(Vilanova de Meia fustrada)
Bufa!!!
Aquesta era una sortida que li tenia ganes… no pel recorregut, que ja era prou conegut en el 95% del seu traçat, si no per que feia masses dies que no sortia en moto com a mi m’agrada… tot el dia amb la perspectiva de fer molts quilometres per carreteres de tot tipus i condicions.
És curiós, la cosa va com va. Hi ha hagut anys que hem fet sortides cada cap de setmana… la pobre VStrom va acumular en tres anys 100000km en un no parar de viatges i rutes. Ara… amb la Superten, des del juny, hem fet només 10000km. La p**a crisis en te força la culpa, pocs duros a final de mes a canvi d’un augment d’hores i dies de pringar… la família, el gos, que ha estat una creu (tant com la familia)… be!!! Que em feia falta una sortida a la “vieja usanza”… tot i que segurament serà difícil fer les sortides de cap de setmana que fèiem tot sovint.. a veure si aquesta és la primera de un bon seguit de sortides a ritme de divorciat amb fills… com sempre, una cada 15 dies com a mínim (tot i que seguim sense un duro).
La ruta d’aquest cap de setmana, és com en diem, una ruta complerta una ruta Comansi… d’aquelles de una mica de tot, com podreu veure…. fins i tot hem fet una carretera que no hi havíem passat mai (cosa que cada cop costa més de trobar)
El croquis de la ruta el trobareu aquí, clica a sobre per que s’obri el googlemaps i la puguis veure amb detall.
A la trobada a 2/4 de 9 a Sant Andreu de la Barca, ja es veia que el dia seria esplèndid…. no només pels pocs núvols del cel (cap), si no per la quantitat de motos que allí hi havia congregades.
Prenem l’A2 cap a Igualada i així que trobem la sortida cap a Prats de Rei, la prenem, i pugem a les Maioles amb els seus tradicionals ventiladors….
Puntuals, arribem a Calaf, i a l’estació, tot just arriba en Agustinet enllaunat…. s’han de cuidar aquests iaios
Intentem trobar alguna braseria per poder fer els peus de porc, però al final, ens posem al bar de sempre… i fem un entrepà…. bé!!! Van ser dos….. gulassssss!!!!!! Cal mantenir figura.
Acabats d’esmorzar ens acomiadem de l’Agustinet que el deixem plorant abandonat a la cuneta 😉
i prenem una bonica i ràpida carretera interior, d’aquelles solitaries i que en molts trams no tenen ratlla mitgera. En quasi tot el recorregut fins acostarnos a Solsona no trobem quasi cap de cara…
La carretera és descoberta i força soleia, tot i que cal anar amb cura dels revolts ombrívols… tot i anar a 10º es manté la glaçada de la nit.
La carretera passa per Aleny, Sant Pere de l’Arç, Pinos i Ardevol.
En arribar a Su, la carretera del Miracle és ja arreglada… d’aquelles amples i raaaapides…. llocs on dona gust cargolar una mica l’orella de la Superten…. així arribem a Solsona.
En arribar a Solsona agafem la carretera de Sant Climent per seguir cap a Madrona. D’aquesta carretera surt una magnifica pista asfaltada que baixa cap a Sanauja per Huget, que si no l’heu fet… ja trigueu. (la podeu veure en aquesta crònica Pantà de Sant Ponç – Solsona
Parem en aquest tram a fer un catxe que el TOMTOM marca just a 40 metres de la carretera…
Com també fa estona que rodem i cal canviar l’aigua de les olives… parem.
El catxe és en un arbre monumental, el Pi de Viladric.
Podeu veure el catxe aquí El Pi de Viladric
La carretera que continua cap a Madrona és una incògnita. No l’hem feta mai i no sabem ben be si està asfaltada. Els TOMTOM diuen que no, el Garmin de l’Albert ni la te i el Googlemaps va deixar de passar-hi el camió del stree view.. per tant… cal fer-la.
La carretera és maca i es deixa fe be… totalment asfaltada, mes o menys… be… per fer una circulació turística.
La carretereta ens porta a la C14…. si, si, la que puja a Andorra…. i la prenem cap a Pons…. tota la motocontemplativa que hem fet fins ara, es transforma en un moment… i ja ens veus traient xispes pel tub d’escapament…
Passat Pons, anem cap el Coll de Comiols…. cal presentació????? Bufffff…..
Arribats al coll de Comiols, parem a fer el catxe: Coll de Comiols: La Conca de Tremp
Que ja havien fet els motarres en altre ocasió. En Miguel i nosaltres no. Aprofitem i deixem una GC motarra.
Les vistes des d’aquí… impagables…
Ara tornem a entrar en zona tranquil•la… estem força alts i la part obaga encara guarda neu a les voreres….
I si no… glaç… magnífics xupons de gel.
Baixem cap a Sant Salvador de Tolo on ja la carretera és seca del tot, i continuem cap a Tremp.
Així que trobem el trencant, anem cap a Gavet de la Conca per anar a trobar la carretera de Llimiana.
Pugem cap a Llimiana, que puja força… la carretera és ja fa estona molt bona i anem a bon ritme…
De cop, comencem a trobar plaques de glaç en els revolts humits…. però si estem a 15º!!!!!!
Anem tirant mentre tenim encara que sigui un pam d’asfalt net…
Fins i tot passem un a bona planxa de glaç, però arriba un moment que no ens i atrevim… home, pot ser amb una XT o una Triquer amb rodes de tacs… peró la Superten es nega… i a la Pan€ se li posen els cilindres de punta només pensar-hi.
Una llàstima, som tant aprop de Vilanova de Meia, el nostre objectiu… no deuen quedar més de 5Km
Passem una bona estona valorant com marxar d’allà i pujar per la planxa de gel que hem passat al baixar… una mica de sorra, la perícia de l’Albert que s’enfila a la Pan€, jo que per si les mosques trec las maletes de darrera… no fos cas que per una tonteria les dobleguem…
I ja tornem a ser rodant cap a Terradets. Evidentment, la millor i més divertida opció és fer el Doll….
altre d’aquestes carreteres que poc cal explicar… i que com sempre en aquestes carreteres, poques fotos… ja que la Carme a la que comencem a tocar estreps… deixa de fer fotos.. jejejeeje
Parem a Camarasa, que ja és 2/4 llarg de 4. Dinem força be… això si… a la carta, tampoc tenim molt on triar.
Sortim del restaurant passades les 5 de la tarda. Encara tenim força llum, el dia ja allarga.
Tornem per Balaguer ja amb el sol mol baix…
i som a casa a ¾ de 7. Cansats però molt contens. Ha estat una sortida genial, el dia a acompanyat i ser tres motos ben avingudes en ritme, estils i filosofies, ho fa encara millor.
Ara toca la calçotada… i desprès… ja en pensarem una… que nosaltres i la Superten, tenen mono de quilometres.
Miquel i Carme
