INDEX
CÒRSEGA, L’ILLA MUNTANYA (I).
Dia 31 de Juliol 2009 == Parets del Vallès –> Montpellier
Dia 1 Agost 2009 == Niça –> Bastia
CÒRSEGA, L’ILLA MUNTANYA (II).
Dia 2 Agost 2009 == Bastia –> Porto
Dia 3 Agost 2009 == Porto –> Corte
CÒRSEGA, L’ILLA MUNTANYA (III).
Dia 4 Agost 2009 == Corte –> Sartene
Dia 5 Agost 2009 == Sartene –> Bastia
CÒRSEGA, L’ILLA MUNTANYA (IV i final).
Dia 6 Agost 2009 == Bastia –> Niça –> Carcassonne
Dia 7 Agost 2009 == Carcassonne –> Parets del Valles
Dia 6 d’Agost de 2009
Bastia –> Niça –> Carcassonne
Clica sobre el croquis per veure la ruta amb detall
Ens llevem sense plorar. D’hora.
A 2/4 de 7 en punt, ja tenim les motos carregades i a punt per a marxar, i esperem que ens donin l’esmorzar (que hem arribat abans que el pa).
El dia ja és clar, i veiem, tot esmorzant, com arriba el nostre ferri al port.
Amb la fresca del mati, marxem cap a Bastia, a cinc minuts de l’hotel.
Els tràmits d’embarcar són espectacularment senzills, i ja estem apunt de enfilar-nos a la bodega, que ho fem, aquesta vegada si!, puntualment.
Just a les 8, ens desenganxem de l’illa. Deixem enrera aquesta muntanya en mig del Mediterrani.
Amb una mica de perspectiva, veiem tot el vessant est del Cap Corse…
Matem l’estona com podem i aprofitem per a dinar, així no perdrem temps desprès, que encara tenim que arribar a Carcassonne avui.
La travessia fins a Niça és una mica més curta que l’anada. Dura 5h30’, per lo que al punt de 2/4 de 2 ja som en terres franceses.
Ens queden 460 quilometres fins a Carcassonne, que fem per l’autopista… amb una calor inhumana, que ens obliga a fer alguna parada per refrescar-nos.
La moto es comporta molt be, i hem mantingut una bona mitja de 120 -130 km/h i just tocar les set de la tarda, ja som a l’hotel.
Decidim d’anar a sopar a la ciutadella de Carcassonne i visitar-la de nit (nosaltres en els últims mesos hi hem estat dues vegades, de dia ja la hem vist de dalt i de baix).
Sopar a la plaça central és un espectacle.
La visita a la ciutadella il.luminada, ens deixa parats… és molt maca, i les llums fan que contrastin els murs i les torres molt més que de dia.
El més tètric, el cementiri…
Tornem al F1 tard. Hem decidit que demà ja no cal tornar a la ciutadella, i que marxarem directament cap a casa, ho farem tot traspassant els Pirineus per Axat – Formigueres, i desprès una de collada… encara tenim ganes de fer corbes.
Dia 7 d’Agost de 2009
Carcassonne –> Parets del Valles
Clica sobre el croquis per veure la ruta amb detall
Ens llevem amb un dia molt tapat. Sembla que vulgui ploure. Hem decidit que esmorzaríem a la ciutat, per lo que marxem i anem fins la zona de l’estació i el port fluvial. Esmorzem.
Abans de marxar ens entretenim veient com els baixells pugen i baixen per les rescloses del Canal de Midi…. Quins records!!! Encara no fa un més, havíem passat per aquí amb un barco d’11,5 metres.
Anem per la D118 direcció Limouxe i Quillan . El temps és una mica amenaçador, però s’aguanta.
La carretera no te cap misteri, però a partir de Quillan, ja és molt maca. Sobre tot quant passes per les Gorges de Pierre-Lys.
Una vegada a Axat, entrem per la D118, que ens portarà fins a Mont-Luis. Passem per les Gorges de Sant Georges (impressionats però curtes), que li segueixen les gorges de l’Aube i les l’Agozou.
A Formigueres fem una parada per tapar-nos. Tenim fred!!!!!!
Entrem a Catalunya per Puigcerdà, i pugem la Collada de Toses. Catalunya és assolellada, i la pujada la fem amb “entusiasme”. Com pesen les maletes!!!
Decidim baixar-la per Toses i Planoles….
I com és l’hora bona, decidim anar a dinar al típic i tòpic Bar – Restaurant Anna de Ventola. Ens posem les botes!!!
Ara si que s’acaba de veritat. Ens acomiadem a la benzinera de Tagamanent. Una últim beure i l’última foto de grup.
Han estat uns dies genials. Uns dies intensos, de veure moltes coses i fer molts quilometres. Aprofitats fins al final.
Segur que es queden mil anècdotes i coses per explicar. Multitud de petits detalls i incidents que fan d’això, una cosa única i difícil de transmetre. El millor, si voleu copsar-ho vosaltres mateixos, és anar-hi. Us hi animo.
La Carme i Jo ens ho hem passat d’allò més be, hi ha estat un plaer rodar amb el Jordi i la Glòria. Ha estat genial compartir amb ells tots aquests moments, que ens han deixat tant bon record.
Espero que puguem compartir moltes més aventures.
