Part 2 – Freiburg im Breisgau – Tres rutes per La Selva Negra
DIA 12 d’AGOST
Freiburg im Breisgau (Teorica Ruta Centre, plou!)
Es passa tota la nit plovent…. a mars!!!!!! En llevar-nos i en reunió sumarissima, decidim que no cal ni provar fer la ruta. Ens sap greu, però és lo mes cabal.
Tot i això, aquí us deixo l’itinerari previst, segur que val mol la pena fer-lo. Per si algun dia hi aneu.. ja ens ho explicareu.
La ruta
Clica el mapa i podras veure la ruta en detall
Així que, sota la pluja i armats amb paraigües, iniciem una aventura, on els GPS no hi tenen gran cosa a dir. Arribar-nos a Freiburg amb transport públic.
Veiem passar un bus que l’assaltem i entre signes, angles macarronic (per les dues bandes) i una mica molta de voluntat per part del conductor, trèiem un bitllet que ens servirà per tot el dia i tots els transports públics, tots quatre 8€
El bus ens deixa a les afores de la ciutat, fem un transbordament i agafem un tramvia, que ens deixa, miraculosament al centre de la ciutat.
I ja ens tens, quatre motarres, vestits amb la samarreta de motarres (per que voliem fer-nos una foto pel motarres ha estat aquí) com si fóssim d’una escola al mig de Freiburg, caient aigua desesperadament.
L’única solució la veiem en un bar, on ens hi estem una bona estona esperant que afluixi.
Així que passen 45 minuts, ens adonem de la magnitud de la tragèdia, i decidim fer turisme sota la pluja, així que a mullar-se toca.
Fem una visita primer que res a la Münster (catedral) de Freiburg s un edifici majoritàriament gòtic.
Tant el vestíbul com la portada oest estan poblats d’estàtues de finals del segle XIII, que representen a Satanàs i a diversos personatge bíblics. A l’interior, la nau principal també està embellida per interessants estatues.
Just al darrere hi trobem el Historisches Kaufhaus, de color vermell, que és un edifici del segle XV.i una mica més enllà es troben les oficines del Arzobispat.
Segueix plovent i comença a fer gana. Ens posem a un restaurant a voleo… total no entenem la carta de cap d’ells…. per tant tots valen.
SORPRESA!!!!! Ens hem posat en un restaurant turc…. ja te kllons!!!! Si ja no saviem que demanavem, ara encara pitjor. Aixó és com la ruleta russa.
Per sort l’amo del restaurant, que diu que és del R. Madrid, ens fa entendre que deixem el dinar en les seves mans…. QUINA POR!!!!
La veritat és que vàrem dinar molt be, menjant uns plats molt bons
Continuem la nostra passejada humida…
Es fa tard, i just devant del Martinstor (torre del rellotge) prenem de nou el Tramvia
I tornem a fer transbordament a la parada de Paduaallee, on esperem que passi el 31 que ens tornarà a portar a l’hotel.
Avui amb una mica més d’experiència… ja cauen les primeres salsitxes alemanyes, acompanyades per unes birrones.
Un dia de turisme passat per aigua acaba. Li comencem a agafar carinyo al meló, que ens fa companyia nit i dia.
DIA 13 d’AGOST –
Opfingen (Freiburg im Breisgau) ==> Selva Negra (Ruta Sud)
La ruta
Clica el mapa i podras veure la ruta en detall
Avui en llevar-nos no plou. Esmorzem impacients i acabem de fer una ullada a la ruta que farem.
Decidim fer la zona sud de la Selva Negra, que creiem és la que tindrà les carreteres més petites i estretes.
Sense perdre temps sortim. Tenim ganes d’internar-nos a la Selva Negra.
Primer per aixó creuem Freiburg.
El dia no és del tot clar, però entre núvols i ullades de sol, s’aguanta tot el dia.
En seguida que deixem Freiburg al nostre darrera, prenem la L124, que en seguida s’interna en alts boscos d’avets. La carretera és bona i revolada…
La Selva Negra s’estend des del Dreiländereck (que és el punt geografic on coincideixenAlemania – Suissa i França)(punto geográfico donde coinciden Alemania-Suiza-Francia) a la part mes sud d’Alemanya i puja 160 km cap al nord. Aquesta estora vegetal, que una amplada que varia entre els 30 i els 60 km.
El clima és purament de muntanya, i ràpidament ens adonem que si el sol no és present, amb les jaquetes d’estiu (tot i portar els forros a sota) passem molt de fred.
Parem a posar-nos els jaquetes d’aigua, que funcionen a la perfecció contre l’aire fred. Aquesta operació la fem moltes vegades a partir d’avui. Ja ho veureu per les fotos…
Els paratges son d’un verd intens. Extensos prats , boscos d’avets foscos i ombrívols, cases plenes de flors….
Tots mirem a veure si veiem la Heidi corrents d’arrera les cabres…
passem per Muggembrunn, Todnau i Wieden
La baixada cap a Wembach és molt maca,
en arribar a Wembach parem a fer benzina i prenem la L131
Parem a comprar el dinar en un petit poble, Niederböllen, i desprès seguim, fins a Kandem per la L132 i despres la L135 cap a Bademweiler.
I desprès entre boscos i prats, cap a Steinen per la L135
Aquí prenem la 317 i uns quilometres abans d’arribar a Wehr , parem a dinar en una zona de pikenike…
Ens fa mandra obrir el meló, i l’indultem un dia més. Ja és un passatger amb forces quilometres.
Això si, una vegada arribats a Werh parem a fer un cafè…
La carretera que prenem ara, la L148 direcció a Todtmoos, és impressionant i molt maca ja que puja pel curs d’un petit riu, el Wehra, que forma una tancada vall…
Just ara fem un tom i tornem en sentit contrari al que anàvem per la L151 cap a Laufemburg, aquí parem una estona a admirar els grans prats que apareixen entre els avets… verd i més verd…. el dia acompanya…. ens ho passem be rodant….
A Albbruck tornem a girar direcció nord, remuntem altre rierol, el Alb, que és afluent del riu Aare (qui no ha sentit parlar d’aquest riu, nom altament reconegut pel aficionats als mots encreuats). La carretera s’engorja en algun tram…
En arribar a Immeneich la carreta es torna més oberta, ens trobem forces motos….
i arribem a Sankt Blasien, una població termal i turística, amb una magnifica catedral…..
Seguim amb l’itinerari, que ara no és tant emboscat, fins arribar al llac Schluchsee i parem a fer un berenar (de galetes) a Kappel, d’on volem anar a veure el turistic llac Titisee
Arribats a les proximitats de Titisee, ho troben tot tancat per obres, no sabem, ni amb les ajudes del tomtom arrivar a on voliem, i com que ja portem moltes hores en moto, enfilem cap a l’hotel, que hi arrivem a les 7 en punt de la tarda…
Han estat 9 hores d’activitat, de les quals 5h35’ han estat sobre la moto per ha fer uns 330 km.
Demà més…..
DIA 14 d’AGOST
Opfingen (Freiburg im Breisgau) ==> Selva Negra (Ruta Nord)
La ruta
Clica el mapa i podras veure la ruta en detall
El dijous es lleva força assolellat. El dia promet, i ens afanyem iniciar la ruta.
Avui toca fer el sector nord, la que toca a Baden-Baden, i en certa manera la zona més turística i coneguda de la Selva Negra.
Com ahir, només en sortir de Freiburg, ens trobem amb fastuosos paisatges de prats amb petites cases i nuclis poblats.
Que es combinen i alternen amb els boscos….
pobles pintorescos, esglésies, motos de cara, explotacions forestals…
sempre amb el verd intens de fons.
Com podeu observar, sempre anem amb la roba d’aigua… i és que fa fred sobre la moto. Al sol s’està be, però la carretera és força obscura i humida, a causa del bosc.
Passat Kniebis, decidim parar a dinar, i trobem una zona amb banc, a tocar amb un sorprenent mur vegetal….
Aquesta vegada li ha arribat la fi al meló, quasi 1000km desprès d’haver-lo comprat, sempre espectador sofert de les nostres aventures…
Mira que estava bo el comdemnat !!!!1
Just al moment de marxar, com sortits de la selva, una colla de Tigers ens assalten…. el Xavi i la Ceci estan en la seva salsa…
Desprès de dinar, seguim per carreteres força ràpides i perfectes cap a Ruhestein… no m’estranya trobar aquí tantes motos amunt i avall…
No és estrany trobar aquestes senyals per les carreteres Alemanyes, pero aquí, n’hi ha molts…
Passem per Baiersbronn i anem a Baden Baden tot passant per Forbach
De Baden-Baden, que no hi entrem, ja que se’ns està fent tard i ens entretindrien molt, emprenem la ruta de tornada. Aquest és el punt més al Nord que haurem arribat aquests dies. La carretra és una via força ràpida, és la 500
Parem a un mirador, que és ple de motarres, aprofitem per fer unes fotos, la de grup que no falti.
Encara tenim ganes de carreteres més petites i emboscades, i prenem la K5370, que s’esmuny pel mig del bosc
A Oppenau parem a fer un beure….
I seguim baixant cap el sud, cap a Frieburg…
la Ceci, igual que la Carme, no paren de fer fotografies…. immortalitzant els paisatges pels que passem…
Hi ha trams de carretera que es fa dificil fer-hi fotos de lo foscos que son…
Finalment arribem a Freiburg…
A estat altre dia complert. Avui és la última nit que passem a Alemanya
Com toca, unes birres per celebrar lo be que de moment ens està sortint tot, i un record pels amics…
Continua a:
