Espectacular matinal la que varem fer.
Espectacular en molts sentits. El recorregut, segur dels millor que es poden fer al voltant de casa nostre sense marxar molt lluny, el fet que el meu fill volgués compartir amb mi una ruta, la companyia, un bon esmorzar… i 300 quilometres, un darrera d’altre, que per ser a dinar a casa…. fan una de les millors combinacions possibles.

La ruta, recomanable al 100%. Pujar al coll Formic, endinsar-se als boscos de Santa Fe, o la carretera d’Osor…. aquí la teniu. No us faci mandra repetir-la si no l’heu fet….

El Miki, el meu fill, sense dir-li res va prendre la càmera i va fer la no menyspreable xifre de 250 fotos. Segur no te la practica de la Carme, però podreu comprovar, com no es queda curt.

Ens trobem, amb en Miguel i el Gerard a la benzinera dels batzacs. Com sempre, a 2/4 de 9. Un matí net i assoleiat, però fresc a aquesta hora del matí.

Arribem a sant Miquel de Balenya, i veiem una moto aparcada davant dels Angelets de Sobrevia. Ens sembla que és la del Albert, i així és. Entrem a esmorzar amb ell i la colla amb la que va. Esmorzem com cal.
Ens varem descuidar de fer fotos en aquest moment.

Iniciem l’ascensió al coll Formic. En Miki agafa la camara i ja no para. Primer noto com la moto va de corcoll…. jo entro a corba i la moto se m’aixeca, i és que el Miki es girava a fer fotos… i no és lo mateix l’envergadura i el pes de la Carme que la del meu fill

N’hi queden de molt xules. En arribar a coll Formic, aprofitem per amagar un nou [motarrescatxe].

 COLL FORMIC [motarrescatxe]
A cache by motarres.cat Amagat : 15/05/2011

Lli dic al meu fill que vigili amb els moviments al seient de darrera.. i a partir d’aquell moment… ja no el torno a notar. Baixem cap el poble del Montseny. Ens acomiadem del Miguel, te que ser a les 12 a casa… no li queda temps per més.

No se com m’ho faig, però m’equivoco al triar el trencall, i fem uns quilometres cap a Sant marçal. Una carretera que no coneixíem i que és una meravella.

En adonar-nos del error, donem mitja volta, però un dia d’aquests anirem a veure on acaba. Seguim baixant per la carretera bona…

Trobem el trencall que toca cap a la Costa del Montseny i Fontmartina. Un tram molt maco. Sempre m’ha agradat molt…

Just al seu punt més alt, on trobem la pista que puja al Turó de l’Home, ens trobem amb boira.

El bosc de Santa Fe és espectacular. Un mon a part. Tot i que la zona és en el seu millor m,oment a la tardor, ara, no te res a desmerèixer… Un magnífic i ombrívol túnel d’arbres.

Us diré una cosa… quant vaig anar a la Selva Negra, a Alemanya, pensava que trobaria coses com aquestes… vaig tornar decepcionat…. No vaig trobar allà, res millor que això….

Una vegada a Santa Fe, baixem cap a Viladrau, i pel camí passem pel costat d’un catxe que parem a fer.

 Montseny: Taula dels Tres Bisbes

Una vegada al creuament, anem cap a Arbúcies per la carretera vella… passem de la C25.

D’Arbúcies pugem cap a Sant Hilari Sacalm, on comença la carretera d’Osor.

La carretera és totalment arreglada, i en tot el seu traçat, te ara dos carrils dibuixats a l’asfalt. Ha perdut una mica d’encant, però segueix sent magnífica. Llàstima que les pluges de la passada nit, l’han deixat molt delicada i bruta. Amb la carretera molla i amb fang, cal extremar precaucions.

Arribem a Angles on repostem. Cal fer via cap a casa. Si no, no i serem a l’hora de dinar.

Baixem per Santa Coloma de Farnes fins a Sils, on anem a Hostalric i Granollers, on ens acomiadem del Gerard.

Encara no són 2/4 de 3 que arribem a casa. El comptaquilòmetres diu que hem fet 300km.

Estem contents de la magnífica matinal que hem fet plegats.

MIQUEL & MIQUEL

(Vilanova de Meia fustrada)

Bufa!!!
Aquesta era una sortida que li tenia ganes… no pel recorregut, que ja era prou conegut en el 95% del seu traçat, si no per que feia masses dies que no sortia en moto com a mi m’agrada… tot el dia amb la perspectiva de fer molts quilometres per carreteres de tot tipus i condicions.

És curiós, la cosa va com va. Hi ha hagut anys que hem fet sortides cada cap de setmana… la pobre VStrom va acumular en tres anys 100000km en un no parar de viatges i rutes. Ara… amb la Superten, des del juny, hem fet només 10000km. La p**a crisis en te força la culpa, pocs duros a final de mes a canvi d’un augment d’hores i dies de pringar… la família, el gos, que ha estat una creu (tant com la familia)… be!!! Que em feia falta una sortida a la “vieja usanza”… tot i que segurament serà difícil fer les sortides de cap de setmana que fèiem tot sovint.. a veure si aquesta és la primera de un bon seguit de sortides a ritme de divorciat amb fills… com sempre, una cada 15 dies com a mínim (tot i que seguim sense un duro).

La ruta d’aquest cap de setmana, és com en diem, una ruta complerta una ruta Comansi… d’aquelles de una mica de tot, com podreu veure…. fins i tot hem fet una carretera que no hi havíem passat mai (cosa que cada cop costa més de trobar)

El croquis de la ruta el trobareu aquí, clica a sobre per que s’obri el googlemaps i la puguis veure amb detall.

A la trobada a 2/4 de 9 a Sant Andreu de la Barca, ja es veia que el dia seria esplèndid…. no només pels pocs núvols del cel (cap), si no per la quantitat de motos que allí hi havia congregades.
Prenem l’A2 cap a Igualada i així que trobem la sortida cap a Prats de Rei, la prenem, i pugem a les Maioles amb els seus tradicionals ventiladors….

Puntuals, arribem a Calaf, i a l’estació, tot just arriba en Agustinet enllaunat…. s’han de cuidar aquests iaios 

Intentem trobar alguna braseria per poder fer els peus de porc, però al final, ens posem al bar de sempre… i fem un entrepà…. bé!!! Van ser dos….. gulassssss!!!!!! Cal mantenir figura.

Acabats d’esmorzar ens acomiadem de l’Agustinet que el deixem plorant abandonat a la cuneta 😉

 i prenem una bonica i ràpida carretera interior, d’aquelles solitaries i que en molts trams no tenen ratlla mitgera. En quasi tot el recorregut fins acostarnos a Solsona no trobem quasi cap de cara…

La carretera és descoberta i força soleia, tot i que cal anar amb cura dels revolts ombrívols… tot i anar a 10º es manté la glaçada de la nit.

La carretera passa per Aleny, Sant Pere de l’Arç, Pinos i Ardevol.

En arribar a Su, la carretera del Miracle és ja arreglada… d’aquelles amples i raaaapides…. llocs on dona gust cargolar una mica l’orella de la Superten…. així arribem a Solsona.

En arribar a Solsona agafem la carretera de Sant Climent per seguir cap a Madrona. D’aquesta carretera surt una magnifica pista asfaltada que baixa cap a Sanauja per Huget, que si no l’heu fet… ja trigueu. (la podeu veure en aquesta crònica Pantà de Sant Ponç – Solsona

Parem en aquest tram a fer un catxe que el TOMTOM marca just a 40 metres de la carretera…
Com també fa estona que rodem i cal canviar l’aigua de les olives… parem.
El catxe és en un arbre monumental, el Pi de Viladric.

Podeu veure el catxe aquí El Pi de Viladric

La carretera que continua cap a Madrona és una incògnita. No l’hem feta mai i no sabem ben be si està asfaltada. Els TOMTOM diuen que no, el Garmin de l’Albert ni la te i el Googlemaps va deixar de passar-hi el camió del stree view.. per tant… cal fer-la.

La carretera és maca i es deixa fe be… totalment asfaltada, mes o menys… be… per fer una circulació turística.

La carretereta ens porta a la C14…. si, si, la que puja a Andorra…. i la prenem cap a Pons…. tota la motocontemplativa que hem fet fins ara, es transforma en un moment… i ja ens veus traient xispes pel tub d’escapament…

Passat Pons, anem cap el Coll de Comiols…. cal presentació????? Bufffff…..

Arribats al coll de Comiols, parem a fer el catxe: Coll de Comiols: La Conca de Tremp

Que ja havien fet els motarres en altre ocasió. En Miguel i nosaltres no. Aprofitem i deixem una GC motarra.

Les vistes des d’aquí… impagables…

Ara tornem a entrar en zona tranquil•la… estem força alts i la part obaga encara guarda neu a les voreres….

I si no… glaç… magnífics xupons de gel.

Baixem cap a Sant Salvador de Tolo on ja la carretera és seca del tot, i continuem cap a Tremp.

Així que trobem el trencant, anem cap a Gavet de la Conca per anar a trobar la carretera de Llimiana.

Pugem cap a Llimiana, que puja força… la carretera és ja fa estona molt bona i anem a bon ritme…

De cop, comencem a trobar plaques de glaç en els revolts humits…. però si estem a 15º!!!!!!
Anem tirant mentre tenim encara que sigui un pam d’asfalt net…

Fins i tot passem un a bona planxa de glaç, però arriba un moment que no ens i atrevim… home, pot ser amb una XT o una Triquer amb rodes de tacs… peró la Superten es nega… i a la Pan€ se li posen els cilindres de punta només pensar-hi.

Una llàstima, som tant aprop de Vilanova de Meia, el nostre objectiu… no deuen quedar més de 5Km

Passem una bona estona valorant com marxar d’allà i pujar per la planxa de gel que hem passat al baixar… una mica de sorra, la perícia de l’Albert que s’enfila a la Pan€, jo que per si les mosques trec las maletes de darrera… no fos cas que per una tonteria les dobleguem…

I ja tornem a ser rodant cap a Terradets. Evidentment, la millor i més divertida opció és fer el Doll….

altre d’aquestes carreteres que poc cal explicar… i que com sempre en aquestes carreteres, poques fotos… ja que la Carme a la que comencem a tocar estreps… deixa de fer fotos.. jejejeeje

Parem a Camarasa, que ja és 2/4 llarg de 4. Dinem força be… això si… a la carta, tampoc tenim molt on triar.

Sortim del restaurant passades les 5 de la tarda. Encara tenim força llum, el dia ja allarga.
Tornem per Balaguer ja amb el sol mol baix…

i som a casa a ¾ de 7. Cansats però molt contens. Ha estat una sortida genial, el dia a acompanyat i ser tres motos ben avingudes en ritme, estils i filosofies, ho fa encara millor.

Ara toca la calçotada… i desprès… ja en pensarem una… que nosaltres i la Superten, tenen mono de quilometres.

Miquel i Carme

Teníem ganes de sortir. El pont de quatre dies se n’havia anat sense poder sortir i el dimarts tot semblava que podia ser un bon dia per fer una ruta xula, de les que comencen be, amb un bon esmorzar i a la recerca de algunes carreteres que encara no havíem fet.
La primera idea era pujar a la Tossa de Montbui i desprès provar unes carreteres entre Calaf i Súria. Com és evident, no podíem deixar de fer un copiós esmorzar a Can Quetu.

Aquí teniu la ruta. Cliqueu a sobre per veure-la amb més detall.

Varem quedar a Sant Andreu de la Barca, com és costum sempre que anem cap el sud. Salutacions i ens posem en cami.

Fem la carretera rural (asfaltada) que va de Sant Andreu de la Barca fins a Corbera del Llobregat, i d’aquí cap a Gelida tot passant pel coll de la Creu de l’Aragall.

L’esmorzar a Can Quetu… com sempre. Espectacular!!!! Tot i això el millor sempre és el bon rotllo que es respira en aquestes sortides.

Per cert, a Can Quetu ens trobem en Grimaldi, que com esta a l’espera de la seva nova SuperT, ha vingut amb la Scutre d’anar a treballar.

Ja tots plegats, continuem cap a Sant Pere de Riudebitlles,

Sant Quinti de Mediona, Capellades i la Torre de Craramunt,

On intentem fer drecera fins la carretera que ens porta a Carme. Ens trobem que desapareix l’asfalt, però la pista és molt bona i la seguim sense problemes.

Passat Carme, anem cap a Santa Maria de Miralles tot i que trenquem a la dreta cap a Igualada.

Uns quilometres abans d’arribar a Santa Maria de Montbui, trobem el desviament del nostre segon objectiu d’avui, la Tossa de Montbui.

Des de dalt, on trobem l’església preromànica de Santa Maria de Montbui, hi ha unes vistes privilegiades. Feia temps que no i pujàvem. Recordo l’ultima vegada l’any 2007 amb el primer dinar de Nadal que varem fer a Can Motarres.

La veritat és que avui fa un dia molt bo i les vistes, sobretot de Montserrat són molt maques…

Desprès de fer unes fotos de grup, ens dediquem a recercar un catxe que hi ha pels voltants,

LA TOSA

I que per cert, ningú dels que el vareu fer la registrat (tret de nosaltres)… ja podeu, ja!!!

Marxem, i en Grimaldi i el Gerard marxen a Igualada. Nosaltres seguim amb l’Avi Agustinet i la Lourdes.

Pugem cap a Calaf, tot seguint unes petites i revirades carreteres que surten de Copons cap a Veciana.

Ja veiem el Parc Eòlic del Turo del Magre, sobre Veciana… i finalment ens trobem enfilats sobre el gran i espectacular planter de molins del Parc Eòlic de l’Alta Anoia.

Ens i passegem pel mig fins arribar a Pujalt, on els anem deixant enrere.

I en un tres i no res ja som a Conill, on parem per veure el bonic poble i el seu mirador, des d’on es pot veure fins i tot el Pirineus.

Continuem camí, inevitable pensar amb en Kamil, que va caure en una d’aquestes corbes fa un temps, i arribem a Calaf, on agafarem la carretera que va a Pinos.

Tot i aixÍ, aquesta vegada no pujarem a Solsona per Pinos com ho fem normalment, si no que prenem un desviament a la dreta i seguim una bonica carretera (que no havíem fet mai) i que ens porta a l’alçada de Suria.

A Súria, agafem la C55 fins a Manresa, on la deixem per enfilar-nos cap a Montserrat i fer una parada a Ca la Iaia, lloc on aprofitem per cer una cervesa…

I amagar un nou Motarrescatxe. Es diu:

CARRETERES DE MONTSERRAT [motarrescatxe]

Pugem cap el coll de Can Massana i desprès baixem per Santa Cecilia fins a Monistrol…. fa un dia esplèndid i les vistes de les Parets i agulles de Montserrat.. excel.lents.

Una vegada passada l’estació inferior de l’aeri, ens desviem a la dreta per agafar una petitíssima carretera que porta a la colònia Cedo. Una carretera maca amb l’al.licient de tenir una bonica ermita amb un catxe, de terreny 4 (molt dificil) ja que està penjat en uns espadats.

Ermita de Santa Margarita

Ara si que pleguem. Anem cap a casa per la carretera de les carpes. Ens ho hem passat molt be. Poques son les sortides que fem, i gaudim dels bons moments sobre la moto entre amics.

Fins la propera.