Navega pel mes

Setembre de 2019

LA RUTA DE L’EBRE (I)

de TUDELA a BARDENAS REALES – MONEGROS – SIERRA CEBOLLERA – OLITE…

Aquesta ruta va ser realitzada amb la magnifica colla que érem al Motarres.cat, forum de flipats per la moto ja desaparegut per desgràcia fa temps però amb els que varem realitzar moltes sortides, compartir molts quilòmetres i experiències genials..

DIA 1 de maig de 2008

CAP A TUDELA PELS MONEGROS

Quedem com sempre amb els Tigres d’Igualada al hotel America del seu poble, per així, anar plegats cap a Mesquinesa, lloc on teniem que coincidir amb la resta de la Colla.

Així dons, marxem de casa sobre les 8 del matí, amb la VStrom vestida de portaavions….

I encara no son les 9 que ens trobem amb els Tigres, el Xavi i la Ceci.

Just deixar la autivia i en passar per la Granja d’Escarp, ens trobem amb UN CAMELL!!!! No ens podem estar de parar i fer-nos una foto mabell. El Xavi i la Ceci ja es senten a Africa… un burro també s’acosta a saludar-me, tot queda en familia

A 2/4 d’11 ja hem triat bar a Mequinenza i ens posem a esmorzar. Al cap d’una estooooooooona, arriben el resta de la colla. Venen remuntant l’Ebre des d’Aldea.

Per fi coneixem en Ferran (Ronsitocola), i ens retrobem amb en Jordi i la Julia, en Miquel, el Toni i la Carme i el Carles i la Lidia. El temps just de fer un refresc i ens posem camí a Caspe i Chiprana….

La carretera (la N211) és ràpida i agradable, de corbes obertes i enllaçades…. un plaer.

Arribant a Chiprana, en Ferran i en Toni i la Carme segueixen per la nacional i nosaltres ens desviem per una carretereta….

que de seguida es transforma en una magnifica pista. Un OffRoad apta per a les nostres carregades motos.
Paisatge agresta i sec, desert i polsegós…. paisatge monegrero total…

La pista ens deixa en una comarcal que seguim fins a la nacional, a portes de Sastago, just al mirador, on parem un moment.

Anem cap a Sastago que te un bonic pont sobre l’Ebre, i ens trobem a la colla a la fresca prenent un vermut.

Comença a ser hora de dinar, i fem uns quilometres fina a trobar un bon restaurant, dinem a Quinto.

Despres de dinar ens despedim del Toni i la Carme. Tornen cap a Reus. Una llàstima que no puguin compartir tots els dies amb nosaltres.
I continuem camí, cap a Zaragoza i desprès cap a Tudela… que hi arribem en un tres i no res,

L’entrada al parquing, si mes no, és curiosa, és un muntacàrregues.

Una veghada dutxats i pentinats, anem a donar una volta per Tudela i a sopar.

Dia 2 de maig de 2009

ENTRE SORIA I LOGROÑO, SIERRA CEBOLLERA

La veritat que aquesta ruta, ens posa a tots a prova. Quasi tota transcorre per carreteres petites i bonyegudes, revolades i per paisatges de contrastos intensos, a cavall de Navarra, La Rioja i Castilla Leon. Sense ser excessivament llarga en quilometratge, ens passem més de 8 hores sobre la moto, i això ho vàrem notar al final del dia.
Jo no podia ni fava.

És dificil detallar les carreres per les que vàrem passar, el millor per a fer-vos una idea, és que mireu el mapa de Google Maps punxant-lo

A ¾ de 10 trèiem les motos pel forat del muntacàrregues…. i ens acomiadem d’en Ronsitocola, que marxa cap a casa. Ha estat un plaer haver rodat amb ell. Esperem fer-ho altre dia

Ens posem en marxa ràpidament, anem cap a Cintruengo i Fitero, on entrem a La Rioja

Comencem a agafar carreters petites que s‘escolen entre valls i prats, turons i marges… la veritat que ens quedem bocabadats amb el que veiem…

Parem un moment a Navajun, tot passant per la LR490, tot just un quilometre abans de que es digui SO-P-1124 en entrar a Soria.
El poble és petit i pintoresc….

Entrant a Soria, canvia el color de l’asfalt, però el paisatge segueix sent magnífic.

Finalment arribem a Vinuesa on parem a dinar. I desprès anem cap a Montenegro de Cameros…

En arribar a Almarza, decidim fer un replantejament de la ruta per que es fa tard i no la podrem fer tota, i volem comprar el sopar a Arnedo.

La carretera que hem triat per arribar-hi, ens sorprèn pel seu encant, sobre tot el tram de Yanguas i Enciso..

D’Arnedo anem cap a Calahorra i d’allà, per autovia a Tudela, que arribem amb les ultimes llums del dia. A estat un dia magnífic però cansat. Les carreteres han valgut la pena. Aquest QSC es coneix be aquests indrets…. es nota!!!!

Clica per llegir la segona part de la crónica

LA RUTA DE L’EBRE (II)

MÒNACO (I)

Perrutesamblamoto
/
Set 03, 2019
/
FRANÇA, MONACO, MOTARRES.CAT, VIATGES

(Parc Naturel du Verdon, Côte d’Azur)

Podeu trobar la segona part de la ruta aquí:

MÒNACO (II)

________________________________________

INDEX

Tot plegat quatre dies per aprofitar el pont de l’11 de setembre, i que donaven per a realitzar l’agosarat pla d’anar fins a Mònaco per seguir algunes de les carreteres que utilitzen en el Ralli de Montecarlo.

Així doncs, el plantejament és el de prendre un dia per anar, dos per fer les rutes i la visita a Mònaco i l’últim dia per a tornar.

Com sempre, amb il.lusió i ganes, preparem el viatge i ens disposem a marxar.

– dia 11 de setembre de 2008 –

LA JONQUERA – AVIGNON – GORGES del VERDON – CANNES

La ruta que vàrem fer servir al anar, la podreu veure al GoogleMaps, si cliques el mapa, la podràs veure amb més detall.

Nosaltres marxem com sempre de Parets del Vallès amb la moto carregada i amb ganes de menjar quilometres.

Havíem quedat amb la colla a l’àrea de servei de la Jonquera per esmorzar, i iniciar tots plegats allà el periple.

Així, ens retrobem amb el Toni i la Carme, el Xavi i la Ceci, l’Alber i la Teresa, el roadleader Miquel i la Carme i jo mateix

Del tram d’autopista, doncs res de res, avorrida i cansada com sempre. Fa força fred i el dia sembla amenaçar pluja…. per a uns menys per a altres més. Fins i tot parem a una àrea de servei per sospesar la possibilitat de acabar mullats, però finalment decidim seguir sense posar-nos la roba de pluja.

Deixem l’autopista una vegada passat Nimes, just a la sortida 23-Remoulins i prenem direcció a Avignon per la N100 que ja és una mica més entretinguda.

De seguit som a Avignon, i parem.

Avinyó (en occità provençal Avinhon ), en francès Avignon, és una ciutat del sud de França, a la Provença, que durant diversos anys va ser la seu dels papes de l’Església Catòlica. Està situada al marge esquerre del riu Roine, al departament de la Valclusa a 80 km al nord-oest de Marsella. Té 90.800 habitants que pugen a 155.500 dins l’aglomeració urbana.
Les muralles d’Avinyó, en bon estat de conservació, van ser construïdes pels papes en els anys immediatament posteriors a la seva vinguda a la ciutat per residir-hi.

Toca dinar.
Realment quedo parat en veure la magnifica muralla, i trobem un bon paratge per a menjar, els jardins del Convent de Sant Agusti i l’esglesia de Saint-Didier.

i un bon cafè. Ara el dia s’ha aixecat i fa força calor.

Aquí deixem la nacional per agafar la D900,

mica en mica, las carreteres son més entretingudes i agradables de rodar.

A Manosque som a punt d’entrar a la zona del Parc Natural del Verdon. El paisatge ja es veu molt més ferestec. Fa calor i ens pica tot. Parem a mirar els mapes.

Circulem per la D2, fins a Riez, on agafem la D952. Son carreters excelents i amb poc transit.

A voltes apareix davant nostre, en ple cor del Verdon, el poble de Moustiers-Sainte-Marie amb la seva pintoresca ubicació al peu d’un penya-segat (que origina una cascada al cor urbà durant els desglaç de primavera) i les vistes sobre el massís de Valensole. Destaca la seva església gòtica i la capella de Notre-Dame-de Beauvoir.

Però si hi ha un signe d’identitat de Notre-Dame-de Beauvoir aquest és sens dubte l’estrella daurada (de fet està representada en el blasó de la vila) que penja entre dues muntanyes a diverses desenes de metres pel terra.
Realment, nosaltres vàrem estar un tou d’estona fent càbales de que podia ser, la veiem brillar però no podíem distingir correctament que era.

Prosseguim i pugem per fer les GORGES DEL VERDON. I dic pugem, ja que la carretera passa a una considerable alçada per sobre del riu.

Quedem bocabadats, no ens esperàvem una zona tant bonica, i la vista ve val una parada per fer-hi quatre o cinc fotos.

-clica per ampliar-

Marxem, el camí segueix sent força engorjat. Se’ns ha fet tard i ens quedem sense llum. Prenem la directa. No queda llum per fer gaires més fotos. Tot i que el camí segueix sent molt maco.

Arribem als apartament que son les 8 del vespre. L’apartament és en un recinte tancat de cases adossades, i ens en fem una per a nosaltres sols. Es genial.
Fins hi tot trobem una pizzeria que ens vol donar de sopar a les nou del vespre. Que més volem. Un dia rodó.

I per rematar, al apartament, una mica de gresca i tabola….. i que no falti la coca de la mare del Toni….o era de la sogra de la Carme????. Bonisssssima!!!

– dia 12 de setembre de 2008 –

LE MAS – ENTREVAUX – GORGES DE DALUIS – VALBERG – GORGES DU CIANS

La ruta del dia 12, la podreu veure al GoogleMaps, si cliques el mapa, la podràs veure amb més detall.

Els apartaments on dormim, son la village de Mouans-Sartoux. Un petit municipi a 8 quilometres de Cannes. Un lloc tranquil.

Esmorzem a una zona habilitada al mateix complexa d’apartaments, per no perdre el temps buscant un lloc.

i marxem sense perdre temps. No sabem ben be on ens portarà l’In1til, però tenim ganes de rodar per aquestes carreteres. Veure per on passa el ralli de Montecarlo.

Guanyem alçada ràpidament una vegada passat Grasse…

Deixem força aviat la carretera general (D6085) per agafar una d’aquelles carretres maques, revolades, emboscades, que tantes n’hi han a França i que cataloguen amb una D seguit d’un sols numero…. ara fem la D5

En un tres i no res, ens enfilem al Col de la Bleine, a 1439 metres sobre el nivell del mar, on hi trobem una mica de neu a les zones ombrívoles….

Al canviar de vessant i començar a baixar, ens apareixen davant nostre, al fons, els Alps Marítims

Arribem a Le Mas, on fem la nostra primera parada. És un bonic enclavament que mereix gaudir-ne.

i ho trobem propici per a fer-nos unes maques fotografies de grup.

el cami és estret…. deu ni do com deurien passar per aquí els cotxes del ralli, mes d’un deu haver amat muntanya avall…

Però el més espectacular és al tombar d’un revolt. Els nostres ulls són regalats amb la Clue d’Aigun, un magnífic engorjat amb el camí picat a la pedra.

La carretera segueix, estreta, treballada a pic i pala. Sense trànsit, amb un asfalt més que acceptable. Passat per paratges pre-alpins….

Prenem altra carretera minúscula, d’aquelles que tant ens agrada fer i que els michelin marquen com a “Perilloses” amb un repuntejat vermell al mig, i que ens te que portar fins a Entrevaux…. és la D10, el seu nom o diu tot.

La carretera torna a pujar, fins a trobar el coll de Trébuchet de 1140 mt. Aprofitem i fem altra parada…. fa força calor, tot i que aquí dalt si està be.

la baixada és revolada i ràpida….

veiem des de dalt el poble de Entrevaux. És un gran poble emmurallat vorejat en bona part pel riu…. si arriba a traves del pont llevadís….. i manté tot el seu ambient medieval.
El presideix la ciutadella Vauban, que està situada al cim d’una roca, amb un camí molt dret i fortificada

-clica per ampliar-

Aprofitem per dinar en tant soberg entorn.

Desprès de dinar anem a buscar la D2202 per arribar a Valberg, resulta ser una joia de carretera…..

Passa per les Gorges de Daluis. Tots coincidim a dir que és de les millors que hem vist mai.

La carretera amb dos carrils diferenciats per anar i tornar, passa molts túnels i amb la cartera penjada picada a la pedra vermellosa.
El riu Var, és molts metres per sota nostra.

La baixada, una vegada passat Valberg, segueix sent igual de sorprenent, les “Gorges du Cians” son també molt maques.

Una vegada trobem la general D6202, posem la directa per tornar a Cannes. S’està fent tard i ja és hora de fer via.
Demà ens espera Monaco i el Turini.

Segueix aquí:

MÒNACO (II)

MÒNACO (II)

Perrutesamblamoto
/
Set 03, 2019
/
FRANÇA, MONACO, MOTARRES.CAT, VIATGES

(Parc Naturel du Verdon, Côte d’Azur)

Llegiu la primera part de la ruta aquí:

MÒNACO (I)

________________________________________

– dia 13 de setembre de 2008 –

GORGES DE LA VESUBIE – COL DE TURINI MONACO / MONTECARLO

La ruta del dia 13, la podreu veure al GoogleMaps, si cliques el mapa, la podràs veure amb més detall.

Iniciem el nou dia, i sense perdre temps, despres d’esmorzar, iniciem la ruta, que avui ens te que portar al Col du Turini i a fer una visita a Monaco. Per aquest motiu hem retallat força la ruta, ja que volem tenir temps per veure el Principat.

Així doncs, tots a punt per marxar (l’Albert i la Teresa han decidit no venir a la ruta i poder visitar més tranquil.lament les contrades)

Pugem altre cop fins a Grasse i prenem unes carreteres cap a Vence, i d’aquí a Carro, on agafarem la D6202 . Tot aquest tram, tot i que maco, és força urbà.

Deixem la carretera per agafar un trencant a ma dreta, en direcció Lantosque i amb cartells que indiquen l’inici de les Gorges de la Vesibie.

Les gorges son molt maques, i a trams tancades i ombrívoles… difícil fer fotos.

Una vegada passat Lantosque, girem a la dreta i iniciem un recargolat port, ràpid i franc…

be!!! Alguna paella traicionera si que ens trobem!!

Fem una parada a pocs quilometres del coll per admirar el paisatge.

Arribem a dalt. Hi ha moltes motos amunt i avall. És respira l’ambient del rally de Montecarlo. És el mític Col de TURINI a la no menyspreable alçada de 1604 metres. Que és força considerable si pensem que tant sols 15 kilometres enrere eram a 450 metres.

La baixada, per Moulinet, te revolts per afartar-se’n

Ens porta a l’alçade del riu Bévéra, que forma les gorges de Piaon.

Una vegada arribats a Sospel, remuntem per la D2204 fins el Col de Braus, No parem de pujar i baixar colls.

Al cim del coll i trobem un petit restaurant i aprofitem per dinar. Le plat du Jour en diuen allà, que a la practica és la clavada més gran que ens han cardat per una amanida

La baixada del port segueix amb la tonica que venim seguint fins aquí…

Ja anem cap a Monaco. Passem per petites carreteres que ens porten a Peille, i encara tenim temps de fer unes gorges més…

Peró al arribar a La Grave, comencem a baixar amb ganes, tenim sota nostre el mar i Monaco.

Entrem a Monaco. Busquem la zona del Casino. Aparquem la moto i ens barregem amb glamour monegasc…

Som com uns pops al desert, un elefant a una ferreteria… ens posem a un bingo i no sabem ni gastar-nos uns euros a las tragaperras….

No se si és que feien una exposició de cotxes xulos o que, pero fora del cassino n’hi havia per triar i remenar…

Farts de tanta ostentació, volem veure el circuit de F1… mira, mira…

Ara si, marxem ja cap als apartaments. De camí, trobem l’única matricula espanyola que hem vist des de que deixarem l’autopista… com no podia ser més, enganxada en un Ferrari!!!!

Plou tota la nit a tope…. a veure quin dia farà demà.

– dia 14 de setembre de 2008 –

MOUANS.SARTOUX – CORNICHE DU VERDON – LA JONQUERA

La ruta del dia 14, la podreu veure al GoogleMaps, si cliques el mapa, la podràs veure amb més detall.

Hi ha hagut tormenta durant tota la tarda i nit. Que dura és la vida a vegades.
Fent uns dies de conya, de cop i volta, sense cap explicació raonable, els núvols enfosqueixen el dia, i ja l’hem liada.

Per sort, pel matí el dia torna a ser lluent i radiant. Tot s’arregles igual!!!!

Així, que desprès d’esmorzar, posem rumb de tornada cap a casa.

No volem agafar l’Autopista. Tenim ganes de rutejar una mica, i l’In1til te pensada una ruta, que ens tornarà cap el Parc Natural del Verdon, i podrem veure el fastuós engorjat des d’altre punt.

Prenem un seguit de petites carreteres fins arribar al Lac de St Casiens…

….on prenem la ja més ample D562, no per aixó menys maca….

A Fayence prenem la D9 fins a Bargemon, i despres la D965 fins a Comps-sur-Artuby

A partir d’aquí, ens enfilem ja cap al Verdon…

a traves de boscos ens apareix, a molts metres per sota nostra, el GRAND CANYON DU VERDON.
Parem per admirar-lo des dels anomenats BALCONS DE LA MESCLA

Les Gorges du Verdon són estretes i profundes: tenen de 250 a 700 m de profunditat. El riu Verdon que les forma, te una amplada variant segons el tram de 6 a 100 i de 200 a 1500 m d’una vessant a l’altra a la part superior de les gorges.
Tot un espectacle.

Seguim la carretera que va vorejant la sensacional cornisa que forma el canó per la seva vessant esquerra…

fins que perdem alçada per arrivar al LAC DE SAINTE CROIX que ja coneixiem de la ruta de pujada.

A partir d’aquí, anem a trobar l’autopista el més de pressa que podem. Encara ens queden molts quilometres. Prenem l’autopista a Saint-Maximin-la-Sainte-Baume.
Encara ens queden 380 km fins a la Jonquera, lloc on ens acomiadem.
Ja no fem cap més foto de tot aquest tram.

A estat una ruta magnifica, realitzada amb gent collonuda. Recomenable al 100% si algú te ganes d’anar per aquelles contrades.

Agrair especialment al Miquel (In1til) pel curro que comporta organitzar una cosa així, ja que el va triar les rutes, l’allotjament i evidentment va fer de roadleader tots els dies.

Aquesta imatge té l'atribut alt buit; el seu nom és signatura.gif

Comenceu a escriure o introduïu / per triar un bloc

Aquesta imatge té l'atribut alt buit; el seu nom és burruktalakrme.gif

Un viatge a Espadan – Gudar

Perrutesamblamoto
/
Set 02, 2019
/
MOTARRES.CAT, VIATGES

Espero que aquesta crònica pugui servir a d’altres que vulguin repetir algun dia algun d’aquests trajectes, ja que l’he detallat al màxim per a que així sigui.

Tant mateix crec que s’ho mereixen les 860 fotos que va fer la Carme, que no poden quedar inèdites. Aquí us en poso una mostra.

DIA 29 DE FEBRER
Nosaltres vàrem agafar festa el dia 29. Volíem fer una mica de ruta tot baixant cap a Castelló. No volíem fer tot autopista, així, vàrem dissenyar una entretinguda ruta fins a Algímia. Ruta que fins l’últim moment no va estar clara i decidida.

Desprès dels consells de l’Arturo i en Tonet, la ruta queda així:

Si cliques s’obrira en google maps amb més detalls

Marxem tard, cap a 2/4 d’11, ja que tenim que portar el gos a la gossera i no ho varem poder fer el dijous, per lo que sacrifiquem ruta i anem directament fins a Reus per autopista. D’allà prenem la T310 cap a Montroig del Camp. La veritat és que la carretera és molt recta i no te cap gràcia…

La que busquem per això és la carretera de Pratdip, la T311. I cal dir que no decepciona. Una carretera revolada i perfectament asfaltada….. si en tenen de duros aquests de Tarragona!!!!

Ens trobem amb la carretera de Tivissa C44, un circuit de GP, i desprès, a Mora, prenem la N420 fins a Gandesa, on prenem una carretera que ens portarà a Bot i Horta de Sant Joan.

Arribats a Horta, ja veiem al fons els Ports, i les impressionants roques de Benet, magnific lloc per passar hores escalant i grimpant.

Arribem a Valderrobles on girem cap a Fuentespalda per la A1414

En trobar el desvio a l’esquerra de Penyarroya de Tastavins, el prenem i deixem el poble sense entrar-hi. Anem direcció Herbés.

Realment aquest camí, és una bona alternativa per pujar el port de Torremiró, i la carretera val mos més la pena.

El port ja és un vell conegut, amb els seus molins…. aquí la carretera és nova i ens porta ràpidament cap a Morella, que deixem enrera.

Prenem la CV12, i ràpidament arribem al Coll d’Ares,

Des de dalt, podem veure les paelles del port que ens esperen de baixada..

Peró ara toca dinar a un meson que hi ha just a les nostres esquenes…

La baixada, rapida i per bona carretera. Ara anem per la CV15,

en trencar a la dreta cap a Torre d’en Besora per la CV 165, ens adonem que allà on anem, el temps no és pas gaire bo…. veiem com plou.

A dos quilometres d’Atzeneta del Maestrat, prenem una petita pista asfaltada que puja a buscar la CV169 cap a Vistabella del Maestrat.

Així que prenem alçada la vista és espectacular,

està a punt de ploure….. ens comencen a caure gotes…. però continuem amunt, la carretera està en força mal estat al final. Així que veiem Vistabella, donem mitja volta, volem arribar secs a Algímia.

De baixada, trobem les carreteres xopes, acaba de ploure, ens hem lliurat pels pèls.

Ara anem cap a Chodos per una petita i en trams malmesa carretereta…

Chodos és un petit poble penjat en una penya..

Una vegada a Atzaneta, anem ràpidament cap a Onda, que encara queda lluny. D’aquí a
Algímia hi ha uns 25 km. Hi arribem amb les ultimes llums del dia.

Esperem que arribin els companys i sopem. desprès festa a casa de l’Arturo i l’Empar.

Demà serà altre dia.

DIA 1 DE MARÇ

En llevem, amb més o menys ganes desprès de la festa de la nit….
Una primera ullada a les motos, mullades per la rosada, i anem a esmorzar al mateix lloc on haviem sopat…

El Bar es diu El Olivo, finalment la Cristina enten allò de la figuera i la olivera…

Tot seguit, tornem a les motos i ens preparem per a marxar.

L’Arturo i l’Empar ens acompanyaran en cotxe. Una llàstima. _ok_

Les rutes les ha preparant en Arturo (Rutilo), triant, com podrem comprobar durant el dia, les millors i més maques carreteres de la zona.

Si cliques s’obrira en google maps amb més detalls

Anem cap a Onda on ens esperen els que han matinat molt avui per venir. Passem de dia, el que ahir havíem fet de nit i amb el terra mullat.

I al punt acordat, ens els trobem.

Desprès d’un tram per la CV20, prenem la revolada CV194 cap a Ludiente i Castell de Vuilamalefa

Aquí fem unes “biodramines” fins arribar a Zucaina, on trobem un bareto motero i parem a fer una cervesa.

…i que va passar de be una cervesa fresca amb la calor que feia…. tot i que algunes no se com ho fan per posar-ne tanta….. i no parar!!!!!!!

Troben una cruïlla que despres de dinar hi tornarem. Ara la prenem a la dreta per una petita carretera que ens portarà fins el lloc de dinar, a Puertomingalvo.

El dinar com tot en aquesta sortida, a l’alçada de les circumstancies.

Tot plegat de dinar, prenem la A1701 i per fer la digestió, ens fem el Port de Linares treien chispes

Prenem altre cop la CV190 en sentit contrari, hi ha la cruïlla, ara, cap a Montanejos per la CV196

Sense donar-nos compte, ja ens trobem altre cop a L’Olivo sopant.

Culo o codo…. _juas_ _juas_ _juas_ o la regatera d’una “pobre refugiatta rumanesa”…

Desprès de sopar, un detallet pels magnífics amfitrions… que tant van fer per nosaltres.

I desprès a rematar-la a casa. En Arturo i l’Empar també han fet un detall per a nosaltres.

Anem a dormir…. alguns abans que altres. Estem cansats. Demà encara queden molts quilometres a fer.

DIA 2 DE MARÇ

La ruta d’avui és força més curta que la d’ahir. Cal pensar que estem a 350km de casa i tenim que tornar desprès de dinar.

Al final la vàrem allargar una mica per fer gana fins l’hora de dinar, i va quedar d’aquesta manera.

Si cliques s’obrira en google maps amb més detalls

Una vegada llevats i amb la cara rentada i pentinats, anem a esmorzar, com sempre a l’Olivo.
El trobem tancat, ahir els vàrem fer plegar massa tard.
Aprofitem a fer la foto de grup. Desprès, en HiperXevi te que marxar cap a casa. És el que te més hores de viatge i no vol fer patir a la família arribant a les 11 de la nit (quin detall!!!! )

Encara no hem acabat amb la foto que ja obren el bar…
I ha esmorzar!!!!

La ruta és molt maca, i sobre tot ràpida. Carreteres perfectes per a rodar, sobretot amb motos esportives…. el que demostra la gran cuantitat de RRRss que ens trobem pel camí o al poble de Teresa.

Així donç prenem la CV213 cao a Matet, Gaibiel i Novaliches, i d’allà per la CV235 cap a Teresa…

En sortir de Teresa, la carretera segueix sent magnifica, peró un carruatge molt pintoresc darrera d’una corba ens dona un fort ensurt….

Seguim per la carretera esmentada i passem el petit port de La Cruz del Collado, de 1040 m i anem a parar a la CV245 que prenem a l’esquerra.

Desprès de passar el Puerto de Montemayor de 951m la carretera baixa recargolada fina a La Cueva Santa, lloc on parem a visitar-la, tot i que molts, l’unic santuari que varem veure va ser el de la cantina que hi ha allà…

A la tasca decidim allargar la ruta…. son les 2/4 d’1 del migdia i la podem allargar quasi una hora.

Decidim fer el Coll d’Eslida…… impressionant….. Així prenem la carretera de baixada fina a Altura i prenem l’autovia fina a sortir a Soneja, on prenem la CV230 cap a Azuéba i Chóvar…

Així que som a Eslida, només quden 16 km per Algimia d’Almoacid…

Arribem just a l’hora convinguda, ¾ de 2. Just per aparcar i entaular-se. Tenim la paella emparaulada per les 2.

L’Empar fa els honors i reparteix l’arros…..

i nosaltres sense pensar-nos-ho ens la cruspium…

En acabar, arriba l’hora d’acomiadar-nos. Queden encara forces hores fins arribar a casa.

Marxem contents i molt agraïts a l’Arturo hi ha l’Empar. Han fet que tot sortís rodó i la trobada fos un èxit rotund. Només ens sap greu que ells no ens hagin pogut acompanyar amb la moto.

La comunió entre tots va ser excel•lent, tot va rodar (mai millor dit) a la perfecció.

Com sempre gràcies a tots per haver-nos permès passar unes hores tant magnifiques plegats, i als amfitrions per haver-ho fet possible.

Comenceu a escriure o introduïu / per triar un bloc