La ruta que varem fer el dia 3 de juliol de 2010 fins a la Serra de Guara, és una d’aquelles rutes que es tenen que fer a l’estiu si volem anar tranquils. Els 600km de recorregut fa que fer-la en el dia requereixin unes 8 – 9h de moto, que posats el temps d’esmorzar, dinar, visita turística i un parell de cerveses… no et treuen les 12h d’activitat. Amb els dies llargs de llum de l’estiu, això és xupat… tenir tantes o més hores de llum desprès de dinar que abans fa que puguis fer aquests tipus de rutes… al hivern, ja es poden fer, ja, però a les 5 de la tarda és ja quasi fosc, i anar de nit i amb fred, tampoc és del tot agradable.
La ruta finalment per causes climatològiques la varem modificar un xic per evitar una segura tempesta, així, de tornada, no varem fer el Coll de la Creu de Perves, si no que de Pont de Suert varem baixar una mica de latitud fins a Puente de Montañana, i varem fer el coll de Montllobar fins a Tremp.
La ruta la podeu veure en aquest croquis, si la voleu examinar i veure amb més detall cliqueu a sobre y s’obrirà el google maps..
Per nosaltres, aquesta sortida és un xic especial, ja que estrenem la Super Ténéré, la XT1200Z De com va anar amb la moto i de les sensacions que li varem trobar ja en varem fer una crònica…
La sortida, va esser aquesta vegada a la rotonda de Sant Andreu de la Barca, sobre l’A2. Coneixem al Josep (Xampi) y retrobem al Miguel i l’Agustí. Marxem sobre les 8,15, A2 cap a Lleida…
A l’alçada de Tarrega trenquem cap a Balaguer, i en un tres i no res som a l’hora promesa a Bellcaire d’Urgell, on ja ens esperen la resta de la companyia. En Tramunt, en Xispes (Albert) i la Montse i el Gabriel i la Lavinia.
Com que el Bar Sport el trobem tancat per vacances, ens posem al del costat, la qüestió, esmorzar.
Tot fet el comés, seguim la nostra ruta, passem Balaguer, Alfarras i Binefar fins arribar a Monzon… realment un tram ràpid, però avorrit…
A Monzón agafem al nova autovia que va a Huesca i en sortim al trobar els indicadors de Peraltilla, i a la vista del magnífic i altiu Monasterio de Pueyo.
A Peraltilla la carretera ja perd la ratlla mitgera i comença a perdre la recta… ens trobem petits pobles amb impressionants campanars… és la A-1231
Trobem la A1229, i girem cap a Abiego i despres a Adabuesca prenem la carretera que ens portarà fins Alquezar.
Arribem per la part alta del poble, i les vistes sobre la vila i la Colegiata de santa Maria la Mayor.
Deixem les motos i ens entretenim a fer una petita visita al poble, amb els seus carreter medievals plens d’encant..
La foto de grup, no te que faltar en cap de les nostres sortides…
I desprès, anem a la captura d’una fresca cervesa
Satisfets per lo vist i begut, tornem a la ruta. Fa calor, però és força suportable… molta menys de la que calia esperar per aquesta zona.
La carretera és molt ben asfaltada i arreglada. L’ultima vegada que varem passar per aquí, aquests 60 bons quilometres de carretera, eren força batxejats. Ara és deixen fer molt i molt be…
Només alguns quilometres, bàsicament del final, encara mantenen aquell ferm trencat…
Arribem a Ainsa i aprofitem a fer benzina. Ja comença a ser hora de dinar i decidim que buscarem un lloc al congost del Ventamillo, a la fresca de les seves parets…
A mida que ens acostem al congost, el dia es tapa i fa cada vegada mes fresca… el terra és moll i es veu que no fa res ha descarregat aigua. Ens dona d’impressió que si seguim avançant acabarem atrapant la tempesta. Per lo que decidim parar, segur que no pas en el millor lloc.
El terra és moll i no convida a seure… no estem del tot tranquils, i mengem d’una revolada… això si, les motos en lloc preferent, no fos cas….. el que està clar que amb 30 minuts de relotge (calculat), ja hem dinat.
Continuem direcció Castejon de Sos, ara si traspassem de ple el bonic i estret congost… el terra com es pot veure, ben moll, tot i que fa ullades de sol… sembla que l’estem evitant de moment…
Passat Castjon, pujem cap el coll de Fades… realment el panorama que es veu alla dalt des d’aquí, no sembla molt bo….
Però ens i enfilem… la carretera tot i molla, agradable de fer i molt maca.
Passem el Coll de Fadas de 1470 metres i de seguit tobem la carretera, no molla, xin op xopa… aquí hi ha plogut encara no fa 5 minuts…
Parem a Laspaules a fer una cervesa. No volem aconseguir la turmenta que pel que sembla portem just al davant. Li donarem avantatge.
A l’estona sembla que torna a fer ullades de sol, per lo que decidim seguir… i passem el coll de Espina de 1407 mts.
De cop, comencem a mullar-nos. Anem amb la roba d’estiu, per lo que enseguida ens calarem. No ens ho pensem gaire i ens parem a posar la roba d’aigua.
Arribats a Pont de Suert, veiem que el coll de Perves està sota un gran núvol negra on sembla que hi esta caient de valent. Decidim baixar cap a Puente de Montañana, uns 20 km més al sud i on es veu totalment despejat. No se si haurem sortit be de l’experiència i sols la Carme ens ha fet fotos, però la carretera de Sopeira, a demés de ser maca… és rapidíssima i se li pot apretar de valent…
Parem 10 minuts a la “fresca” de Puente de Montañana i marxem ara pujant el coll de Montllobar que ens portarà fins a Tremp.
Realment aquesta carretera és molt ben parida, perfecte el seu asfalt i amb bones curves… recordo la vegada que varem fer fa ara un any amb el Miguel. Eren la 1 de la nit… en el transcurs d’una nocturna… genial!!!
En arribar a Tremp, els companys d’Avinyó, diuen que ells aniran fent via tot xino xano per Pons. Els va més be per tornar a casa. Tant mateix en Gabriel i la Lavinia tenen un petit problema a la roda de darrera que recomana prudència i tranquil•litat en la conducció. Amb una mica de recança, ens acomiadem d’ells. Ha estat tot un plaer rodar plegats i compartir la jornada amb ells. Esperem repetir-ho més sovint.
Continuem, reduïda la companyia cap a Artesa de Segre, tot fent el entretingut port de Comiols… traient xispes la baixada… genial!!!
D’aquí fins a casa, poca cosa. Parem a Agramunt per acomiadar-nos.
Varem arribar a Molins de Rei a 2/4 de 9. 12h i pico d’activitat genial. Ha estat un dia complert de molts quilometres i compartit amb una bona colla d’amics, alguns de nous i d’altres que feia dies que no veiem. Un plaer que esperem repetir a la propera.
Certament va ser casualitat, tot donant un tomb per l’espai de Moterus, veure referències a la ja famosa ruta de Penitentes. Desprès de llegir detingudament la informació que allà s’hi donava, em dono compte que és a punt de ser el dia i l’hora en que s’obrien les inscripcions… el dia 8 de febrer a les 00.00 de la nit, i sense pensar-ho, ens esperem a la mitja nit, i fem la inscripció.
Cinc minuts són els que triguem a realitzar-la, i ja obtenim el dorsal 401. Als 45 minuts, ja s’han acabat tots els 500 que hi havia disponibles….
I quin és el secret de tal èxit???? D’entrada mireu tot el que ens explicaven de la concentració a la plana web dels organitzadors, El Moto Club Monrepós…
Club Motor Monrepós ha escrit: ¿QUE ES LA RUTA DE LOS PENITENTES?
La Ruta de los Penitentes en un evento para motos NO COMPETITIVO de carácter turístico. Su objetivo es planificar una penitencia a través de un recorrido de gran belleza con el fin de que los participantes sigan dicho itinerario y disfruten de un placentero día a lomos de su moto. Este recorrido resulta en algunos tramos extremadamente duro, por la cantidad de curvas que contiene y la longitud del mismo.
El itinerario consta de 650 kilómetros y 15 puertos de montaña de diversos tipos, y dentro del mismo se realiza un almuerzo-comida. A lo largo del recorrido hay repartidos 8 puntos de control, que se encargan de comprobar la situación de los participantes en cada tramo de ruta, siendo útil en el caso de accidente o avería. Además, el paso por estos puntos de control justifica el haber completado íntegramente el recorrido propuesto sin atajos, por lo que el participante que justifique el paso por los 8 puntos de control sin abandonar, recibirá un diploma por realizar con éxito el recorrido de la Ruta de los Penitentes. El recorrido de la Ruta está pensado para ser realizado en un lapso de entre 12 y 14 horas, almuerzo incluido, por lo que trata de potenciar que los participantes disfruten de un modo pausado de la belleza del recorrido, parando en los lugares que deseen a hacer fotografías. A lo largo del recorrido hay unos 250 Km. “de enlace” que pueden ser completados a la velocidad máxima permitida, mientras que en el resto del itinerario hay tramos muy revirados con medias de entre 30 y 60 Km./h, dependiendo de los sectores.
una vegada llegida la descripció que fan del recorregut….
QUI SI POT RESISTIR!!!!!!!
Això si…. el recorregut queda en secret fins el dia de la inscripció. Una vegada hem tornat i llegit les opinions dels participants, queda clar que és segurament el recorregut més dur de tots els que porten fets.
En el mapa podeu veure la que va ser la IV Ruta de los PENITENTES. Si cliqueu podreu veure-la en el google maps amb més detall. Tot i amb això, cal dir que hi ha un tram, entre el punt E i el F que el google no hi vol passar, però cal prendre el camí que en el croquis de sota està marcat en rosa… si llegeixes i segueixes la crònica, no te pèrdua.
Clica per obrir la ruta a GoogleMaps
Si us voleu baixar l’itinerari en format .itn pel TOMTOM, cliqueu aquí sota.
Passem així, amb l’itinerari a la vista, a relatar la nostra experiència en aquesta magnifica prova de resistència!!!!
Divendres 1 de maig,
Amb il.lusió, com sempre malgrat la insistent pluja, marxàvem amb el nostra portaavions cap a Saragossa… Eren les 9 del mati.
Veiem que l’autovia està tallada a l’alçada de Monmaneu, per lo que a la que som a Jorba sortim a l’antiga N2… fins a 18km de cua s’hi arriben a formar… La veiem des de l’antiga carretera…
Sense incidents, arribem a Saragossa. Al punt de la inscripció, Moterillos, on ens donen el dorsal, una samarreta i el road boock hi trobem ja a moltissims dels motarres que van arribant de diferents punts de la geografia… també amb moltes ganes de iniciar l’aventura.
Desprès, anem a l’hotel, un 4 estrelles nou a estrenar… QUIN LUXE!!!! Quedem sorpresos… i tot per 60€ la nit i esmorzar….
El dinar de fraternitat és al mateix hotel. Mengem molt i molt be.. per 13€. Com s’ho treballen aquests de l’organització!!!
Anem a Moterillos… el lloc on hem fet les inscripcions i d’on surt la rua cap a Saragossa… Donem una volta i veiem la quantitat de diferents motos que hi ha… Rs, customs, nakets, trails, maxitrails, gt’s, algun side…. alguna goldwin…
La cua de 500 motos fa impressió… recorrem els carrers de la capital Aragonesa, i som l’atracció de tot hom
Parem just a tocar la plaça del Pilar i anem a fer una visita a la Basílica…
Per acabar anem a San Juan de Mozarrifar, on es tenia que fer el Breefing.
En comptes d’això, ens trobem amb una xerrada de més de una hora i mitja sobre seguretat vial, que si be, era molt interessant, crec que fora de lloc, o com a mínim exageradament llarga per lo que esperava la gent. Tot i això cal agrair l’esforç i la dedicació del ponent.
Aquí ens trobem amb en Mateu (Chiquitin), que havia pujat més tard. Deixem el breefing i anem cap a sopar….. demà tenim que matinar!!!
Dissabte 2 de Maig
Hem dormit poc… ens llevem a les 6,30 del matí, ja que volem esmorzar a l’hotel abans de marxar… el restaurant obre a les 7, i la sortida de Penitentes és a les 7,15.
Marxem i arribem a Moterillos… i a una munió de motos…. una cua monumental ja que només deixen sortir en grups espaiats uns minuts entre ells… altra cosa que l’organització tindria que mirar de millorar (crec), ja que amb tot plegat ens hi estem uns 45’ per a sortir.
Quant marxem, son les 8,30 del mati… per mi, massa tard per a fer una ruta tant llarga…. tindrem que alleugerir el pas…
Marxem, i anem per l’autopista a buscar l’autovia de Huesca A23,però per indicacions expresses de l’organització, està totalment prohibit passar-hi, cal sortir a Villanueva de Gallego per agafar la N-330… per suposat així ho fem…
Una vegada hem arribat a Huesca, si que prenem l’autovia, tot seguint els indicadors de Jaca – Sabiñanigo, i que ens enfila ràpidament i sense problemes cap el al port del Monrepos de 1280 mts.
Així que iniciem la baixada del port… s’obre una magnifica panoràmica sobre els Pirineus, que ens esperen nevats al fons…..
De sobte, trobem el desviament cap a Boltaña, per la A-1604. Una magnifica carretera, una mica abonyegada però molt agradable de fer.. (encara estem descansats). Trobem molta cua, motos que van en grup i no tiren ni a tiros… però no ens atrevim a adelantar…
gaudim del paisatge i de la pujada al port de Serrablo, de 1291 metres. La baixada és bona, i la fem sense contemplacions, ja que ens hem quedat sols…
Aquí ens adonem de quin és el vehicle més ràpid per fer penitinetes… una escúter ens avança sense contemplacions… ens quedem amb un pam de nas… i mira que corríem!!!!!
De Boltaña, anem en un plis a Ainsa per la N260, on i trobem una gran cua a la gasolinera. Quina sort que nosaltres ja n’hem posat. Aprofitem a parar, portem ja dues hores i quart de moto.
Reemprenen ruta. Ara anem cap el Tunel de Bielsa per la A-138, peró dins d’Escalona, deixem la carretera bona per girar a l’esquerra per la HU-631, direcció Fanlo – Cañon de Anisclo. Certament totes aquestes carreteres que portem fetes i les que farem, ja les hem fet en altres ocasions.
La carretera del Cañon de Añisclo (que el forma el riu Vellos), la recordava ja molt desfeta, però aquesta vegada la retrobem plena de grava i pedres…
tot i amb això, val la pena fer-la i passar per aquest extraordinari itinerari natural del Parc Nacional d’Ordesa.
Arribem a Fanlo, i d’aquí baixem fins a Broto, lloc on si fa la concentració de Fantasmas…. a la que hi hem anat una vegada. També força recomanable.
Fem benzina aquí, però no ens entretenim ja que el dinar el tenim a tocar. Anem sobre l’horari que teníem nosaltres previst, si volem arribar a les 8 del vespres a Saragossa.
El dinar es a Torla. Al cor del Parc Nacional d’Ordesa. Recordo haver estat aquí en varies ocasions per escalar el Tozal de Mallo.
Arribem que encara no son les 12,30. Força d’hora, però hem esmorzat a les 7 del matí i el tenim als peus. Encara no hi ha gaire cua i podem dinar… senzill, però sortim satisfets… que és l’important… amb una hora des de la nostra arribada hem enllestit.
Ara anem a Biescas. Tornem sobre les nostres roderes fins tornar a trobar la A-260, i girem a la dreta.
De camí passem pel port de Cotefablo de 1423 metres. L’he fet varies vegades. El trobo genial, tant per un cantó com per l’altra.
Ràpid i amb bona carretera en general, no ens adonem que ja som a Biescas, població per sempre estigmatitzada per la tragèdia del 96 on varen morir 87 persones. Al trobar la A-136, la prenem direcció a França.
32 quilometres de bona carretera que tot seguint el riu Gallego s’interna a la Vall de Tena i s’enfila al coll de Portalet de 1794 metres
A mida que anem prenent alçada, la neu que fins ara la veiem per sobre nostra, cada vegada es fa més present.
Passat Formigal, la neu ja és per tot arreu. Parem al Coll de Portalet per fer les fotos de rigor. Val la pena!!!
La baixada entre la neu , és brutal. No es pot córrer massa perquè el terra és mullat i fa por que hi hagi gel, tot i que no fa molt de fred.
La vessant nord sempre és més carregada de neu.
Hem entrat a França, i la A-136 passa a anomenar-se D-934. Baixem deixant a la nostra esquerra el Midi d’Ossau, altre important objectiu alpinístic d’altra època (meva, clar), tot i que el temps ha canviat i la boira baixa no ens deixa veure els cims de les muntanyes…
Seguim la carretera fins a Bielle, on prenem un desviament cap a l’esquerra que puja al Col de Marie Blanque, de 1035 metres. La carretera en aquest tram força en condicions, s’enfila.
De baixada, arribats a la N-134, la seguim en direcció a la frontera d’Espanya, la que passa per Somport…
Peró la deixem tot passat Bedous per anar cap a Lee i Lees Athas.
Prenen en aquest ùltim poble la carretera D441 que puja primer al coll de Bouezou de 1009 metres per arribar al coll de Labays, de 1351 metres.
La carretera torna a ser estreta i maca. Em sento en la meva salsa… estirem amunt tot gaudint de l’entorn natural.
En el coll de Labays ens trobem un control, i nous companys de viatge, no tant agradables,la boira i la neu.
Tot i amb això, aquesta vegada la boira no és humida, i podem anar sense posar-nos la roba d’aigua.Prenem la D-132 direcció al Coll de Pierre de St. Martin.
La ruta puja i puja, i tot i que no veiem res, n’hi ha prou per veure que els vorals de la carretera cada vegada estan mes plens de neu.
Passem primer pel Col de Souder de 1540 metres, i tot seguit el col de Pierre de St. Martín de 1760 metres, punt culminant i porta de la frontera amb Espanya.
Ara la carretera s’anomena NA 1370, i passat el Portillo de Eraice, baixem el port de Belagua.
Anem cap al Roncal.
Baixant, ja havent deixat les neus amunt, trobem el desviament a l’esquerra de la NA-2000 amb les indicacions de Zurita i Ansó.
Zurita no l’arribem a veure, ja que trobem un desviament cap a Ansó que prenem a la dreta. És la HU2042, que passeja per mitjà de la Vall d’Ansó, seguint el riu Veral, que seguirem fins Berdún.
Allà seguim per l’A-1205 fins a Pamplona de Jaca.
Allà parem a fer benzina. Anem secs i hem de proveir. Són les 6 de la tarda. Gairebé no hem parat.La ruta aquí la ruta va cap a Sant Juan de la Penya i Anzanigo, pero l’organització decideix neutarlitzar aquest quilometres fins el panta de la Penya a partir de les 6 de la tarda, i son les 6,15.
Creieu-me que agafo una fort emprenyament. Peró les normes son les normes. Tot i amb això, ja penso que el nostra Penitentes queda descafeïnat. Sort que son trams que ja coneixem d’altres vegades.. la foto que us poso a continuació son a tall de informació, i per que vegeu que és San Juan de la Peña, que si no coneixeu, ja trigueu a anar-hi.
Al Pantano de la Penya retrobem la ruta i a partir d’allà la seguim de nou.
Passem per davant de Riglos… impressionants, imponents, espectaculars…. creieu-me si us dic que m’hi he enfilat per totes les seves verticals, el Mallo Fire, el Pison i la Visera…
(no em puc resistir a posar-vos unes fotos fetes per mi…. “antigues” de algunes de les escalades que havia fet allà amb el meu company Pensio)
Arribem a Ayerbe on girem a la dreta per la A-125 cap a Ejea de los Caballeros. Tenim per davant 30 quilometres de corbes per una bonica carretera.
A la que portem 15 quilometres, esdevé la desgràcia. La cadena surt del seu lloc i pica el carter, que deixa anar tot l’oli per terra. (les últimes noticies diuen que l’avaria no serà molt greu i que es podrà arreglar la moto sense molts diners
Per a nosaltres s’acaba aquí l’aventura. Una llàstima perquè érem molt a prop de l’arribada. Quedaven 30 quilometres de camí per agafar l’autovia fins a San Juan de Mozarrifar.
Acabem la ruta a cavall de la grua. I després en taxi fins a Zaragossa.
Així, aquí acaba el que ha donat de si la Quarta edició de Penitentes.
Certament és dura, però tampoc res de l’altra mon. Caldrà tornar-hi l’any que ve.
Com sempre en aquestes coses, difícils i laborioses de muntar, hi surten fallos i problemes, que mirant-ho des de la barrera a toro passat, penses… jo no ho hauria fet així o aixà… com diu el meu pare…. “quant se li veu el cul, se sap si és mascle o femella”. Son prou grans i sabran valorar i millorar per l’any que ve.
Per la meva part, no tinc més que animar-los a continuar amb aquesta magnifica feina i felicitar-los molt efusivament per haver-nos donat un cap de setmana tant divertit i motarra com aquest.
Doneu per segur, que si podem, l’any que ve i tornem.
