(Parc Naturel du Verdon, Côte d’Azur)
Podeu trobar la segona part de la ruta aquí:
Aquesta ruta va ser realitzada amb la magnifica colla que érem al Motarres.cat, forum de flipats per la moto ja desaparegut per desgràcia fa temps però amb els que varem realitzar moltes sortides, compartir molts quilòmetres i experiències genials..
________________________________________
INDEX
Tot plegat quatre dies per aprofitar el pont de l’11 de setembre, i que donaven per a realitzar l’agosarat pla d’anar fins a Mònaco per seguir algunes de les carreteres que utilitzen en el Ralli de Montecarlo.
Així doncs, el plantejament és el de prendre un dia per anar, dos per fer les rutes i la visita a Mònaco i l’últim dia per a tornar.
Com sempre, amb il.lusió i ganes, preparem el viatge i ens disposem a marxar.
– dia 11 de setembre de 2008 –
LA JONQUERA – AVIGNON – GORGES del VERDON – CANNES
La ruta que vàrem fer servir al anar, la podreu veure al GoogleMaps, si cliques el mapa, la podràs veure amb més detall.
Nosaltres marxem com sempre de Parets del Vallès amb la moto carregada i amb ganes de menjar quilometres.
Havíem quedat amb la colla a l’àrea de servei de la Jonquera per esmorzar, i iniciar tots plegats allà el periple.
Així, ens retrobem amb el Toni i la Carme, el Xavi i la Ceci, l’Alber i la Teresa, el roadleader Miquel i la Carme i jo mateix
Del tram d’autopista, doncs res de res, avorrida i cansada com sempre. Fa força fred i el dia sembla amenaçar pluja…. per a uns menys per a altres més. Fins i tot parem a una àrea de servei per sospesar la possibilitat de acabar mullats, però finalment decidim seguir sense posar-nos la roba de pluja.
Deixem l’autopista una vegada passat Nimes, just a la sortida 23-Remoulins i prenem direcció a Avignon per la N100 que ja és una mica més entretinguda.
De seguit som a Avignon, i parem.
Avinyó (en occità provençal Avinhon ), en francès Avignon, és una ciutat del sud de França, a la Provença, que durant diversos anys va ser la seu dels papes de l’Església Catòlica. Està situada al marge esquerre del riu Roine, al departament de la Valclusa a 80 km al nord-oest de Marsella. Té 90.800 habitants que pugen a 155.500 dins l’aglomeració urbana.
Les muralles d’Avinyó, en bon estat de conservació, van ser construïdes pels papes en els anys immediatament posteriors a la seva vinguda a la ciutat per residir-hi.
Toca dinar.
Realment quedo parat en veure la magnifica muralla, i trobem un bon paratge per a menjar, els jardins del Convent de Sant Agusti i l’esglesia de Saint-Didier.
i un bon cafè. Ara el dia s’ha aixecat i fa força calor.
Aquí deixem la nacional per agafar la D900,
mica en mica, las carreteres son més entretingudes i agradables de rodar.
A Manosque som a punt d’entrar a la zona del Parc Natural del Verdon. El paisatge ja es veu molt més ferestec. Fa calor i ens pica tot. Parem a mirar els mapes.
Circulem per la D2, fins a Riez, on agafem la D952. Son carreters excelents i amb poc transit.
A voltes apareix davant nostre, en ple cor del Verdon, el poble de Moustiers-Sainte-Marie amb la seva pintoresca ubicació al peu d’un penya-segat (que origina una cascada al cor urbà durant els desglaç de primavera) i les vistes sobre el massís de Valensole. Destaca la seva església gòtica i la capella de Notre-Dame-de Beauvoir.
Però si hi ha un signe d’identitat de Notre-Dame-de Beauvoir aquest és sens dubte l’estrella daurada (de fet està representada en el blasó de la vila) que penja entre dues muntanyes a diverses desenes de metres pel terra.
Realment, nosaltres vàrem estar un tou d’estona fent càbales de que podia ser, la veiem brillar però no podíem distingir correctament que era.
Prosseguim i pugem per fer les GORGES DEL VERDON. I dic pugem, ja que la carretera passa a una considerable alçada per sobre del riu.
Quedem bocabadats, no ens esperàvem una zona tant bonica, i la vista ve val una parada per fer-hi quatre o cinc fotos.
-clica per ampliar-
Marxem, el camí segueix sent força engorjat. Se’ns ha fet tard i ens quedem sense llum. Prenem la directa. No queda llum per fer gaires més fotos. Tot i que el camí segueix sent molt maco.
Arribem als apartament que son les 8 del vespre. L’apartament és en un recinte tancat de cases adossades, i ens en fem una per a nosaltres sols. Es genial.
Fins hi tot trobem una pizzeria que ens vol donar de sopar a les nou del vespre. Que més volem. Un dia rodó.
I per rematar, al apartament, una mica de gresca i tabola….. i que no falti la coca de la mare del Toni….o era de la sogra de la Carme????. Bonisssssima!!!
– dia 12 de setembre de 2008 –
LE MAS – ENTREVAUX – GORGES DE DALUIS – VALBERG – GORGES DU CIANS
La ruta del dia 12, la podreu veure al GoogleMaps, si cliques el mapa, la podràs veure amb més detall.
Els apartaments on dormim, son la village de Mouans-Sartoux. Un petit municipi a 8 quilometres de Cannes. Un lloc tranquil.
Esmorzem a una zona habilitada al mateix complexa d’apartaments, per no perdre el temps buscant un lloc.
i marxem sense perdre temps. No sabem ben be on ens portarà l’In1til, però tenim ganes de rodar per aquestes carreteres. Veure per on passa el ralli de Montecarlo.
Guanyem alçada ràpidament una vegada passat Grasse…
Deixem força aviat la carretera general (D6085) per agafar una d’aquelles carretres maques, revolades, emboscades, que tantes n’hi han a França i que cataloguen amb una D seguit d’un sols numero…. ara fem la D5
En un tres i no res, ens enfilem al Col de la Bleine, a 1439 metres sobre el nivell del mar, on hi trobem una mica de neu a les zones ombrívoles….
Al canviar de vessant i començar a baixar, ens apareixen davant nostre, al fons, els Alps Marítims
Arribem a Le Mas, on fem la nostra primera parada. És un bonic enclavament que mereix gaudir-ne.
i ho trobem propici per a fer-nos unes maques fotografies de grup.
el cami és estret…. deu ni do com deurien passar per aquí els cotxes del ralli, mes d’un deu haver amat muntanya avall…
Però el més espectacular és al tombar d’un revolt. Els nostres ulls són regalats amb la Clue d’Aigun, un magnífic engorjat amb el camí picat a la pedra.
La carretera segueix, estreta, treballada a pic i pala. Sense trànsit, amb un asfalt més que acceptable. Passat per paratges pre-alpins….
Prenem altra carretera minúscula, d’aquelles que tant ens agrada fer i que els michelin marquen com a “Perilloses” amb un repuntejat vermell al mig, i que ens te que portar fins a Entrevaux…. és la D10, el seu nom o diu tot.
La carretera torna a pujar, fins a trobar el coll de Trébuchet de 1140 mt. Aprofitem i fem altra parada…. fa força calor, tot i que aquí dalt si està be.
la baixada és revolada i ràpida….
veiem des de dalt el poble de Entrevaux. És un gran poble emmurallat vorejat en bona part pel riu…. si arriba a traves del pont llevadís….. i manté tot el seu ambient medieval.
El presideix la ciutadella Vauban, que està situada al cim d’una roca, amb un camí molt dret i fortificada
-clica per ampliar-
Aprofitem per dinar en tant soberg entorn.
Desprès de dinar anem a buscar la D2202 per arribar a Valberg, resulta ser una joia de carretera…..
Passa per les Gorges de Daluis. Tots coincidim a dir que és de les millors que hem vist mai.
La carretera amb dos carrils diferenciats per anar i tornar, passa molts túnels i amb la cartera penjada picada a la pedra vermellosa.
El riu Var, és molts metres per sota nostra.
La baixada, una vegada passat Valberg, segueix sent igual de sorprenent, les “Gorges du Cians” son també molt maques.
Una vegada trobem la general D6202, posem la directa per tornar a Cannes. S’està fent tard i ja és hora de fer via.
Demà ens espera Monaco i el Turini.
Segueix aquí:
