!!

Però una cosa que per a mi, te molta importància, ha estat l’excusa involunatria de que neixes el fòrum de motarres.cat, iniciativa que mica en mica ha anat prenent cos i sentit, més enllà que la pura sortida al Vercors.

Per tot això aquesta sortida, molts la tindrem i retindrem en el record, i si s’esborra, que sigui per deixar lloc a noves i tant especials experiències.

Aquí us poso la crònica del que va ser la ruta al Vercors, duta a terme del 8 al 11 de setembre de 2007

DIA 1 — 8 DE SETEMBRE —

LA RUTA – APROXIMACIÓ

Autopista fins a Orange (430km des de Barcelona)
Des de la sortida de l’Autopista a Orange seguirem la següent ruta

Autopista fins a Orange (430km des de Barcelona)
Des de la sortida de l’Autopista a Orange seguirem la següent ruta
De Orange per la
D975 fins a Vaison la Romaine
D938 fins a Nyons
D94 fins a Rémuzat
D61 fins a la Motte- Chalancon
D135 find a Vercheny
D 93 fins a Die
D 518 fins a Col de Rousset
D518 – D103 fins a les Gorges de la Bourne
D 35 fins a Rencurel
Aquest tram te uns 210 km aproximadament d’Orange fins a Rencurel.

Clica aqui per veure la ruta al Google Maps

Sortim de Parets al punt de ¾ de 8 per ser el més puntuals possibles….
Aquesta vegada portava un juguet nou, que esperava suplís els meus estimats mapes……. i que hem faria anar de corcoll tota la sortida.

La trobada és a Bellaterra, pero una tanca ens separa d’en Carles….

Una vegada superat, fem cap a l’area de la Jonquera, on desprès de fer un ràpid mos, marxem cap a Orange..

Fem parades cada 200km per repostar i estirar les cames, s’agraeix

Arribem a Orange, i iniciem la ruta per carreteres interiors, obliga a fer reagrupaments, ja que la filera que fan 10 motos, és força llarga.

A Roaix parem a dinar, demanem en un bar si ens deixen entaular….. sort de la Lidia (r1k) que domina el francès…… (miquel no facis cap comentari aquí…. )

En XaviStrom no se’n pot estar i s’ofereix per fer-nos de cambrer.

Seguim despres de dinar i la ruta s’endinça en uns magnifics engorjats… son les Gorges du Caire

A la Motte la carretera es torna revolada i feréstega… amb asfalt de dubtosa qualitat i a vegades amb grava..

En Stromkel ens comença a donar mostres que “algo” li està passant…

Passat St Nazaire la carretera millora però segueix sent espectacular i molt divertida…

En acostar-nos a Die, el Vercors ja ens diu hola…

La pujada al coll Russet, és tant ràpida que poc temps tenim a fer fotos

Aprofitem a fer una foto de grup, estem a punt d’entrar al cor del Vercors.

S’està fent fosc, son 2/4 de 8 quant arribem a l’hotel Marronnier

Ens esperen…..

Desprès d’una dutxa anem a sopar, estem cansats i contents, la vetllada acaba d’hora avui, tots tenim ganes d’agafar el llit.

DIA 2 — 9 DE SETEMBRE —

DESCOBRINT EL VERCORS

Clica per veure la ruta en el Google Maps

Ens llevem a una hora prudencial, ja que hemm quedat per esmorzar a 2/4 de 9, per marxar a 2/4 de 10.
El dia es s’aixeca lletxot i emboirat. En Xavi fa el que pot per a lluitar contra la pluja, però ningú ho fa contra la boira.
Amb aquest temps marxem…..

Les gorges de la Bourne cap a Pont en Royans, no llueixen com mereixen..

En arribar-hi la fila de motots aparcades fa força patxoca, Aprofitem per fer unes fotos a les típiques cases penjades.

Marxem cap a Leoncel on pujem el primer port, el de Tourniol, en agafar alçada, la boira es fa densa i emprenyadora, no ens deixa veure cap de les magnifiques vistes que aquí hi ha.

Per un moment, la boira ens permet veure el camí de pujada…

Baixem i anem cap el coll de la Bataille.

Aquí si que hi ha boira de veritat, i vent, mol de vent, tant que no ens hi podem estar ni cinc minuts…

Baixem pels tunels de Pionnier, i parem a St Jean en Royans a fer un cafe per reposar-nos del fred.

Ara li toca el torn al Combé Laval, que fems tot pujant al coll de la Machine pel Foret de la Cote Belle.

Ens el prenem amb calma i cada un pel seu compte per a poder fer les fotos que creguem oportunes, i desprès el tornem a fer plegats de pujada…

Ja és hora de dinar, i ens vusquem una zona per fer-ho. No ens tallem en veure que per arribar a les taules de picnic no hi arriba la carretera. Estem al vell mig del Foret de la Lente

Passem desprès de dinar pel la necropolis de la ressistencia….

Despres de Passar St Martin en Vercors, prenen la carretera que ens portarà al Calvari de Valchevriere i el Bois Barbu, ruta que ens recomenà en Stelvio, i que de segur val la pena..

En Miquel (in1til) encara busca els gnoms per a fer-hi una foto

i el Miquel (Stromkel) troba algú amb qui compartir els seus deliris i jocs.

En arribar a Villar de Lands anem a fer una cervesa a la concorreguda plaça de l’Ours, i seguint savis consells….

Ara només queda vaixar a Grenoble per la carretera de St Nizier i tornar a pujar per la rapida carretera que passa per les Gorges dels Engins….

De tornada, cap a Rencurel, descobrim les magnifiques Gorges de la Bourne, espectaculars….

Sopar i una magnifica sobretaula, que encara em fan mal les costelles de tant riure….

Demà serà un altre dia….

DIA 3 — 10 DE SETEMBRE —

MES VERCORS

Clica per tenir una aproximació de la ruta al Google Maps

El dilluns és lleva radiant i net, promet ser un gran dia.
Des de l’habitació, la vista, simplement espectacular!!!!!

Esmorzem rapidament, tots tenim moltes ganes de iniciar la ruta….
L’Stromkel te fred de peus, ha dormit sol i vol esmenar-ho….. necessita carinyo i prova amb en Ramon…….

Avui ens acompanyarà en Jean François, l’amo de l’hotel. Tots a punt emprenem marxa tot seguint la Route des Ecouges

per arribar a les magnifiques gorges…. espectaculars, sense paraules…..

D’aquí, baixem a St Gervais i ràpidament ens enfilem per una carretereta acabada d’asfaltar cap a les Gorges du Nan

Just entrar-hi descobrim que estan en obres, pero encara que agin arrencat l’asfalt en aquest tram continuem….

De sobte, ens topem amb la crua realitat, les gorges estan tancades, fins hi tot, ens trobem un camió de cara que…….. buffff

Amb resignació donem mitja volta i marxem….

A la que trobem un bon lloc, refem la ruta amb un ràpid consens.

La variarem per tal que a la tarda puguem estar altra vegada a les gorges…. els obrers ens han dit que plègan de treballar a les 5. Per tant ara posem rumb a le Fas i Presles

A presles fem una paradeta…..

I continuem, la carretera és magnifica i perdem altura ràpidament.

Tot passant per les gorges de la Bourne altre cop, arribem a les Jarrant, i passat Autrans arribem al Tunnel du Mortier

D’aquí prenem una ruta forestal, que entre sotracs i revolts, ens porta fins un esplèndid prat on ens disposem a dinar…

Rebem aquí una trucada del Tonet que ens fa molta il•lusió…… mira tots et saluden!!!!

En plegar de dinar, pugem al mirador de la Moliere de 1632 metres, d’on tenim una magnifica visió dels Alps…

Marxem, que es fa tard. Seguim la pista fins al coll de la Croix Perrin Jaume, i d’aquí cap a Rencurel, d’on surt una petita pista asfaltada que ens portarà de nou a Le Faz

I d’allà, per la reraguarda, per Malleval, ens acostem de nou a les gorges du Nan

I baixem fins a trobar-nos-les.

Seguim baixant i tornem cap a la Gorga dels Ecouges per tal de fer el tuner de tornada…

Arribem a l’Hotel cap a 2/4 de 7, com sempre contents i cansats.

Ens espera un magnífic sopar, de primer una sopa bonissima, que no sabem ben be que portava a dins, però que ens va posar a tots com a motos…. be!!! A l’Stromkel una mica més que als demés, amb la seva festa a l’habitació 23

DIA 4 — 11 DE SETEMBRE —

TORNEM A CASA

Aquest tram te uns 180 km aproximadament fins arribar a Orange.

Marxarem de Rencurel i seguirem la següent ruta

St Jean en Royans per D537
a Plan de Baix per la D70
Gorges d’Ombléze per la D578
Mirabel et Blacons per la D70
Saou per la D70
Dieulefit per la D538
Valreas per la D538 i D10
Toulette per la D976
Orange per la D193

D’aquí l’autopista fins a Barcelona (430km des de Orange)

Avui el dia s’aixeca trist, per les boires, i per que ja marxem. Amb pesar, pero amb aquella alegria que ha caracteritzat aquesta sortida ens fem les fotos de grup…

Marxem doncs, amb un dia gris i brut… deixem enrera Rancurel…

i Pont en Royans

passem el col de Bacchus i anem a les gorges de l’Ombleze…

Seguim fent ruta de tornada i passem per uns bonics paratges, el Pas de Lauzens, fins a Saou…

on parem a fer el cafe… recordem que és 11 de setembre, i cantem els Segadors (acompanyat de la música versió Politono)

A partir d’aquí les carreteres es tornen ràpides i amples, i espavilem deu ni do… llàstima del vent fort que ens fa anar de corcoll….

Una vegada a l’autopista, poca cosa a destacar, més que l’últim piknik plegats

Arribem a casa, com sempre amb un molt bon regust de boca….. ens ho hem passat teta, tot a funcionat (no perfecta, pero suficient)

Ara queda esperar a veure quina més de grossa en farem…. mentre agrair a tots la vostra participació…

IN1TIL (Miquel)

PASSAT DE ROSCA I R1K (Carles i Lidia)

JAMES BOND (Ramon 007)

NUCK CHORRIS (Toni i Carme)

XAVISTROM (Xavi i Sandra)

STROMKEL (Miquel)

SIONO1000 (Joan i Irene)

ANGEL I VIOLANT DE BRU (Angel i Montse)

XAVITIGER i CECITIGER (Xavi i Ceci)

I nosaltres, ELS BURRUKTALA (Carme i Miquel)

i ressaltar la magnifica feina i moral de les nostres copis, que fer 2000 i pico de quilometres allà radera, refiant-se plenament de nosaltres….. ja te tela!!!

Ah!!! I a la Carme, que va fer unes 800 fotografies….

CARME i MIQUEL

Rutes a la Valldigna – 1800km (PART 2)

Mireu primer:

Rutes a la Valldigna – 1800km (PART 1)

Diumenge 8 d’Abril de 2007

SALTANT PER LES VALLS (la d’Albaida, la d’Alcalà, la de Gallinera i la Valldigna)

La nit va passar també ràpida aquesta vegada. L’ovípar sopar, fou mereixedor d’una sobretaula que pel matí vàrem notar a l’hora de llevar-nos.
Desprès de fer algunes filigranes, ja que la mestressa de l’hostal també va estar de festa i es va adormir, ens donen d’esmorzar.

Puntuals, en Jordi i en Tonet, ens venen a buscar. Nosaltres, a punt de marxa. En atrevim a anar sense roba d’aigua. Ahir la pluja va ser poca, avui tenim l’esperança que s’aguanti.

La ruta que emprenem, és de uns 200 km. Una matinal per pistes asfaltades i carreteres estretes que s’afilen contínuament i baixen saltant les valls.
No podem fer tard, ja que ens han convidat a dinar…….a casa del Tonet i l’Araceli.

Avui la ruta és aquesta, si cliques la imatge la podràs veure al Google Maps

Iniciem el recorregut. Sortim de la Drova per la CV 675 direcció Gandia….

per agafar de seguit un camí d’horta que es passeja entre camps de tarongers. Aquesta ens porta a la CV60 que la prenem a la dreta, direcció Xativa.

A l’alçada de Terrateig la deixem, i agafem una petita carretera, la CV-619 cap a Castelló de Rugat o prenem la costeruda i revolada carretera CV- 705 cap a Beniarres.

Tot pujant admirem la fabulosa mole del Benicadell.

A Beniarres prenem la CV-711 que ens fa passar per l’embassament de Beniarres, i d’aquí, fins el pobla de Planes. La carretera és un continu puja i baixa amb desnivells molt pronunciats i carreteres de tots colors, mides i estats.

De planes anem cap a Benialfaqui i Almudaina per la CV-708. En trobar la CV-710 anem cap a Gorga, de baixada, i una vegada allà, tornem a pujar, ara per la CV-720 cap a Balones, Benimassot i Tollos, on prenem direcció a Beniaia per la CV-713 i d’aquí a Alcala de la Jovada per la CV-712.

Prenem passats uns quilometres, una pista forestal asfaltada, que passa per sobra d’uns cingles. Estem a 650 m d’alçada, i per sota els nostres peus, la Vall de la Gallinera amb pobles de Beniali o Alpatro de tan sols 230m.sobre el nivell del mar. El precipici és magnífic…

Aprofitem per fer una foto de grup.

Ara la carretera baixa de cop amb pendents pronunciades, que ens porten de pet a la CV-700, i per aquesta passem per pobles com Beniali (el que veiem d’allà dalt), Benitaia, La Carrotja i Alpatró.

D’aquest últim poble agafem altra pista forestal asfaltada que ens porta a Lorxa, i allà prenem la CV-701 fins al ja conegut poble de Beniarres.

Tornem enrera per on en vingut fins a trobar la CV60 que ens portarà fins a trobar la CV-611 cap a Benigamin, que deixem enrera per agafar la CV-610 i desprès la CV 575 fins a Llocnou d’en Fenoller.
D’allà prenem la CV-600, que ens porta a Simat i a Benifairó. Tornant a entrar a la Valldigna, ja sentim la olor a taronges altre cop.

En arribar a casa d’en Tonet i l’Araceli, surt el sol…… un sol gran i ple d’arròs, i garrofons, i mongeta, pebrot, gambes, mandonguilles…..
Una magnifica paella Valenciana.

En donem compta sense pensar-nos-ho gaire.

Que bona!!!!!!! Però el millor de tot és la companyia.

Les postres és una menja típica del país, feta per l’Araceli i que porta, moltes coses que segurament estan prohibides pels metges….. (Araceli, espero que posis el nom i la recepta…….)

Per si no fos poc, la Mar i l’Araceli en regalen un pastis de Tiramisu, fet per elles mateixes i que esta de “rechupete”.

Estem que no podem. Contents, feliços, agraïts i tips. Quina ruta, quin dinar, QUIN DIA!!!!

La sobretaula, ens marquem un Karaoke amb la PS2 i ens fem un fart de riure.

Desprès una engreixada a les cadenes de les motos i una foto del pilots feta per l’Anna, la filla petita del Tonet i l’Araceli.

Com que havíem menjat poc i havíem quedat amb gana, demanem de sopar,
I ens en donen, tu!!!!!

Sense paraules!!!! Ens acomiadem ja de la família… demà tornem cap a casa i ja no ens veurem més….fins la propera. Una llambregada a la ruta que seguirem demà i a dormir.

Dilluns 9 d’Abril de 2007

DE RUTA CAP A CASA

Hem triat una ruta alternativa a l’Autopasta, però lo suficient ràpida i divertida.

El Tonet ens fará de guia fins a la sortida de Valencia, ja que ens vol fer una mica de guia turistic per la ciutat, i aprofitar per passar per l’Albufera. D’aquí, anirem per autovia cap a Castelló, fins a la Pobla de Tornesa, Sant Mateu i Morella. Pararem a dinar a Monroyo, i baixarem per la carretera fina a Valdetormo i Calaceite. D’allà, a Gandesa i cap a Asco i Fix. Maials i Lleida on agafarem l’autovia cap a casa.
600 quilometres ens separaven.

Iniciem la ruta desprès d’esmorzar, com sempre. La sorpresa és que tota la nit ha estat plovent, i tenim que enfundar-nos de nou en plàstics.
El Tonet ens fa de guia.
Marxem tristos com el dia per deixar tant maques contrades i tant magnifica gent.

Agafem una carretera secundaria, la CV605 fins a Cullera

i d’allà la CV500 que passa per l’Albufera

Entrem a Valencia i fem una visita turistica a cop de moto, per la ciutat de les Ciencies de Valencia.

Arriba el moment…ens acomiadem del que durant quatre dies ha estat el nostre guia i amfitrió. En Tonet.

Ara enfilem rapidament per l’A7 i despres per la CV10 fins a Sant Mateu, on prenem la N232 cap a Morella

Passem per Morella.

i parem al mateix lloc que vàrem fer-ho llavors, per “canviar l’aigua de les olives”

Desprès continuem fins a Monroyo on dinem un entrepà ràpid.i ens trèiem tots els plàstics de pluja. Decidim que ja nio ens plourà més.

Traient xispes baixem per les carreteres aquelles…

I ha Ascó parem a fer gasolina, moment en que provo de robar la moto d’en Ramon.

A Maials intentem trobar sense èxit un bar obert per fer el cafè,

Agafem l’Autovia a Lleida i veiem un arc de Sant Martí

A Cervera, fem una cervesa i ens acomiadem i fem l’hora dels adeus. Uns per la C25 i els altres per l’A2.

Han estat quatre dies intensos.
Han estat 1800km de ruta.
Ens ho hem passat i sentit molt bé amb l’hospitalitat del Tonet i l’Araceli i en Jordi i la Julia.
Hens ho hem passat molt bé anant a roda del Xavi i la Ceci, del Ramon, del Jordi o en Tonet
Volem repetir-ho JA!!!!!

Gràcies companys per regalar-nos aquests quatre dies amb tots vosaltres.
Gràcies a la meva copi Carme, que està fent un veritable esforç per superar la por desprès de la caiguda i torna a fer aquestes magnifiques fotos i video en marxa. Sensa ella aquests reportatges no serian possibles.

Espero que us hagin agradat les fotos i la crònica.

CARME I MIQUEL

Rutes a la Valldigna – 1800km (PART 1)

És difícil a vegades, pogué explicar un sentiment.
És tant complicat explicar el que es sent anant en moto, sota la pluja, veient paisatges meravellosos, com el que es sent quant persones, que has conegut per internet, i coneixes poquet i has compartit menys, t’obren casa seva, et regalen la seva estima, aboquen en tu tot el seu afecte i et tracten com a veritables vells amics.

En Tonet i l’Araceli, les seves filles Mar i Anna, i juntament amb ells, en Jordi (QSC) i la Júlia varen obrir les portes de casa seva, perquè cinc motoristes viatgers, la envaíssim i la féssim nostra.

Totes les paraules i imatges, segur seran poques per agrair i explicar el que hem viscut i rodat al llarg d’aquests quatre dies i 1.800 km.

Llegiu despres….

Rutes a la Valldigna – 1800km (PART 2)

Divendres 6 d’abril de 2007

DE CAMÍ A LA VALDIGNA (VALENCIA)

Sempre he estat del parer, que anant en moto, la millor ruta entre dos punts, és la corba. Bé, millor dit una carretera que doni molta volta, com més millor. Per aquest motiu, quant decidirem anar a València, la ruta triada, va ésser una que feia uns 700 km. Ni les pluges de tota la setmana ni les malvades prediccions ens varen fer desistir.

La ruta a seguir fou….
Parets del Vallès, Igualada, Lleida, Fraga, Mesquinesa, Casp, Alcanyís, Calanda, Montalbán, Alfambra, Teruel, Villel (varem dinar), Tayaluelas, Utiel, Requena, Bunyol, Catadau (on ens venen a rebre en Tonet i en QSC), Carlet, Alzira, Simat de la Valldigna i La Drova (on teníem l’Hostal)

Així doncs, amb molta il.lusió, carregats amb l’equip anti-aigua i les alforges carregades, emprenem el rumb, sota la pluja que queia a Parets del Vallès.

A Igualada ens trobem amb en Ramon (James Bond) i el Xavi i la Ceci (Xavitiger). Ja hem enxampat la primera remullada de camí. Un avis del que ens esperava.

Agafem la A2, fins a Fraga, que ens desviem per la N211 cap a Casp i que seguirem fins a Montalbán.

Passem per Mesquinesa, on podem veure al magnífic castell, en que el Jordi i la Natalia s’hi estant fent unes fotos, i comprovem l’estat de l’Ebre, a punt de sortir de mare, i on el Gerard i l’Anna també es pararen cinc minuts abans a fer la mateixa foto.

Us prometo que aquesta foto l’ha fet la Carme i no l’he treta del reportatge de l’Anna!!!!

Les comportes del pantà estant treballant a tota castanya…

En passar per Casp, la pluja torna fer acta de presencia i ens acompanya fins quasi a Terol.

Casp és el famós poble en que si va firmar el “Compromís de Casp (1412)” , i que van néixer i viure els meus avis paterns, tot sigui dit de passada.

Tot arribant a Alcanyís, parem a fer un cafè, desprès continuem cap a Calanda, on s’estan preparant els tambors, i Montalbán

–
Uns quilometres desprès de Montalbán, trenquem a l’esquerra per agafar la carretera N-420 que ens porta a Terol.
Aquest tram és potser el pitjor de tots, ja que tot i tenir carreteres molt rectes, el fem pràcticament tot amb una intensa boira que no deixa veure a mes de 20 metres i plovent quantitat.
Quant la boira s’aixeca una mica, veiem entre els núvols, alguns turons propers de la serra del Pobo, ven nevats.

Just arribar a Terol, s’obren unes clarianes i el dia es torna una mica més afable. Prenem ara la N-330

En arribar al poble de Villel, trobem un bon lloc per a dinar, cosa que aprofitem.

En acabar, el sol sembla voler-se escapar entre els núvols, i aprofitem per augmentar el ritme, ja que trobem les carreteres en bones condicions.

L’alegria dura poc, ja que mica en mica és posa la cosa negra, i torna a ploure. El cel fa un aspecte que fa fredar… les motos semblen més motores d’aigua que de carretera.

D’Utiel anem a Bunyol per l’A3, i d’aquí cap a Catadau per la CV-50, lloc on trobem al Tonet i en QSC. Ja ens trobem molt a prop del nostra objectiu.

Només entrar a la Valldigna, una bafarada d’olor a flors de tarongers (Citrus sinensis) ens impregna les pituïtàries, i la imatge de milers d’arbres amb puntets taronges ens deixa sorpresos.

Tot pujant cap al poble on tenim l’Hostal, tenim una visió de tota la vall, tapissada dels tarongers.

L’hostal, que en Tonet s’ha encarregat de trobar-nos, és si més no curiós, ja que els amos son anglesos i les habitacions donen directament a una piscina.

La ruta ha estat llarga i passada per aigua. Una dutxa recomforta, i tot seguit, ens passen a vuscar en Tonet i el Jordi per anar a sopar. Avui ens conviden a casa seva.

Genial!!! Cal dir que la rebuda per part de la família és molt calorosa, ens sentim com a casa nostra. Estem cansats, afamats. El sopar ho arregla ràpidament.

No anem a dormir fins a les tres de la matinada. Estem més que contents. L’hospitalitat rebuda és impressionant. Quin dia més genial!!!! Ha estat perfecta i rodó.

Dissabte 7 d’abril de 2007

RUTA PER LA SERRA DEL CAROIG

Ens llevem només una estona desprès d’anar a dormir. Justetes les cinc hores de son, i a les 2/4 de 9 ja estem esmorzant. Estil angles, es clar.

Preparar les muntures i puntuals, en Jordi i el Tonet ja els tenim allà per fer-nos de guies i ensenyar-nos els secrets més amagats de la contrada.

Sembla que el dia fa un esforç per desafiar les prediccions nefastes de pluja durant tot el dia. Marxem, que ens queden uns 300 km per davant. Tot i amb això ens tapem preparats pel pitjor.

Avui farem una ruta per la Serra del Caroig, que podreu trobar clicant la imatge seguent:

La ruta és tortuosa i molta passa per pistes forestals lleugerament asfaltades. Asfalt que en moltes ocasions és en molt mal estat, però que li dona a la ruta un atractiu especial.
Cal dir que en Ramon amb la Pan€ va patir una estona, però sense problemes va fer passar la seva maquina sense problemes.

Sortim de la Drova, per la CV675, per anar per una pista forestal asfaltada fins a Barxeta, on prenem la CV600

Passem Xàtiva,

i anem cap el pobre d’ANNA per la CV580, primer la carretera és prou bona i rapida….

Desprès, a mida que passem pobles com Chella o Bolbaite es torna en una carretera, estreta, revolada i impressionant. Recomanable 100% TAT

Anem guanyant alçada, i ens parem a esperar en Ramon, que l’hem perdut. Pensem que no ens pot seguir….

Però la veritat és que ha parat per “robar” una taronja per cada un.

Continuem per la “carretera” fins arribar a la central Hidroelectrica de Salto de Millares, on aprofitem per fer-nos una foto de grup.

Desprès anem a Millares, on ens arribem a veure el Pont del Calatrava, o fem unes fotos.

Desprès, com que la carretera s’ha tornat bona, donem mitja volta i anem a buscar-ne altra més acord a les nostres necessitats.

Això si que és una pista forestal…. amb una mica d’asfalt.

Cabres al mig del camí, que s’aparten amablement.

A la vista del poble de Cortes de Pallàs, fem una parada per fer unes fotos..

I al poble a Dinar un plat combinat, que estava d’allò més bo.

En marxar per la CV 428, tant sols a uns 5 km, TANT BE QUE ANÀVEM, en Tonet te que tornar a fer bricolatge amb el seu casc. Com sempre somrient al mal temps.

A el Oro, agafem la CV425. fins a trobar la N330

La seguirem per aquesta carretera, fins a Enguera on prenem la C322 fins a enllaçar el recorregut de anada a ANNA, i tornem per on hem vingut.

El dia l’acabem sopant en una pitzeria, que ens tracten a cos de rei i ens donen de menjar que ens surt de les orelles. La Júlia hi te ma, ja que hi havia treballat. Igual que a nosaltres!!!! Gràcies companys…… joer amb la “picotaeta”
Sento no tenir fotos d’aquesta part…. la camera estava amb totes les bateries esgotades.

Nois, si heu arribat fins aquí mirant fotos…. mireu la segona part del viatge….. Altra ruta impressionant i amb mega paella inclosa.

Rutes a la Valldigna – 1800km (PART 2)

II – Alps-Vercors (el Vercors)

Perrutesamblamoto
/
Jun 23, 2019
/
FRANÇA, VACANCES, VIATGES

RUTA REALITZADA ENTRA ELS DIES 30 I 31 DE MAIG I DEL 1 AL 5 DE JULIOL

Mireu la primera part del viatge:

I – Alps-Vercors (Els Alps)

Rencurel – Pont-en-Royans – St Jean-en-Royans – Leoncel – Col de Tourniol (1145 mts) – Barbières – Peyrus – Col de Limouches (1086 mts) – Leoncel – St Jean-en-Royans – Pont-en-Royans – St André-en-Royans – St Romans – St Pierre-de-Cherennes – Presles – Rencurel
200 km
5,00 hores de ruta (parem per dinar 15’)

Avui ens llevem, i per variar plou, mes ven dit, plou i ha boira, molta boira a tocar les teulades de les cases. Queda clar que a la que ens alcem una mica, ja estarem altre cop a les fosques. Començo ha estar emprenyat.

Començo ha estar emprenyat. Li demano en Jean Fransois si hem deixa connectar a internet hem deixa el seu ordinador…. poso un post al foro dient que n’estic fins els qllons…. no sense dificultat, ja que descobreixo altre cosa dels francesos…. tenen el teclat diferent que nosaltres, i les tecles canviades de lloc…. em torno xino per trobar les lletres.

Finalment, decidim que no podem perdre tampoc el dia mirat com cau l’aigua…
Decidim sortir encara que sigui una estona…
Cap a les 10 del matí marxem tot plastificats…

Deixem la ruta de la Combe Laval per demà, que la previsió és de millor temps,
Sortim de Rencurel fins a trobar la D531 que prenem en direcció Pont-en-Royans i passant pel tram de les Gorges de la Bourme que encara no haviem vist…. amb la boira tampoc és que veiem res de res…

Parem a Pont-en-Royans per comprar us imans de nevera que sempre fan de bon portar als pares i fills… i mirem les cases penjats sobre el riu, no veiem gran cosa amb el dia que fa.

Prenem aquí la D-54 fins a St Jean-en-Royans, i allà la D-70, una magnifica carretera, que es passeja entre camps i boscos fins a Leoncel.

Aquí hi ha una cruilla vital en les nostres rutes, ja que surten carreteres cap el coll de la Bataille (1313 mts), que deixarem per demà, el col de Tourniol (1145 mts) i el de Limouches (1086 mts), que farem avui i el Col de Bacchus (980 mts) que farem l’últim dia per abandonar la zona del Vercors.

Així doncs prenem el de la dreta (la D-101) i entre mitx de la boira arribem al col de Tourniol (1145 mts)

La baixada és típica d’un gran coll, amb una paella rera d’altre…. llàstima que no tinguem visibilitat i tinguem que anar molt a poc a poc degut de la quantitat de pedra que hi ha al mig del camí. A la que perdem alçada, podem permeteres fer alguna foto sense boira…

Anem a parar a Barbiens on per la D119A anem cap a Peyrus, on tornem a pujar cap el col de Limouches (1086 mts) per la D 68. La boira ens cobreix de nou. No hem tingut cap de les magnifiques vistes dels miradors que hi han… estem frustrats…

La baixada del col de Limouches el fem fins a la Vacherie, on trobem altre cop la D-70 que prenem cap a Leoncel.
Tornem a ser a la cruïlla d’abans. Valorem fer el coll de la Bataille, però diu el mapa que te unes magnifiques vistes. Més val deixa-ho córrer per demà. Tornem cap a St Jean-en-Royans per on havíem vingut, i allà aprofitem per comprar una barra de pa, una espècie de Quiche Lorraine i un fuet. Busquem un arbre gros que ens pari la pluja i fem un mos ràpid.

Com que no deixa de ploure, decidim fer alguna cosa més i anar cap a Rencurel, mirem el mapa i li posem l’ull a una carretera petitona que passa pel poble de Presles i que pot ser un bon remate al dia.
Anem fins a St Romans per una carretereta que passa per St Andre-en-Royans (la D58) i desprès d’uns breus instants per la N-532 girem a la dreta cap a St Pierre de Cheremes i cap a le Fâ, aquí plou de valent i de vistes promeses, res de res….

El poble de Presles és força maco…

(ojo, aquesta foto es mou…)

En comensar a baixar per la D292, tenim una sorpresa en veure una petita, petita pista forestal de 18km asfaltada amb un indicador cap a Rencurel. Realment, amb el dia que fa i anant sol, fa que m’ho pensi, pero suposo que no hem vingut fins aquí per tenir problemes existencials. Decisió encertada sens dubta, ja que va se la salsa del dia, això si, aigualida.
La pista traspassa el Foret des Coulmes i puja fins el Col de Pra l’Etang de 1252 mts. Hi ha moments que la pista quasi desapareix entra la pinassa… concorreguda, no és, no!!!

Arribem a l’Hotel. Passem el temps actualitzant GPS i apuntat la ruta de demà. Espero que el que promet MeteoFrance sigui cert, i demà per fi tinguem bon dia.

Rencurel – Pont-en-Royans – St Jean-en-Royans – Leoncel – Col de la Bataille (1313 mts) – Tunnels du Pionner – Col de la Croix (712 mts) – Bouvante – Sant Jean-en-Royans – Sant Lauren-en-Royans – Gorges de Laval – Monastère Orthodoxe St-Antoine-le-Grand – Col de la Machine (1011mts) – Cirque de Combe Laval – Col Gaudissart (840 mts) – Col d’Echarasson (1146mts) – Font d’Urle – Col de la Chau (1337 mts) – La Chapelle-en-Vercors – St Agnan-en-Vercors – Les Baranques-en-Vercors – Vilard de Lands – Lands-en-Vercords – Col de la Coix Perrin (1220 mts) – Route Forestiere Barthelemy – Tunnel du Mortier – Autrans – Lands-en-Vercords – Gorges d’Engins – Sessenage – St Romans – Pont-en-Royans – Rencurel
350 km
8,30 hores de ruta (parem per dinar 15’)

Si cliques podràs veure la ruta al googlemap (només sut un tram de la ruta, ja que el googlemaps no deixa passar la ruta pels camins que varem passar)

Ha plogut per la nit.
El dia no és clar del tot i encara tenim boira a certa alçada, pero no plou, i dona la impressió que el dia és pot aguantar. La previsió del temps és prou bona com per prendre-s’ho amb ganes i no perdre el temps.

En Jean Fançois molt amablement m’ha deixat guardar la moto al seu garatge, al costat de la preciosa Yamaha XJR 1300.

Anem fins a Pont-en-Royans, per les gorgen de la Bourne, i avui si que podem gaudir de les cases penjades.

És diumenge, i és nota per la quantitat de bicicletes que ens trobem.
Durant tot el dia ens creuarem amb centenars d’aquests tipus de personatges que van en aquest tipus de vehicle de dues rodes…i sense motor!!!!!!!!

Fem el tram de sempre, per la D-70 fins ala nostra cruilla preferida de Leoncel. Avui prenem el desvio l’esquerra, que puja al col de la Bataille (D-119).

No tenim sort, a la que ens aixequem una mica j tornem a estar amb boira. A dalt, ens plastifiquem….. de les meravelloses vistes que se’ns promet, ni una!!!

Trobem el desvio cap a Bouvante i seguim baixant per la D-131. Passem pels Tunnels du Pionner i el Col de la Croix (712 mts).

Per fi podem veure per primera vegada les vistes que em tingut prohibides .
Ara ens donem compte de la magnitud de la tragèdia i de que ens em estat perdent per culpa de la boira.

Quant arribem a St Laurent-en-Royans, iniciem la pujada per fer el circ de Combe Laval per la D-2 quant trobem una petita pista asfaltada que marca les Gorges de Combé Laval. La pista es mareix ser explorada i ens hi posem.

Al final de tot ens trobem el petit Monastère Orthodoxe de St-Antoine-le-Grand. És increible. Quant vaig llegir que el Xavitiger havia estat en un monestir, no va haver-hi manera de trobar-lo en el plnell, ara l’hem trobat sense voler.

Tornem enrera i seguim pujant per la rapida D2 que passa entra diferents boscos fins el Col de la Machine (1101mts)….

… lloc on iniciem la carretera D-76 que te un tram excavat a la pedra…. impressionant!!! Tot i que hi ha una mica de boira, estem satisfets. Ha valgut la pena…

Tot baixant veiem els indicadors a l’esquerra de la emunyedissa carretera que puja al Col d’Echarasson (1146mts), que fem fins a trobar altre cop la D76 passat el coll de la Machine i l’agafem en direcció Vassieux en Vercors. La carretera és maca i ràpida.

En passar per Font d’Urle, prem a fer un ràpid mos. Es acabem el que ens va quedar ahir.

Baixant del Col de la Chau (1337 mts) el dia, avui si, ens regala amb marebelloses vistes…

….tot i que en arribar a la carretera D-178 ens trobem amb una cosa que ens deixa perplexos, parats i esmaperduts….sense paraules!!!! serà motiu d’un post a part d’aquí uns dies….

Sobreposats de tant horrible reflexió, posem rumb cap a La Chapelle-en-Vercors i despres retrocedim una mica fins a St Agnan-en-Vercors per agafar la D 103 fins a Les Baranques-en-Vercors tots disposats a fer la Rute des Grands Gulets. Mira que havia llegit en el reportatge del Xavi el del Siono que hi havia una carretera tallada…. bé…era aquesta.

Mira que soc ase!!!!!! Aquest em mira com afirmant aquesta asseberació.

Prenem doncs, una petita carretera que surt desprès de St Martin-en-Vercors que s’enfila i passa entre diferens “forets” fins a Vilard de Lands

Ara el nostre obgectiu és una pista forestal asfaltada que he vist en el mapa, i que acaba en un tunel anomenat el Tunnel du Mortier…. (suggerent nom), i que ens permetrà arribar ràpidament a Grenoble.
Anem fins a Lands-en-Vercords i pugem per la carretera D 106 fins el Col de la Coix Perrin (1220 mts), just on surt aquesta pista, la Route Forestiere Barthelemy segons el cartell.

La pista és maca i feréstega, tot i que algún tram es fa mirar amb atenció.

En acabar-se la pista, trobem l’esperat Tunnel du Mortier.
Fracas!!!!! Altra vegada s’ens priba la diversió i està tallat….perqueeeeeeeee???

Si el talús fos més petit….. però no puc passar. Sort que ara la pista es transforma en un ampla i acolorida carretera cap a Autrans.

Desprès tornem cap a Lands-en-Vercords i baixem a Sessenage per les Gorges d’Engins – agafem la nacion 532 per rodejar tot el Vercors i a St Romans entrem cap a Pont-en-Royans.
En entrar a les Gorges de la Bourne, podem admiar-la per fi en tota le seva esplendor i sensa boires…

Arribem realment contents a Rencurel. Portem més de 8 hores sobre la moto i encara volem fer algunes coses més….però no podem…. no hem trobat ni una benzinera oberta en tota la tarda…….grrrrrrrr, a França es veu que és costum tancar-les a partir de les 12h. i anem secs…

És igual, hem decidit que demá ens quedarem altre dia….

Rencurel – St Julien-en-Vercors – St Agnant-en-Vercors – Col du Rousset (1254 mts) – Die – Châtillon-en-Diois – Gorges des Gats – Col de Grimone (1318 mts) – Col de la Croix Hauta (1179 mts) – Mens – Pont de Ponsonnas – Valbonnais – Col d’Ornon – le Bourg-d’Oisans – Alpe-d’Huez – Col de Srenne (199 mts) – Clavans – Le Freney – Grenoble – Seyssins – Lands-en-Vercords – Villard-de-Lans – Rencurel
364 km
8,45 hores de ruta (parem per dinar 15’)

si cliques podràs veure la ruta al googlemap
Per fi és lleva un dia magnífic. Cap dia havíem pogut tenir vistes així.

Una engraixadeta a la cadena, ràpidament a posar gasolina a Villard-de-Lans i iniciem la ruta…

Aquesta vegada passem pel l’altre costat de les Gorges de la Bourne tot seguint la D103

A la Chapelle-en-Vercors prenem la D518, que puja ràpidament al Col du Rousset (1254 mts). Fem una foto de la Regió del Vercors i en sortim pel tunel…..

Quedem bocabadats en veure la baixada del coll. Recordo les fotos del reportatge del Xavi…..

Les fotos son maques, la baixada és millor…. i amb carretera seca!!!!!

Arribem a Die, i agafem la D93 fins a trobar els indicadors de Châtillon-en-Diois per la D539

Entrem a les Gorges des Gats…

….fins que, terrible desgracia la nostra, trobem tallada la carretera. Aquí no hi ha una barrera física, per lo que passo per a podre veure tota la gorja….. val la pena!!!

Tornem enrera fins a trobar la ruta alternativa, que és una pista sense asfaltar d’uns quilometres.

Tornats a la carretera passem el Col de Grimone (1318 mts) i baixem a trbar la N-75 que prenem en direcció Grenoble i tot passat el Col de la Croix Hauta (1179 mts) prenem la D66 cap a Mens…

Aquestes carreteres son maques i divertides, plenes de corbes i corbes….

així, seguint desprès de Mens per la D226, ens trobem el magnific Pont de Ponsonnas dobre el riu Drac. En aquest pont si practica habitualment el salt amb goma elastica i el ponting….
Realment el barranc de sota és impressionant….

Aprofitem per a “dinar” aquí. Acabem amb les obres del pobra fuet que fa dos dies que roda…..

Entrem ara cap a Valbonnais per la D526 al Parc National des Écrins, les muntanyes ens acompanyen en el nostra camí….

Corba rera corba, arribem al Col d’Ornon (1367 mts) on tinc l’ensurt més gran de l’historia….. en un tram quasi recta, li anava torçant-li l’orella a la V (ja se que no podia anar a 120… però ho demanava la carretera i feia hores que només fèiem corbes…jeje) quant apareix un brutal canvi de rasant….. de cop i volta noto com la moto es desenganxa de terra i m’aixeco del seient de la moto, i la Carme amb mí. En tornar a tocar el terra….(la moto) ni us ho explico. Jo sobre la sobre dipòsit i la Carme sobre la meva ronyonada……. sort que no vàrem caure….. si es que no es pot badar!!!!!

Arribats a le Bourg-d’Oisans pugem al mític Alpe-d’Huez entre ciclistes. A dalt ens fem la foto fiki del dia…

Ara fem la pista que ens porta a Col de Serenne (199 mts).
Es maca i entretinguda, tot i que algun tram passa aigua i la carretera está enfangada…

Passat el coll ja ens trobem un cartell que posa DANGER…… i marca un pendent del 17%. Realment la pista baixa força, i trobem algunes “pedretes” al mitg….

A mida que baixem cap a Clavans, la carretera està molt millor…

En trobar la N91, distem uns 70 quilometres fins a Grenoble, pujem per Seyssins, Lands-en-Vercords, Villard-de-Lans i Rencurel
Tot i que el dia a estat magnífic, la pluja ens persegueix i els ultims 40 els fem sota la pluja……. que hi farem!!!!!! A aquestes alçades ja no em preocupa

Rencurel – Col Romeyere (1074 mts) – Gorges Romeyeres – St Gervais – Rencurel – Pont-en-Royans – St Jean-en-Royans – Leoncel – coll de Bacchus (978 mts) – Plan de Baix – Gorges d’Ombleze – Crest – Bourdeaux – Dieulefit – Nyon – Vaison-la-Romaine – Orange – Parets del Valles
692 km (262 per carreteres)
10h05’ hores de ruta

El dia es torna a llevam magnific. El plantejament és poder visitar dues coses que ens fan gracia del vercors i anar baixant per carretres secundaries fins a Orange on agafar l’Autopista. Anar fina a Carcassonne a passar nit i tornar a casa tot fent una ruta pirinenca….

Així doncs, paguem el que devem a l’Hotel i ens despedim d’en Jean François i la Caroline. Deixem les maletes laterals perque tornarem a passar per allí d’aquí una estona i no cal que les carreguem ara.

Pujem per la carretera que passa per devant mateix de l’hotel (D35) amunt cap a Col Romeyere (1074 mts) i ens internem a les gorges des Ecouges…. la carretera és d’aquelles que et deixa sense alè…. es tenen que tenir nassos per fer passar una carretera per aquí.

Despres de l’engorjat, la carretera segueix baixant cap a St Gervais

On donem la volta i comencem a pujar pel mateix camí, amb la diferencia que l’engorjat és massa estrét per a passar dos vehicles, per lo que la tornada es fa per un tunel picat a la pedra…..

Tornem a Rencurel, muntem les maletes i marxem ara si, definitivament…..

La sortida la farem pel coll de Bacchus (978 mts), per lo que fem la ja més que coneguda ruta fins a Leoncel per la D70 i continuem aquesta vegada rectes cap a la Vacherie que aquesta vegada seguiré fins arribar a Plan de Baix.

D’aquí surt una petita carretera que va al poble d’Ombleze i que passa per unes gorges del mateix nom. Son un espectacle d’aigua….. d’algo te que haver servit tants dies de pluja….

Passades les gorges i el poble, el camí segueix amunt d’una manera dubtosa, que ho deixem per quant tornem…. va a parar al coll de la Bataille, que és el que es pot veure al fons de la foto, per cert, cobert per la boira. (Començo a pensar que mai marxa)

Donem mitja volta i tornem per on hem vingut…

A partir d’aquí, anem baixant per carreteres secundaris, seguint un recorregut que el meu Tomtom neuronal se li acut prou entretingut
Anem fins a Crest on trespassem el riu Drôme i agafem la D538 fins a Bourdeaux…

D’aquí anem a Dieulefit seguint sempre la mateixa carretera, i en havent passat el Col du Pertuis, ens parem a fer un mos….

La Carme va ser la encarregada d’assassinar i sacrificar altra fuet….

D’allà anem a Nyon i despres a Vaison-la-Romaine mai fins aquí sense deixar la D538.
A partir d’aquí, la carretera ja no te gaire atractiu. Passa entre immensos camps de cep i fa una forta fortor de vi agre…
De tant en tant ens parem per actualitzar els tracs de GPS…

Arribem a Orange on agafem l’autopista. Enfilem cap Narbonne.
Just arribar a l’alçada de Montpellier, ens cau el diluvi del segle. En ve just trobar un pont per poder-nos refugiar i plastificar, però cau tanta aigua que quedem xops igualment…..

Seguim la ruta, però el cel és amenaçador….. veieu la tromba d’aigua caient del cel???
A que no sabeu qui se la va menjar tota……

Res, que una mica farts de tot, i cansats pels quilometres, decidim anar a dormir a casa i donar per acabada l’aventura….
A Perpignan el cel es mostrava així.

I en arribar a casa, a 2/4 de 10, cansats però contents….
La moto s’ha portat com una reina….

I – Alps-Vercors (Els Alps)

Perrutesamblamoto
/
Jun 23, 2019
/
FRANÇA, VACANCES, VIATGES

RUTA REALITZADA ENTRE ELS DIES 30 I 31 DE MAIG I DEL 1 AL 5 DE JULIOL

Hola Compis…

Aquí us deixo la crònica del nostra recent viatge per terres Franceses. Com que aixó és més llar que un dia sense pa, ho faig en dues parts….. la segona la trobareu aquí:

II – Alps-Vercors (el Vercors)

Realment ha estat un viatge curiós.
La primera vegada que ens vàrem plantejar la ruta, ho vàrem tenir clar, volíem anar als Alps.
Desprès en veure el reportatge d’en Siono1000, vaig quedar enamorat de la zona del Vercors (nom que tenia molt al cap del meu passat escalador, i de les meves lectures alpinístiques). El viatge del Xavi va confirmar que aquell seria el meu objectiu.

Dues setmanes abans de marxar, vaig rebre un mail convidant-me a participar amb altres moteros d’una ruta molt ambiciosa (creada pel company Stelvio) que fa molts dels ports dels Alps (sobretot Suïssos i Italians). M’engresca la ruta d’allò més, i fins hi tot, quant la penya amb la que tenia que anar diuen que per motius personals tenen que atraçar la seva sortida, jo mantinc l’objectiu.

Marxo sabent que el temps dels Alps és capritxos….
He mirat aquí la climatologia que ens espera i no és massa afalagadora. Tota la setmana de pluges fins ben entrat el diumenge 3 de juny. Això vol dir en mots casos neu en alçada, i fa que els ports siguin inestables i canviats.

Com a dada a tenir en compte, ahir, l’Stelvio estava tancat, avui és obert…….
Així doncs marxem…..

Parets del Valles– La Jonquera – Narbonne – Montpellier – Orange – Valence – Grenoble – Albertvilla – Ugine – Crest-Voland – Megeve – St Gervais-les Bains – Chamonix
800km
9,30 hores de ruta

Sobre el previst, a les 9.30 marxem de Parets del Vallés. La previsió és de 9 hores de viatge, cal dons no perdre el temps. Per descomptat, no hi ha més remei que passar per l’autopista.

Ràpidament arribem a la frontera i passem a territori frances, prenem l’A9 que seguirem fins a Orange. Els quilometres passen poc a poc. Tot i amb aixó veiem el primer tret diferencial de la cultura motera del pais veï.
Els peatges per a les motos…… a meitat de preu.

Arribant a Orange, la meitat del camí, s’imposa una paradeta a fer un mos. El popular i conegut PIKENIKE….. Son les 13.30h hi hem fet 400 km.

De retorn a la carretera en trobem d’altres que també van d’excursió…

A Orange prenem l’A7 direcció Lyon. A la sortida 15 de Valence Sud, deixem l’autopista i prenem l’autovia que fa de cinturó de la ciutat, sempre seguint els cartells derecció Grenoble, cap problema. L’autovia es transformarà en l’autopista A49, que seguirem fins a Grenoble.
A la nostra dreta podem veure ja el Vercors. En aquests moment no és el nostra objectiu.

Grenoble és una mica complicat…. cartells de sortides i desvios que fa que l’estat d’alerta augmenti. Tenim que seguir l’autopista, fins que de sobte trobem una sortida (crec que és la 5) direcció CHAMBERY per la N-87 i que és transformarà en la A-41…

Ara ja estem encarat als Alps, i les montanyes amb neu comencen a mostrar-se….
El Massif de la Chartreuse a l’esquerra, el de la Vanoise deixen pas al les magestuoses muntanyes del cor dels ALPS

Si ho hem fet be, uns quilometres abans de Chamberí prenem la A43 cap a la dreta fins a Albertville, que sortim en trobar cartells de Megeve i Chamonix.

Ara prenem la N212, passat Ugine, ens posem dins les gorges del riu Arly. La carretera és rapida i entretinguda. Un desviament per obres ens obliga a fer una petita carretera que s’alça fins a les pistes d’esquí de Crest-Voland.

Tornem a la carretera principal fins a trobar els indicadors de Chamonix per St Gervais LB, per D909.
Allà prenem la N205, que per la pujada, passa un agosarat viaducte. El Mont-BBlanc ens diu hola.

Arribats a Chamonix, son les 7 de la tarda. Trobem un petit hotel just al centre. En el vell mig del casc antic. Res de l’altre mon, però prou pel que busquem. A demés estem morts.

www.hotelclocher.com

Abans d’anar a dormir…. fem unes fotos de les muntanyes, demá farem un dia de turisme per Chamonix i pujarem l’Aguille du Midi.

Turisme Total – Aiguille du Midi
0 km
0 hores de ruta

Avui, segos el previst, ens prenem un dels dos dies de turisme que teniem previst. Crec que és imperdonable venir a Chamonix i no pujar a l’Aguille du Midi.
L’altre dia que teníem previst fer turisme, era per pujar la Jougfrau a Grindelwald (fa molts anys que vull veure el mite de la cara nord de l’Eiger).

Anem tot xino xano cap al funicular de l’Aguille, tot passant primer per informació i turisme. Vull tenir la seguretat de que els ports que demà tenim previst passar, seran oberts.

Ens quedem mullats. Els pronòstics de temps són nefastos, i els ports estant pràcticament tots tancats, el Grimselpass, Sustenpass, el Julierpass, el san Gottardo, el Petit i Gran St Bernardo, el….. només tenim oberts el Simplonpass de 2000mt, i l’Stelvio, però tots amb reserves pels pronòstics de nevades.
Em cauen dues llàgrimes…. la noia de l’Oficina de turisme, que parla castellà, es queda parada…. quina ràbia que em fa.

Així, doncs, seguim de moment amb el pla establert de pujar a l’AIGUILLE DU MIDI. Te un telefèric impressionant que puja des del poble a 1036 mts fina a 3842 mts en pocs minuts.

Cal tenir cura, ja que la diferencia d’alçada et sorpren amb una diferencia acusada de temperatura. Tranquilament a Chaminixestabem a 24 graus i a dalt de tot a sota zero.
Un cartell lluminós t’avisa.
En aquest cas nosaltres teniem una temperatura de -6ºC

Pugen al telefèric i comencem a pujar….Es fa un transbordament a mig camí, als 2317 mts.

Aquí coneixem una parella de Barcelona… és l’ultima vegada que parlem amb algú i ens entenem en dies. La cabina puja que fa por….

En arribar a dalt, l’ambient és d’alta muntanya. Me’n recordo dels meus grampons, piolets tectics, cordes i mosquetons amagats al fons de l’armari des de fa temps. Gaudim del fred i les vistes, molt malmeses pels nubols.

L’últim tram és un ascensor interior. I les vistes encara son més impressionants..

Pujar escales a aquestes alçades, es fa notar

Tornem a baixar a Chamonix i dinem, un menu de 9€, un monument commemora el “descobridors” del Mont-Blanc, topografiant-lo i fent estudis geològics de la regió. Va impulsar la seva ascensió.

Pels carrer em trobo a un company d’escalada, que no veia des de fa al menys 10 anys (ara és un dels millors escaladors que hi ha actualment). M’explica que porta un més allà vivint en la seva furgoneta i fent portejos als peus de Les Grandes Jorasses per fer una escalada en solitari, i que només fa una setmana, Chamonix va quedar coberta per una nevada…… no li extranya que els ports estiguin tancats.

Acabo el dia comprant mapes de la regió i actualitzant el meu GPS Neuronal…. cal dir que en 2700km, no m’ha fet tornar en rera en cap moment…

Acaba el dia amb la promesa de mal temps… es posa a ploure a sac, i no ho deixa en tota la nit….. ara ja tinc clar que no provaré de fer cap dels passos…. demà marxarem cap el Vercors a buscar millor temps.

Chamonix – St. Gervais Les Bains – Notre Dame de Bellecombe – Col de Saissies (1633mts) – Beaufort – Cormet de Rosseland (1969mts) – Bourg St-Maurice – Albertville – Grenoble – Seyssins – St Nizier – Lans en Vercors – Villard de Lans – Gorges de la Bourne – Rencurel
310 km
6,00 hores de ruta (no parem per dinar)

Ens llevem, i segueix plovent… m’he passat la nit donant voltes al que farem…..

em resisteixo a pensar que no farem la ruta dels Alps, i fins l’hora de marxar no ho tinc clar.
Si haguera fet bon dia, segur que ho haguera intentat….. però….. digueu-me kgat….
Marxem plovent…. no es veu res de les muntanyes d’air. La baixada per la N205 es fa per la carretera antiga que ara te dos carrils en sentit descendent, deixant a la dreta el viaducte de pujada.

A St Gervais las Bains prenem la D909 fins a trobar la N212 en direcció Ugine. Passat Praz-S-Arly, girem cap a Notre Dame de Bellecombe per la D218 fins a Beaufort i despres la D925 que passa pel Cormet de Roseland (1969mts), en començar a pujar, apareix la boira, que no deixaríem…
No em puc estar de fer un port abans de anar al Vercors. Sé que està obert i ens hi llencem de cap.
Segurament la boira ha estat el més problemàtic. La pluja com que anaven preparats, cap problema, eixuts i calentes…. el problema eren les carreteres plenes de revolts i esllavissades amb pedres al mig i que no les veies fins que les tenies a sobre per culpa de l’espessa boira.

Actualitzant el GPS neuronal….

passat el primer coll (les Saissies de 1633mts)

ens tornem a enfilar

comencem a trobar la primera neu i el bosc desapareix….
tot es torna més agresta… el que podem veure, clar!!!

Per fi som al cim…

la baixada és més depejada, tot i que mullada

En arribar a Bourg St Maurice decidim posar via directa al vercors…. segueix plovent, i no estem gaire animats….
Prenem l’N90 fins a Moûtiers i allà l’autovia fins a Albertville i l’A430 fins a Grenoble.
Sortima a Seyssins-Pariset…

Grenoble tot pujant cap a St Nizier per la D-106

i anem cap a Villard de Lands per la D-531

Allá trobem la D-531 que traspassa les Gorges de la Boume fins a Rencurel.

Només arribar a Rencurel sembla altra mon. És en un paisatge idil.lic. Fa sol. A lo millor al final ho hem ensopegat.

L’hotel Marronnier és genial i en Jean Fransois i la Caroline una gent oberta, simpàtica i que et fan sentir com a casa. És ple de motarres Holandesos. Ens donem compte que no hem dinat i ja son les 4 de la tarda. Esperem a les 7 per sopar.

Tot i amb aixó l’al.legria és momentania. Encara no haviem sopar, que ja plou amb ganes………. que hi farem!!!!!

La Cronica continua a

II – Alps-Vercors (el Vercors)