Opfingen (Freiburg im Breisgau) ==> Rencurel (Vercors)
La ruta Clica el mapa i podras veure la ruta en detall
La tornada, volíem que tingues la mateixa filosofia que la pujada, no pagar ni cinc d’autopista!!!!
Amb aquesta idea arrencàvem de Opfingen. El dia però, apareix molt gris i tapat, i tot i que no plou, ho veiem tant malament que marxem tots equipats per entomar tota l’aigua que caigui.
Prenem l’autovia, i encara no hem arribat a Mulhouse, que ja plou a gots i barrals….
Decidim seguir per autopista i pagar, veiem la forma més segura i ràpida d’anar. A mida que baixem de latitud, el temps s’arregla una mica, i havent passat Besançon decidim treure’s els plàstics i deixar l’autopista…
A l’alçada de Cologny parem a fer un mos i un cafe.
En apropar-nos a Bourg en Bresse, torna a ploure, i ens tornem a fer el ritual de posar-nos la roba d’aigua… decidim anar per autopista fins a Lyon.
Una vegada deixem enrera Lyon per l’A43, sortim per Bourgoin Jallieu. Aquí el paratge torna a ser maco i verd…. un verd més clar, però notem que ens acostem al Vercors…
A Les Caves parem un moment, estem a tocar del Vercors… el tenim davant mateix, però fa por només veure’l… imatge familiar, per altra costat, per a nosaltres!!!!
Ens enfilem cap a Les Ecouges per St Gervais, que passa per un tunel picat a la pedra. Som a 10 minuts de Rencurel…. i casi ens caiem de cul en trobar-nos la carretera tallada….el que ens obliga a donar una volat de quasi una hora per Pont en Royans
Amb les ultimes llums del dia, negra que fa por, arribem a l’hotel Marronnier
DIA 16 d’AGOST
Rencurel (Vercors) ==> Formigueres
La ruta Clica el mapa i podras veure la ruta en detall
A priori aquest era el nostre últim dia. Teníem previst acabar a casa, però ens resistim a acabar amb el viatge i sucumbim a la proposta dels Tigres d’allargar-la unes hores més per anar a passar la nit a Claudies de Fenouilleres.
En llevar-nos a Rencurel, descobrim que el dia és clar i força clar. Esmorzem i ens posem en marxa..
És un plaer tornar a rodar per les carreres del Vercors… ens venen molts records de l’any passat que hi varem estar en dues ocasions. A l’hora d’esmorzar, Jean François, l’amo de l’hotel, ens comenta que ja hi ha obert el nou túnel de Les Barraques. Com que és una carreta que ningú de nosaltres ha fet, ja que feia temps que estava tancada, decidim fer-la tot marxant.
Així dons, marxem tot fent primer les Gorges de la Bourne…
Per, una vegada arribats a Pont-en-Royans, prendre la carretera dels Petits Goulets La carretera és entretinguda, i te uns túnels picats a la pedra…
Peró el tram més espectacular de Les Barranques, és tancat i en el seu lloc hi ha posat un túnel nou…. per cert amb un radar a 70 km/h al mig…. (en la foto podeu veure l’antic túnel barrat a la dreta)
Desprès anem fins el coll de Roussel, impressionant com sempre, vist des de dalt, i per descomptat de fer-lo.
Una vegada a Die, anem tirant avall per una sèrie de carreteretes petites, recargolades i estretes.
I entre colls i atapeïts boscos,
arribem a trobar la D94, que corre al costat del riu Eygues, amb el que forme unes boniques gorges. Aquí parem a dinar el Pikenike que portem.
Passem Nyon i despres, a l’alçada de Orange, prenem l’Autopista, que seguirem fins arribar a Rivesaltes, 200 km més enllà, on la deixem per anar cap a Claudies de Fenouilleres.
En arribar tenim la mala sorpresa que és ple. Pinten bastos, ja que son 2/4 de 8 de la tarda i a França això ja és moooool tard. Ho tenim xungo… hem parat a quasi tots els hotels i fondes que hem trobat, i tot és ple,,,, on és la crisi!!!!! Decidim, que tot i que arribem a les 10 de la nit, marxem cap a Puigcerdà….
En arribar, ja fosc i negra nit a Formigueres, truquem al Miquel per si sap on podem dormir a Alp o Puigcerdà. Mentre ell ens fa gestions, trobem un hotel que els queda una habitació. La compartim amb els Tigres, i li agraïm al Miquel les molèsties preses.
Han estat més de 8 hores sobre la moto. Estem cansats. Avui dormim plans.
DIA 17 d’AGOST
Formigueres ==> Parets del Valles
La ruta Clica el mapa i podras veure la ruta en detall
Avui si que això fa olor a final. Ja no queden més dies. Portem moltes hores de moto i quilometres. Ens ho hem passat be i hem vist moltes coses.
Marxem cap a Puigcerdá i ens arribem a Alp.
El Miquel (In1til) ens espera. Aprofitem per fer un veure amb ell i ens explica com ha anat la seva aventura donant la volta a la Peninsula… Ells han estat rodant 15 dies. Tota una aventura!!!!
Pugem a la Collada de Toses per la Massella fins a la Molina, i desprès, baixem cap a Ribes per Toses i Planoles. En arribar a Campdevànol, ens acomiadem dels Tigres. Han estat uns dies de convivència molt intensos que han servit per a coneixer-nos una mica més, i per compartir uns quants quilometres, que a son uns 50.000.
Tot i que en aqesta ocasió han estat 3200!!!
Ara esperar a la propera.
No se si heu tingut la paciencia d’arribar fins aquí, pero si és aixó, moltes gracies.
Es passa tota la nit plovent…. a mars!!!!!! En llevar-nos i en reunió sumarissima, decidim que no cal ni provar fer la ruta. Ens sap greu, però és lo mes cabal.
Tot i això, aquí us deixo l’itinerari previst, segur que val mol la pena fer-lo. Per si algun dia hi aneu.. ja ens ho explicareu.
La ruta Clica el mapa i podras veure la ruta en detall
Així que, sota la pluja i armats amb paraigües, iniciem una aventura, on els GPS no hi tenen gran cosa a dir. Arribar-nos a Freiburg amb transport públic.
Veiem passar un bus que l’assaltem i entre signes, angles macarronic (per les dues bandes) i una mica molta de voluntat per part del conductor, trèiem un bitllet que ens servirà per tot el dia i tots els transports públics, tots quatre 8€
El bus ens deixa a les afores de la ciutat, fem un transbordament i agafem un tramvia, que ens deixa, miraculosament al centre de la ciutat. I ja ens tens, quatre motarres, vestits amb la samarreta de motarres (per que voliem fer-nos una foto pel motarres ha estat aquí) com si fóssim d’una escola al mig de Freiburg, caient aigua desesperadament.
L’única solució la veiem en un bar, on ens hi estem una bona estona esperant que afluixi.
Així que passen 45 minuts, ens adonem de la magnitud de la tragèdia, i decidim fer turisme sota la pluja, així que a mullar-se toca.
Fem una visita primer que res a la Münster (catedral) de Freiburg s un edifici majoritàriament gòtic.
Tant el vestíbul com la portada oest estan poblats d’estàtues de finals del segle XIII, que representen a Satanàs i a diversos personatge bíblics. A l’interior, la nau principal també està embellida per interessants estatues.
Just al darrere hi trobem el Historisches Kaufhaus, de color vermell, que és un edifici del segle XV.i una mica més enllà es troben les oficines del Arzobispat.
Segueix plovent i comença a fer gana. Ens posem a un restaurant a voleo… total no entenem la carta de cap d’ells…. per tant tots valen.
SORPRESA!!!!! Ens hem posat en un restaurant turc…. ja te kllons!!!! Si ja no saviem que demanavem, ara encara pitjor. Aixó és com la ruleta russa. Per sort l’amo del restaurant, que diu que és del R. Madrid, ens fa entendre que deixem el dinar en les seves mans…. QUINA POR!!!!
La veritat és que vàrem dinar molt be, menjant uns plats molt bons
Continuem la nostra passejada humida…
Es fa tard, i just devant del Martinstor (torre del rellotge) prenem de nou el Tramvia
I tornem a fer transbordament a la parada de Paduaallee, on esperem que passi el 31 que ens tornarà a portar a l’hotel.
Avui amb una mica més d’experiència… ja cauen les primeres salsitxes alemanyes, acompanyades per unes birrones.
Un dia de turisme passat per aigua acaba. Li comencem a agafar carinyo al meló, que ens fa companyia nit i dia.
DIA 13 d’AGOST –
Opfingen (Freiburg im Breisgau) ==> Selva Negra (Ruta Sud)
La ruta Clica el mapa i podras veure la ruta en detall
Avui en llevar-nos no plou. Esmorzem impacients i acabem de fer una ullada a la ruta que farem. Decidim fer la zona sud de la Selva Negra, que creiem és la que tindrà les carreteres més petites i estretes.
Sense perdre temps sortim. Tenim ganes d’internar-nos a la Selva Negra. Primer per aixó creuem Freiburg.
El dia no és del tot clar, però entre núvols i ullades de sol, s’aguanta tot el dia. En seguida que deixem Freiburg al nostre darrera, prenem la L124, que en seguida s’interna en alts boscos d’avets. La carretera és bona i revolada…
La Selva Negra s’estend des del Dreiländereck (que és el punt geografic on coincideixenAlemania – Suissa i França)(punto geográfico donde coinciden Alemania-Suiza-Francia) a la part mes sud d’Alemanya i puja 160 km cap al nord. Aquesta estora vegetal, que una amplada que varia entre els 30 i els 60 km. El clima és purament de muntanya, i ràpidament ens adonem que si el sol no és present, amb les jaquetes d’estiu (tot i portar els forros a sota) passem molt de fred.
Parem a posar-nos els jaquetes d’aigua, que funcionen a la perfecció contre l’aire fred. Aquesta operació la fem moltes vegades a partir d’avui. Ja ho veureu per les fotos…
Els paratges son d’un verd intens. Extensos prats , boscos d’avets foscos i ombrívols, cases plenes de flors…. Tots mirem a veure si veiem la Heidi corrents d’arrera les cabres…
passem per Muggembrunn, Todnau i Wieden
La baixada cap a Wembach és molt maca,
en arribar a Wembach parem a fer benzina i prenem la L131
Parem a comprar el dinar en un petit poble, Niederböllen, i desprès seguim, fins a Kandem per la L132 i despres la L135 cap a Bademweiler.
I desprès entre boscos i prats, cap a Steinen per la L135
Aquí prenem la 317 i uns quilometres abans d’arribar a Wehr , parem a dinar en una zona de pikenike… Ens fa mandra obrir el meló, i l’indultem un dia més. Ja és un passatger amb forces quilometres.
Això si, una vegada arribats a Werh parem a fer un cafè…
La carretera que prenem ara, la L148 direcció a Todtmoos, és impressionant i molt maca ja que puja pel curs d’un petit riu, el Wehra, que forma una tancada vall…
Just ara fem un tom i tornem en sentit contrari al que anàvem per la L151 cap a Laufemburg, aquí parem una estona a admirar els grans prats que apareixen entre els avets… verd i més verd…. el dia acompanya…. ens ho passem be rodant….
A Albbruck tornem a girar direcció nord, remuntem altre rierol, el Alb, que és afluent del riu Aare (qui no ha sentit parlar d’aquest riu, nom altament reconegut pel aficionats als mots encreuats). La carretera s’engorja en algun tram…
En arribar a Immeneich la carreta es torna més oberta, ens trobem forces motos….
i arribem a Sankt Blasien, una població termal i turística, amb una magnifica catedral…..
Seguim amb l’itinerari, que ara no és tant emboscat, fins arribar al llac Schluchsee i parem a fer un berenar (de galetes) a Kappel, d’on volem anar a veure el turistic llac Titisee
Arribats a les proximitats de Titisee, ho troben tot tancat per obres, no sabem, ni amb les ajudes del tomtom arrivar a on voliem, i com que ja portem moltes hores en moto, enfilem cap a l’hotel, que hi arrivem a les 7 en punt de la tarda…
Han estat 9 hores d’activitat, de les quals 5h35’ han estat sobre la moto per ha fer uns 330 km. Demà més…..
DIA 14 d’AGOST
Opfingen (Freiburg im Breisgau) ==> Selva Negra (Ruta Nord)
La ruta Clica el mapa i podras veure la ruta en detall
El dijous es lleva força assolellat. El dia promet, i ens afanyem iniciar la ruta.
Avui toca fer el sector nord, la que toca a Baden-Baden, i en certa manera la zona més turística i coneguda de la Selva Negra.
Com ahir, només en sortir de Freiburg, ens trobem amb fastuosos paisatges de prats amb petites cases i nuclis poblats.
Que es combinen i alternen amb els boscos….
pobles pintorescos, esglésies, motos de cara, explotacions forestals…
sempre amb el verd intens de fons. Com podeu observar, sempre anem amb la roba d’aigua… i és que fa fred sobre la moto. Al sol s’està be, però la carretera és força obscura i humida, a causa del bosc.
Passat Kniebis, decidim parar a dinar, i trobem una zona amb banc, a tocar amb un sorprenent mur vegetal….
Aquesta vegada li ha arribat la fi al meló, quasi 1000km desprès d’haver-lo comprat, sempre espectador sofert de les nostres aventures…
Mira que estava bo el comdemnat !!!!1
Just al moment de marxar, com sortits de la selva, una colla de Tigers ens assalten…. el Xavi i la Ceci estan en la seva salsa…
Desprès de dinar, seguim per carreteres força ràpides i perfectes cap a Ruhestein… no m’estranya trobar aquí tantes motos amunt i avall…
No és estrany trobar aquestes senyals per les carreteres Alemanyes, pero aquí, n’hi ha molts…
Passem per Baiersbronn i anem a Baden Baden tot passant per Forbach
De Baden-Baden, que no hi entrem, ja que se’ns està fent tard i ens entretindrien molt, emprenem la ruta de tornada. Aquest és el punt més al Nord que haurem arribat aquests dies. La carretra és una via força ràpida, és la 500
Parem a un mirador, que és ple de motarres, aprofitem per fer unes fotos, la de grup que no falti.
Encara tenim ganes de carreteres més petites i emboscades, i prenem la K5370, que s’esmuny pel mig del bosc
A Oppenau parem a fer un beure….
I seguim baixant cap el sud, cap a Frieburg…
la Ceci, igual que la Carme, no paren de fer fotografies…. immortalitzant els paisatges pels que passem…
Hi ha trams de carretera que es fa dificil fer-hi fotos de lo foscos que son…
Finalment arribem a Freiburg…
A estat altre dia complert. Avui és la última nit que passem a Alemanya Com toca, unes birres per celebrar lo be que de moment ens està sortint tot, i un record pels amics…
Sento el retard amb la crònica, però se m’ha fet molt difícil fer una tria de les més de 1200 fotos que la Carme va fer. Totes elles tenen darrera un record, un moment, un paisatge o una anècdota única i sentida.
Una vegada feta la tria, i posat el text, encara, segur, son masses les escollides, però a mi m’agrada fer les cròniques així, per tant, com sempre… qui pensi que és llarga o que es fa pensada, que no segueixi llegint…. per tots els demés… aquí teniu el que va donar de si, vuit dies de ruta per terres franceses i alemanyes…
Pels que tingueu connexió d’Internet lenta, paciència, recomano que poseu el post al anar a sopar, i amb sort, en acabar, podreu gaudir de totes les fotos
El plantejament del viatge, era el d’anar a la Selva Negra. Una zona al sud-oest d’Alemanya, a la regió de Baden-Wurtemberg. Però el plantejament era arribar-hi rutejant, no per autopista, si no donant-li sentit i amb ple contingut des del primer dia.
Amb aquesta idea vàrem planejar i ideà amb els tigres d’Igualada, aquesta magnifica ruta.
DIA 9 d’AGOST
Parets del Vallés ==>Alt Llenguadoc -Millau
La ruta Clica el mapa i podras veure la ruta en detall
Així dons, amb molta il.lusió, les alforges carregades i amb moltes ganes de passar-nos-ho be, iniciem la nostre aventura.
L’idea és fer poca o gents autopista, és cara i avorrida. Volem que el viatge tingui sentit i contingut des del primer moment.
Sortim de casa a ¾ de 8, puntuals, ja que hem quedat a 2/4 de 10 amb els tigres d’Igualada a l’àrea de servei de la Jonquera.
En arribar, fem benzina i esmorzem en la zona de lleure… repassem la ruta del dia, i ens posem en marxa…
Fem uns quilometres d’autopista, traspassem la frontera i la deixem tot just havent passat Perpinyà, a Rivesaltes.
Allà prenem la D12 cap a Vingrau i Tuchan, on prenem la D611, ens internem a la regió del Llenguadoc – Rosselló.
La carretera és molt entretinguda i maca, amb carreters de poc trànsit i força revolades…. ens ho passem molt be…
Just arribar a Villeneuve des Corbieres parem a fer un veure…. aquí, encara ens parlen en català….
Seguim per la D611, la carretera està flanquejada per grans arbres en molts trams propers als poble.
Passat Lezignant – Corbieres i Olozac, anem a Aigne, un petit poble de 200 i pico habitants, lloc on ens adonem que ja son l’1 del mig dia, i a frança, si et passes d’aquesta hora, no dines.
Hi parem a dinar…..
Dinem molt be, però ens acanen una mica, que hi farem!!! Som a Europa!!! En anar a marxar, ens comenta una dona que passa per allà, que no deixem de visitar el centre històric del poble, que és molt maco i l’anomenen l’Escargot (el cargol) per lo recargolat dels seus carrers. Com que no tenim molta pressa hi fem un cop d’ull
Ara seguim per la D907 cap a Saint Pont des Thomieres… son carreteres que no aburreixen, 100% recomenables.
en arribar a la Salvetat Sur Agout, decidim deixar l’itinerari planificat per donar una mica de volta, volem veure un llac que hem vist marcat als cartells… és el llac de Lauzas
Arribem a Lacaune, on retomem l’itinerari previst cap a Saint Affique. Que ja és a un plis de Millau.
Millau, Milhau en occità, és un municipi francès, situat a la riba esquerra del Tarn, al centre del parc regional dels Grands Causses i al departament d’Avairon de la regió de Migdia-Pirineus. Millau sempre ha estat conegut per ser la porta d’entrada de les Gorges de Tarn, però d’ença l’any 2004, ho és per tenir el viaducte més alt del mon.
El Viaducte és un pont pel que hi passa l’autopista A-75 (Clermont-Ferrand – Montpeller) que salva la vall del riu Tarn. El viaducte cobreix una distància total de 2460 m mitjançant 6 llums de 342 m i dues més de 204 m (les extremes). Fou inaugurat pel president de la República Francesa, Jacques Chirac, el 14 de desembre de 2004 i obert al trànsit dos dies després. El segona pilar (comptant des de Clermont-Ferrant) és la pila més alta del món: 334 m. Per que us feu una idea, la Torre Eiffel te 324 metres comptant l’antena. Realment la seva visió és imponent i imposant. Apareix a l’horitzó just a uns cinc quilometres abans d’arribar a Millau, evidentment ens entretenim una estona a admirar-la i fotografiar-la….
Arrimbem a l’hotel a ultima hora de la tarda, 2/4 de 8. Hora de sopar. L’hotel és en un zona de grans magatzems i oci…. be que dormim en una bolera. Però realment no està gents malament i és econòmic. Aquí trobareu la seva web Bowling de Millau : Hôtel restaurant
Hem completat el nostre primer dia de ruta.
DIA 10 d’AGOST
Millau (Gorges de Tarn) ==> Bourg en Bresse
La ruta Clica el mapa i podras veure la ruta en detall
Ens llevem just per trobar-nos per esmorzar a 2/4 de 9, que és l’hora oficial que durant tot el viatge hem esmorzat.
Preparem ràpidament les motos i es posem en marxa. Altres motarres han dormit al mateix hotel que nosaltres.
I així que deixem Millau, entrem al Parc Nacional des Cevennes per la D907, tot seguint sempre el curs natural del riu Tarn.
El riu Tarn és un afluent del Garona, i en passar pel Parc, crea unes magnifiques gorges, que si no molt espectaculars, si que molt maques i llargues (uns 35 km). L’aigua, les pedres, la carretera revolada i les motos son els protagonistes.
En arribar a Sainte Enimie, parem una estona, està ple de gent. Fa un dia de faula i la calor, tot i que no agobiant, es deixa notar.
Les gorges segueixen i a Ispagnac la deixem tot just en trobar la N106
Una vegada agafada la N88, la ruta es fa força més avorrida. Parem a dinar a un restaurant que ens trobem…
i continuem tot passant Le Puy en Velais, i St Etien, on canviem l’avorrida N88 per la monòtona autovia A47 que es transforma en A7 per trespassar LYON
Així que deixem aquesta important ciutat, prenem la D1083, una mica més entretinguda. Traspassa una curiosa regió plagada de petits llacs. Si ho mireu al google maps quedareu parats.
L’arribada a Peronnas, on hi ha l’hotel ,es a traves d’un seguit de carreteres que traspassen n frondós bosc. Peronnas és un poble annex i absorbit per Bourg en Bresse.
Passem la nit en els ja coneguts Formule 1. Que una vegada n’has vist un, els has vist tots. Les motos les podem veure des de la mateixa finestra de l’habitació.
El segon dia ha acabat. El temps, de nassos. Les previsions per demà, ja no son tant bones.
DIA 11 d’AGOST
Bourg en Bresse ==> Opfingen (Freiburg im Breisgau)
La ruta Clica el mapa i podras veure la ruta en detall
Poca cosa a explicar en aquesta etapa, que, tot i a priori tenir que ser molt maca, la pluja ens acaba aixafant la guitarra, i que no ens deixa fer el millor que teníem preparat per aquest dia.
El recorregut s’enfilava per recargolades carteres pel mig de grans “forets”…. aquí teniu la ruta.
Així dons, com cada matí, esmorzar de bollos, mantega i melmelada.
El dia de moment, tot i que tapadot, aguant el “tiron”. Decidim comprar per fer picnic…. unes amanides, un pollastre a l’ast i el nostre amic i company de viatge, el meló.
La carretera que farem avui, basicament és la N83, que és força maca, la Michelin la resalta amb la tipica ratlla verda de dalt a baix….
Així que arribem a Besançon, ja es posa a ploure i ens posem ràpidament el xubasqueros…..
Que ja no deixarem en tot el dia. Seguint el riu le Doubs, que acompanya a la dreta la N88, arribem a Clerval, on parem a fer el nostre agosarat pikenike, tot i que la pluja evita que sacrifiquem el meló…. viurà un dia més.
Decidim parar a l’Isle-Sur-le-Doubs a fer un cafè, i aquí, deixa de ploure per començar a diluvià…. decidim fer via directa fins l’hotel i deixar el que queda de ruta per fer…..
Així, xops, arribem a l’Hotel Blume. El nostre campament base pels propers quatre dies. Un hotel magnífic i còmode que està situat a Opfingen un poble molt proper a Freiburg im Breisgau, però molt més tranquil que la ciutat.
Una vegada eixuts, dutxats, nets i olorats… fem la primera incursió a la gastronomia alemanya. No hi ha constància gràfica, però us puc assegurar que triar en un restaurant on només parlen Alemany, amb una carta que només te paraules llarguissimes en alemany, va ser una epopeia que ens va fer trencar de riure…. sort que amb les quatre coses que sabíem encara vàrem fer alguna cosa…. wurt —- botifarra, kartofen, patates…….i birra …. dons birra!!!!…. tot i que vàrem aprendre a la força el que era el PUTTEN. Que faríem sense l’internacional CordonBlue!!!!!
Aquesta ruta va ser realitzada amb la magnifica colla que érem al Motarres.cat, forum de flipats per la moto ja desaparegut per desgràcia fa temps però amb els que varem realitzar moltes sortides, compartir molts quilòmetres i experiències genials..
Ha estat un repte, un projecte de temps perseguit, que ens ha portat molts mals de cap. Emprenyades i pors, però que finalment, una vegada tornats i valorada pausadament l’experiència, ha estat un complert èxit a tots els nivells.
Ha estat la demostració fefaent, de que 17 persones poden conviure 4 dies i tres nits, passant-s’ho d’allò més be. Gent que érem grans desconeguts en molts casos, hem acostat moltissim els nostres llaços d’amistat i coneixement.
Ha estat la victòria de la constància contar les adversitats, els corcons que deien que això no sortiria be i que no funcionaria.
Ha estat la constatació que 10 motos de diferents cilindrades, tipus, classes, concepcions i filosofies, poden fer un magnific viatge plegats.
Més rics per que hem tornat cansats de tantes coses viscudes amb tan poc temps. Més rics per que hem tornat contents, molt contents d’enfortir uns lligams que ja teníem amb alguns, i d’encetar-ne uns altres amb els que encara no coneixíem prou. Més rics per que a la nostre memòria hi haurem de fer lloc per noves imatges i nous records. I més rics per que, a part de rutejar en moto per Vercors, ens hem fet un fart de riure amb tots vosaltres, cosa molt valuosa aquesta amb els temps que corren!!!
Però una cosa que per a mi, te molta importància, ha estat l’excusa involunatria de que neixes el fòrum de motarres.cat, iniciativa que mica en mica ha anat prenent cos i sentit, més enllà que la pura sortida al Vercors.
Per tot això aquesta sortida, molts la tindrem i retindrem en el record, i si s’esborra, que sigui per deixar lloc a noves i tant especials experiències.
Aquí us poso la crònica del que va ser la ruta al Vercors, duta a terme del 8 al 11 de setembre de 2007
DIA 1 — 8 DE SETEMBRE —
LA RUTA – APROXIMACIÓ
Autopista fins a Orange (430km des de Barcelona) Des de la sortida de l’Autopista a Orange seguirem la següent ruta
Autopista fins a Orange (430km des de Barcelona) Des de la sortida de l’Autopista a Orange seguirem la següent ruta De Orange per la D975 fins a Vaison la Romaine D938 fins a Nyons D94 fins a Rémuzat D61 fins a la Motte- Chalancon D135 find a Vercheny D 93 fins a Die D 518 fins a Col de Rousset D518 – D103 fins a les Gorges de la Bourne D 35 fins a Rencurel Aquest tram te uns 210 km aproximadament d’Orange fins a Rencurel.
Clica aqui per veure la ruta al Google Maps
Sortim de Parets al punt de ¾ de 8 per ser el més puntuals possibles…. Aquesta vegada portava un juguet nou, que esperava suplís els meus estimats mapes……. i que hem faria anar de corcoll tota la sortida.
La trobada és a Bellaterra, pero una tanca ens separa d’en Carles….
Una vegada superat, fem cap a l’area de la Jonquera, on desprès de fer un ràpid mos, marxem cap a Orange..
Fem parades cada 200km per repostar i estirar les cames, s’agraeix
Arribem a Orange, i iniciem la ruta per carreteres interiors, obliga a fer reagrupaments, ja que la filera que fan 10 motos, és força llarga.
A Roaix parem a dinar, demanem en un bar si ens deixen entaular….. sort de la Lidia (r1k) que domina el francès…… (miquel no facis cap comentari aquí…. )
En XaviStrom no se’n pot estar i s’ofereix per fer-nos de cambrer.
Seguim despres de dinar i la ruta s’endinça en uns magnifics engorjats… son les Gorges du Caire
A la Motte la carretera es torna revolada i feréstega… amb asfalt de dubtosa qualitat i a vegades amb grava..
En Stromkel ens comença a donar mostres que “algo” li està passant…
Passat St Nazaire la carretera millora però segueix sent espectacular i molt divertida…
En acostar-nos a Die, el Vercors ja ens diu hola…
La pujada al coll Russet, és tant ràpida que poc temps tenim a fer fotos
Aprofitem a fer una foto de grup, estem a punt d’entrar al cor del Vercors.
S’està fent fosc, son 2/4 de 8 quant arribem a l’hotel Marronnier
Ens esperen…..
Desprès d’una dutxa anem a sopar, estem cansats i contents, la vetllada acaba d’hora avui, tots tenim ganes d’agafar el llit.
DIA 2 — 9 DE SETEMBRE —
DESCOBRINT EL VERCORS
Clica per veure la ruta en el Google Maps
Ens llevem a una hora prudencial, ja que hemm quedat per esmorzar a 2/4 de 9, per marxar a 2/4 de 10. El dia es s’aixeca lletxot i emboirat. En Xavi fa el que pot per a lluitar contra la pluja, però ningú ho fa contra la boira. Amb aquest temps marxem…..
Les gorges de la Bourne cap a Pont en Royans, no llueixen com mereixen..
En arribar-hi la fila de motots aparcades fa força patxoca, Aprofitem per fer unes fotos a les típiques cases penjades.
Marxem cap a Leoncel on pujem el primer port, el de Tourniol, en agafar alçada, la boira es fa densa i emprenyadora, no ens deixa veure cap de les magnifiques vistes que aquí hi ha.
Per un moment, la boira ens permet veure el camí de pujada…
Baixem i anem cap el coll de la Bataille.
Aquí si que hi ha boira de veritat, i vent, mol de vent, tant que no ens hi podem estar ni cinc minuts…
Baixem pels tunels de Pionnier, i parem a St Jean en Royans a fer un cafe per reposar-nos del fred.
Ara li toca el torn al Combé Laval, que fems tot pujant al coll de la Machine pel Foret de la Cote Belle.
Ens el prenem amb calma i cada un pel seu compte per a poder fer les fotos que creguem oportunes, i desprès el tornem a fer plegats de pujada…
Ja és hora de dinar, i ens vusquem una zona per fer-ho. No ens tallem en veure que per arribar a les taules de picnic no hi arriba la carretera. Estem al vell mig del Foret de la Lente
Passem desprès de dinar pel la necropolis de la ressistencia….
Despres de Passar St Martin en Vercors, prenen la carretera que ens portarà al Calvari de Valchevriere i el Bois Barbu, ruta que ens recomenà en Stelvio, i que de segur val la pena..
En Miquel (in1til) encara busca els gnoms per a fer-hi una foto
i el Miquel (Stromkel) troba algú amb qui compartir els seus deliris i jocs.
En arribar a Villar de Lands anem a fer una cervesa a la concorreguda plaça de l’Ours, i seguint savis consells….
Ara només queda vaixar a Grenoble per la carretera de St Nizier i tornar a pujar per la rapida carretera que passa per les Gorges dels Engins….
De tornada, cap a Rencurel, descobrim les magnifiques Gorges de la Bourne, espectaculars….
Sopar i una magnifica sobretaula, que encara em fan mal les costelles de tant riure….
Demà serà un altre dia….
DIA 3 — 10 DE SETEMBRE —
MES VERCORS
Clica per tenir una aproximació de la ruta al Google Maps
El dilluns és lleva radiant i net, promet ser un gran dia. Des de l’habitació, la vista, simplement espectacular!!!!!
Esmorzem rapidament, tots tenim moltes ganes de iniciar la ruta…. L’Stromkel te fred de peus, ha dormit sol i vol esmenar-ho….. necessita carinyo i prova amb en Ramon…….
Avui ens acompanyarà en Jean François, l’amo de l’hotel. Tots a punt emprenem marxa tot seguint la Route des Ecouges
per arribar a les magnifiques gorges…. espectaculars, sense paraules…..
D’aquí, baixem a St Gervais i ràpidament ens enfilem per una carretereta acabada d’asfaltar cap a les Gorges du Nan
Just entrar-hi descobrim que estan en obres, pero encara que agin arrencat l’asfalt en aquest tram continuem….
De sobte, ens topem amb la crua realitat, les gorges estan tancades, fins hi tot, ens trobem un camió de cara que…….. buffff
Amb resignació donem mitja volta i marxem….
A la que trobem un bon lloc, refem la ruta amb un ràpid consens.
La variarem per tal que a la tarda puguem estar altra vegada a les gorges…. els obrers ens han dit que plègan de treballar a les 5. Per tant ara posem rumb a le Fas i Presles
A presles fem una paradeta…..
I continuem, la carretera és magnifica i perdem altura ràpidament.
Tot passant per les gorges de la Bourne altre cop, arribem a les Jarrant, i passat Autrans arribem al Tunnel du Mortier
D’aquí prenem una ruta forestal, que entre sotracs i revolts, ens porta fins un esplèndid prat on ens disposem a dinar…
Rebem aquí una trucada del Tonet que ens fa molta il•lusió…… mira tots et saluden!!!!
En plegar de dinar, pugem al mirador de la Moliere de 1632 metres, d’on tenim una magnifica visió dels Alps…
Marxem, que es fa tard. Seguim la pista fins al coll de la Croix Perrin Jaume, i d’aquí cap a Rencurel, d’on surt una petita pista asfaltada que ens portarà de nou a Le Faz
I d’allà, per la reraguarda, per Malleval, ens acostem de nou a les gorges du Nan
I baixem fins a trobar-nos-les.
Seguim baixant i tornem cap a la Gorga dels Ecouges per tal de fer el tuner de tornada…
Arribem a l’Hotel cap a 2/4 de 7, com sempre contents i cansats.
Ens espera un magnífic sopar, de primer una sopa bonissima, que no sabem ben be que portava a dins, però que ens va posar a tots com a motos…. be!!! A l’Stromkel una mica més que als demés, amb la seva festa a l’habitació 23
DIA 4 — 11 DE SETEMBRE —
TORNEM A CASA
Aquest tram te uns 180 km aproximadament fins arribar a Orange.
Marxarem de Rencurel i seguirem la següent ruta
St Jean en Royans per D537 a Plan de Baix per la D70 Gorges d’Ombléze per la D578 Mirabel et Blacons per la D70 Saou per la D70 Dieulefit per la D538 Valreas per la D538 i D10 Toulette per la D976 Orange per la D193
D’aquí l’autopista fins a Barcelona (430km des de Orange)
Clica per veure la ruta en el Google Maps
Avui el dia s’aixeca trist, per les boires, i per que ja marxem. Amb pesar, pero amb aquella alegria que ha caracteritzat aquesta sortida ens fem les fotos de grup…
Marxem doncs, amb un dia gris i brut… deixem enrera Rancurel…
i Pont en Royans
passem el col de Bacchus i anem a les gorges de l’Ombleze…
Seguim fent ruta de tornada i passem per uns bonics paratges, el Pas de Lauzens, fins a Saou…
on parem a fer el cafe… recordem que és 11 de setembre, i cantem els Segadors (acompanyat de la música versió Politono)
A partir d’aquí les carreteres es tornen ràpides i amples, i espavilem deu ni do… llàstima del vent fort que ens fa anar de corcoll….
Una vegada a l’autopista, poca cosa a destacar, més que l’últim piknik plegats
Arribem a casa, com sempre amb un molt bon regust de boca….. ens ho hem passat teta, tot a funcionat (no perfecta, pero suficient)
Ara queda esperar a veure quina més de grossa en farem…. mentre agrair a tots la vostra participació…
IN1TIL (Miquel)
PASSAT DE ROSCA I R1K (Carles i Lidia)
JAMES BOND (Ramon 007)
NUCK CHORRIS (Toni i Carme)
XAVISTROM (Xavi i Sandra)
STROMKEL (Miquel)
SIONO1000 (Joan i Irene)
ANGEL I VIOLANT DE BRU (Angel i Montse)
XAVITIGER i CECITIGER (Xavi i Ceci)
I nosaltres, ELS BURRUKTALA (Carme i Miquel)
i ressaltar la magnifica feina i moral de les nostres copis, que fer 2000 i pico de quilometres allà radera, refiant-se plenament de nosaltres….. ja te tela!!!
Ah!!! I a la Carme, que va fer unes 800 fotografies….
RUTA REALITZADA ENTRE ELS DIES 30 I 31 DE MAIG I DEL 1 AL 5 DE JULIOL
Hola Compis…
Aquí us deixo la crònica del nostra recent viatge per terres Franceses. Com que aixó és més llar que un dia sense pa, ho faig en dues parts….. la segona la trobareu aquí:
Realment ha estat un viatge curiós. La primera vegada que ens vàrem plantejar la ruta, ho vàrem tenir clar, volíem anar als Alps. Desprès en veure el reportatge d’en Siono1000, vaig quedar enamorat de la zona del Vercors (nom que tenia molt al cap del meu passat escalador, i de les meves lectures alpinístiques). El viatge del Xavi va confirmar que aquell seria el meu objectiu.
Dues setmanes abans de marxar, vaig rebre un mail convidant-me a participar amb altres moteros d’una ruta molt ambiciosa (creada pel company Stelvio) que fa molts dels ports dels Alps (sobretot Suïssos i Italians). M’engresca la ruta d’allò més, i fins hi tot, quant la penya amb la que tenia que anar diuen que per motius personals tenen que atraçar la seva sortida, jo mantinc l’objectiu.
Marxo sabent que el temps dels Alps és capritxos…. He mirat aquí la climatologia que ens espera i no és massa afalagadora. Tota la setmana de pluges fins ben entrat el diumenge 3 de juny. Això vol dir en mots casos neu en alçada, i fa que els ports siguin inestables i canviats.
Com a dada a tenir en compte, ahir, l’Stelvio estava tancat, avui és obert……. Així doncs marxem…..
Parets del Valles– La Jonquera – Narbonne – Montpellier – Orange – Valence – Grenoble – Albertvilla – Ugine – Crest-Voland – Megeve – St Gervais-les Bains – Chamonix 800km 9,30 hores de ruta
Clica per veure la ruta
Sobre el previst, a les 9.30 marxem de Parets del Vallés. La previsió és de 9 hores de viatge, cal dons no perdre el temps. Per descomptat, no hi ha més remei que passar per l’autopista.
Ràpidament arribem a la frontera i passem a territori frances, prenem l’A9 que seguirem fins a Orange. Els quilometres passen poc a poc. Tot i amb aixó veiem el primer tret diferencial de la cultura motera del pais veï. Els peatges per a les motos…… a meitat de preu.
Arribant a Orange, la meitat del camí, s’imposa una paradeta a fer un mos. El popular i conegut PIKENIKE….. Son les 13.30h hi hem fet 400 km.
De retorn a la carretera en trobem d’altres que també van d’excursió…
A Orange prenem l’A7 direcció Lyon. A la sortida 15 de Valence Sud, deixem l’autopista i prenem l’autovia que fa de cinturó de la ciutat, sempre seguint els cartells derecció Grenoble, cap problema. L’autovia es transformarà en l’autopista A49, que seguirem fins a Grenoble. A la nostra dreta podem veure ja el Vercors. En aquests moment no és el nostra objectiu.
Grenoble és una mica complicat…. cartells de sortides i desvios que fa que l’estat d’alerta augmenti. Tenim que seguir l’autopista, fins que de sobte trobem una sortida (crec que és la 5) direcció CHAMBERY per la N-87 i que és transformarà en la A-41…
Ara ja estem encarat als Alps, i les montanyes amb neu comencen a mostrar-se…. El Massif de la Chartreuse a l’esquerra, el de la Vanoise deixen pas al les magestuoses muntanyes del cor dels ALPS
Si ho hem fet be, uns quilometres abans de Chamberí prenem la A43 cap a la dreta fins a Albertville, que sortim en trobar cartells de Megeve i Chamonix.
Ara prenem la N212, passat Ugine, ens posem dins les gorges del riu Arly. La carretera és rapida i entretinguda. Un desviament per obres ens obliga a fer una petita carretera que s’alça fins a les pistes d’esquí de Crest-Voland.
Tornem a la carretera principal fins a trobar els indicadors de Chamonix per St Gervais LB, per D909. Allà prenem la N205, que per la pujada, passa un agosarat viaducte. El Mont-BBlanc ens diu hola.
Arribats a Chamonix, son les 7 de la tarda. Trobem un petit hotel just al centre. En el vell mig del casc antic. Res de l’altre mon, però prou pel que busquem. A demés estem morts.
Abans d’anar a dormir…. fem unes fotos de les muntanyes, demá farem un dia de turisme per Chamonix i pujarem l’Aguille du Midi.
Turisme Total – Aiguille du Midi 0 km 0 hores de ruta
Avui, segos el previst, ens prenem un dels dos dies de turisme que teniem previst. Crec que és imperdonable venir a Chamonix i no pujar a l’Aguille du Midi. L’altre dia que teníem previst fer turisme, era per pujar la Jougfrau a Grindelwald (fa molts anys que vull veure el mite de la cara nord de l’Eiger).
Anem tot xino xano cap al funicular de l’Aguille, tot passant primer per informació i turisme. Vull tenir la seguretat de que els ports que demà tenim previst passar, seran oberts.
Ens quedem mullats. Els pronòstics de temps són nefastos, i els ports estant pràcticament tots tancats, el Grimselpass, Sustenpass, el Julierpass, el san Gottardo, el Petit i Gran St Bernardo, el….. només tenim oberts el Simplonpass de 2000mt, i l’Stelvio, però tots amb reserves pels pronòstics de nevades. Em cauen dues llàgrimes…. la noia de l’Oficina de turisme, que parla castellà, es queda parada…. quina ràbia que em fa.
Així, doncs, seguim de moment amb el pla establert de pujar a l’AIGUILLE DU MIDI. Te un telefèric impressionant que puja des del poble a 1036 mts fina a 3842 mts en pocs minuts.
Cal tenir cura, ja que la diferencia d’alçada et sorpren amb una diferencia acusada de temperatura. Tranquilament a Chaminixestabem a 24 graus i a dalt de tot a sota zero. Un cartell lluminós t’avisa. En aquest cas nosaltres teniem una temperatura de -6ºC
Pugen al telefèric i comencem a pujar….Es fa un transbordament a mig camí, als 2317 mts.
Aquí coneixem una parella de Barcelona… és l’ultima vegada que parlem amb algú i ens entenem en dies. La cabina puja que fa por….
En arribar a dalt, l’ambient és d’alta muntanya. Me’n recordo dels meus grampons, piolets tectics, cordes i mosquetons amagats al fons de l’armari des de fa temps. Gaudim del fred i les vistes, molt malmeses pels nubols.
L’últim tram és un ascensor interior. I les vistes encara son més impressionants..
Pujar escales a aquestes alçades, es fa notar
Tornem a baixar a Chamonix i dinem, un menu de 9€, un monument commemora el “descobridors” del Mont-Blanc, topografiant-lo i fent estudis geològics de la regió. Va impulsar la seva ascensió.
Pels carrer em trobo a un company d’escalada, que no veia des de fa al menys 10 anys (ara és un dels millors escaladors que hi ha actualment). M’explica que porta un més allà vivint en la seva furgoneta i fent portejos als peus de Les Grandes Jorasses per fer una escalada en solitari, i que només fa una setmana, Chamonix va quedar coberta per una nevada…… no li extranya que els ports estiguin tancats.
Acabo el dia comprant mapes de la regió i actualitzant el meu GPS Neuronal…. cal dir que en 2700km, no m’ha fet tornar en rera en cap moment…
Acaba el dia amb la promesa de mal temps… es posa a ploure a sac, i no ho deixa en tota la nit….. ara ja tinc clar que no provaré de fer cap dels passos…. demà marxarem cap el Vercors a buscar millor temps.
Chamonix – St. Gervais Les Bains – Notre Dame de Bellecombe – Col de Saissies (1633mts) – Beaufort – Cormet de Rosseland (1969mts) – Bourg St-Maurice – Albertville – Grenoble – Seyssins – St Nizier – Lans en Vercors – Villard de Lans – Gorges de la Bourne – Rencurel 310 km 6,00 hores de ruta (no parem per dinar)
Clica per veure la ruta
Ens llevem, i segueix plovent… m’he passat la nit donant voltes al que farem…..
em resisteixo a pensar que no farem la ruta dels Alps, i fins l’hora de marxar no ho tinc clar. Si haguera fet bon dia, segur que ho haguera intentat….. però….. digueu-me kgat…. Marxem plovent…. no es veu res de les muntanyes d’air. La baixada per la N205 es fa per la carretera antiga que ara te dos carrils en sentit descendent, deixant a la dreta el viaducte de pujada.
A St Gervais las Bains prenem la D909 fins a trobar la N212 en direcció Ugine. Passat Praz-S-Arly, girem cap a Notre Dame de Bellecombe per la D218 fins a Beaufort i despres la D925 que passa pel Cormet de Roseland (1969mts), en començar a pujar, apareix la boira, que no deixaríem… No em puc estar de fer un port abans de anar al Vercors. Sé que està obert i ens hi llencem de cap. Segurament la boira ha estat el més problemàtic. La pluja com que anaven preparats, cap problema, eixuts i calentes…. el problema eren les carreteres plenes de revolts i esllavissades amb pedres al mig i que no les veies fins que les tenies a sobre per culpa de l’espessa boira.
Actualitzant el GPS neuronal….
passat el primer coll (les Saissies de 1633mts)
ens tornem a enfilar
comencem a trobar la primera neu i el bosc desapareix…. tot es torna més agresta… el que podem veure, clar!!!
Per fi som al cim…
la baixada és més depejada, tot i que mullada
En arribar a Bourg St Maurice decidim posar via directa al vercors…. segueix plovent, i no estem gaire animats…. Prenem l’N90 fins a Moûtiers i allà l’autovia fins a Albertville i l’A430 fins a Grenoble. Sortima a Seyssins-Pariset…
Grenoble tot pujant cap a St Nizier per la D-106
i anem cap a Villard de Lands per la D-531
Allá trobem la D-531 que traspassa les Gorges de la Boume fins a Rencurel.
Només arribar a Rencurel sembla altra mon. És en un paisatge idil.lic. Fa sol. A lo millor al final ho hem ensopegat.
L’hotel Marronnier és genial i en Jean Fransois i la Caroline una gent oberta, simpàtica i que et fan sentir com a casa. És ple de motarres Holandesos. Ens donem compte que no hem dinat i ja son les 4 de la tarda. Esperem a les 7 per sopar.
Tot i amb aixó l’al.legria és momentania. Encara no haviem sopar, que ja plou amb ganes………. que hi farem!!!!!
