RUTA REALITZADA DEL 8 AL 11-09-07
Aquesta ruta va ser realitzada amb la magnifica colla que érem al Motarres.cat, forum de flipats per la moto ja desaparegut per desgràcia fa temps però amb els que varem realitzar moltes sortides, compartir molts quilòmetres i experiències genials..
Ha estat un repte, un projecte de temps perseguit, que ens ha portat molts mals de cap.
Emprenyades i pors, però que finalment, una vegada tornats i valorada pausadament l’experiència, ha estat un complert èxit a tots els nivells.
Ha estat la demostració fefaent, de que 17 persones poden conviure 4 dies i tres nits, passant-s’ho d’allò més be. Gent que érem grans desconeguts en molts casos, hem acostat moltissim els nostres llaços d’amistat i coneixement.
Ha estat la victòria de la constància contar les adversitats, els corcons que deien que això no sortiria be i que no funcionaria.
Ha estat la constatació que 10 motos de diferents cilindrades, tipus, classes, concepcions i filosofies, poden fer un magnific viatge plegats.
Més rics per que hem tornat cansats de tantes coses viscudes amb tan poc temps.
Més rics per que hem tornat contents, molt contents d’enfortir uns lligams que ja teníem amb alguns, i d’encetar-ne uns altres amb els que encara no coneixíem prou.
Més rics per que a la nostre memòria hi haurem de fer lloc per noves imatges i nous records.
I més rics per que, a part de rutejar en moto per Vercors, ens hem fet un fart de riure amb tots vosaltres, cosa molt valuosa aquesta amb els temps que corren!!!
Però una cosa que per a mi, te molta importància, ha estat l’excusa involunatria de que neixes el fòrum de motarres.cat, iniciativa que mica en mica ha anat prenent cos i sentit, més enllà que la pura sortida al Vercors.
Per tot això aquesta sortida, molts la tindrem i retindrem en el record, i si s’esborra, que sigui per deixar lloc a noves i tant especials experiències.
Aquí us poso la crònica del que va ser la ruta al Vercors, duta a terme del 8 al 11 de setembre de 2007
DIA 1 — 8 DE SETEMBRE —
LA RUTA – APROXIMACIÓ
Autopista fins a Orange (430km des de Barcelona)
Des de la sortida de l’Autopista a Orange seguirem la següent ruta
- Autopista fins a Orange (430km des de Barcelona)
Des de la sortida de l’Autopista a Orange seguirem la següent ruta
De Orange per la
D975 fins a Vaison la Romaine
D938 fins a Nyons
D94 fins a Rémuzat
D61 fins a la Motte- Chalancon
D135 find a Vercheny
D 93 fins a Die
D 518 fins a Col de Rousset
D518 – D103 fins a les Gorges de la Bourne
D 35 fins a Rencurel
Aquest tram te uns 210 km aproximadament d’Orange fins a Rencurel.
Sortim de Parets al punt de ¾ de 8 per ser el més puntuals possibles….
Aquesta vegada portava un juguet nou, que esperava suplís els meus estimats mapes……. i que hem faria anar de corcoll tota la sortida.
La trobada és a Bellaterra, pero una tanca ens separa d’en Carles….
Una vegada superat, fem cap a l’area de la Jonquera, on desprès de fer un ràpid mos, marxem cap a Orange..
Fem parades cada 200km per repostar i estirar les cames, s’agraeix
Arribem a Orange, i iniciem la ruta per carreteres interiors, obliga a fer reagrupaments, ja que la filera que fan 10 motos, és força llarga.
A Roaix parem a dinar, demanem en un bar si ens deixen entaular….. sort de la Lidia (r1k) que domina el francès…… (miquel no facis cap comentari aquí…. )
En XaviStrom no se’n pot estar i s’ofereix per fer-nos de cambrer.
Seguim despres de dinar i la ruta s’endinça en uns magnifics engorjats… son les Gorges du Caire
A la Motte la carretera es torna revolada i feréstega… amb asfalt de dubtosa qualitat i a vegades amb grava..
En Stromkel ens comença a donar mostres que “algo” li està passant…
Passat St Nazaire la carretera millora però segueix sent espectacular i molt divertida…
En acostar-nos a Die, el Vercors ja ens diu hola…
La pujada al coll Russet, és tant ràpida que poc temps tenim a fer fotos
Aprofitem a fer una foto de grup, estem a punt d’entrar al cor del Vercors.
S’està fent fosc, son 2/4 de 8 quant arribem a l’hotel Marronnier
Ens esperen…..
Desprès d’una dutxa anem a sopar, estem cansats i contents, la vetllada acaba d’hora avui, tots tenim ganes d’agafar el llit.
DIA 2 — 9 DE SETEMBRE —
DESCOBRINT EL VERCORS
Ens llevem a una hora prudencial, ja que hemm quedat per esmorzar a 2/4 de 9, per marxar a 2/4 de 10.
El dia es s’aixeca lletxot i emboirat. En Xavi fa el que pot per a lluitar contra la pluja, però ningú ho fa contra la boira.
Amb aquest temps marxem…..
Les gorges de la Bourne cap a Pont en Royans, no llueixen com mereixen..
En arribar-hi la fila de motots aparcades fa força patxoca, Aprofitem per fer unes fotos a les típiques cases penjades.
Marxem cap a Leoncel on pujem el primer port, el de Tourniol, en agafar alçada, la boira es fa densa i emprenyadora, no ens deixa veure cap de les magnifiques vistes que aquí hi ha.
Per un moment, la boira ens permet veure el camí de pujada…
Baixem i anem cap el coll de la Bataille.
Aquí si que hi ha boira de veritat, i vent, mol de vent, tant que no ens hi podem estar ni cinc minuts…
Baixem pels tunels de Pionnier, i parem a St Jean en Royans a fer un cafe per reposar-nos del fred.
Ara li toca el torn al Combé Laval, que fems tot pujant al coll de la Machine pel Foret de la Cote Belle.
Ens el prenem amb calma i cada un pel seu compte per a poder fer les fotos que creguem oportunes, i desprès el tornem a fer plegats de pujada…
Ja és hora de dinar, i ens vusquem una zona per fer-ho. No ens tallem en veure que per arribar a les taules de picnic no hi arriba la carretera. Estem al vell mig del Foret de la Lente
Passem desprès de dinar pel la necropolis de la ressistencia….
Despres de Passar St Martin en Vercors, prenen la carretera que ens portarà al Calvari de Valchevriere i el Bois Barbu, ruta que ens recomenà en Stelvio, i que de segur val la pena..
En Miquel (in1til) encara busca els gnoms per a fer-hi una foto
i el Miquel (Stromkel) troba algú amb qui compartir els seus deliris i jocs.
En arribar a Villar de Lands anem a fer una cervesa a la concorreguda plaça de l’Ours, i seguint savis consells….
Ara només queda vaixar a Grenoble per la carretera de St Nizier i tornar a pujar per la rapida carretera que passa per les Gorges dels Engins….
De tornada, cap a Rencurel, descobrim les magnifiques Gorges de la Bourne, espectaculars….
Sopar i una magnifica sobretaula, que encara em fan mal les costelles de tant riure….
Demà serà un altre dia….
DIA 3 — 10 DE SETEMBRE —
MES VERCORS
El dilluns és lleva radiant i net, promet ser un gran dia.
Des de l’habitació, la vista, simplement espectacular!!!!!
Esmorzem rapidament, tots tenim moltes ganes de iniciar la ruta….
L’Stromkel te fred de peus, ha dormit sol i vol esmenar-ho….. necessita carinyo i prova amb en Ramon…….
Avui ens acompanyarà en Jean François, l’amo de l’hotel. Tots a punt emprenem marxa tot seguint la Route des Ecouges
per arribar a les magnifiques gorges…. espectaculars, sense paraules…..
D’aquí, baixem a St Gervais i ràpidament ens enfilem per una carretereta acabada d’asfaltar cap a les Gorges du Nan
Just entrar-hi descobrim que estan en obres, pero encara que agin arrencat l’asfalt en aquest tram continuem….
De sobte, ens topem amb la crua realitat, les gorges estan tancades, fins hi tot, ens trobem un camió de cara que…….. buffff
Amb resignació donem mitja volta i marxem….
A la que trobem un bon lloc, refem la ruta amb un ràpid consens.
La variarem per tal que a la tarda puguem estar altra vegada a les gorges…. els obrers ens han dit que plègan de treballar a les 5. Per tant ara posem rumb a le Fas i Presles
A presles fem una paradeta…..
I continuem, la carretera és magnifica i perdem altura ràpidament.
Tot passant per les gorges de la Bourne altre cop, arribem a les Jarrant, i passat Autrans arribem al Tunnel du Mortier
D’aquí prenem una ruta forestal, que entre sotracs i revolts, ens porta fins un esplèndid prat on ens disposem a dinar…
Rebem aquí una trucada del Tonet que ens fa molta il•lusió…… mira tots et saluden!!!!
En plegar de dinar, pugem al mirador de la Moliere de 1632 metres, d’on tenim una magnifica visió dels Alps…
Marxem, que es fa tard. Seguim la pista fins al coll de la Croix Perrin Jaume, i d’aquí cap a Rencurel, d’on surt una petita pista asfaltada que ens portarà de nou a Le Faz
I d’allà, per la reraguarda, per Malleval, ens acostem de nou a les gorges du Nan
I baixem fins a trobar-nos-les.
Seguim baixant i tornem cap a la Gorga dels Ecouges per tal de fer el tuner de tornada…
Arribem a l’Hotel cap a 2/4 de 7, com sempre contents i cansats.
Ens espera un magnífic sopar, de primer una sopa bonissima, que no sabem ben be que portava a dins, però que ens va posar a tots com a motos…. be!!! A l’Stromkel una mica més que als demés, amb la seva festa a l’habitació 23
DIA 4 — 11 DE SETEMBRE —
TORNEM A CASA
Aquest tram te uns 180 km aproximadament fins arribar a Orange.
Marxarem de Rencurel i seguirem la següent ruta
St Jean en Royans per D537
a Plan de Baix per la D70
Gorges d’Ombléze per la D578
Mirabel et Blacons per la D70
Saou per la D70
Dieulefit per la D538
Valreas per la D538 i D10
Toulette per la D976
Orange per la D193
D’aquí l’autopista fins a Barcelona (430km des de Orange)
Avui el dia s’aixeca trist, per les boires, i per que ja marxem. Amb pesar, pero amb aquella alegria que ha caracteritzat aquesta sortida ens fem les fotos de grup…
Marxem doncs, amb un dia gris i brut… deixem enrera Rancurel…
i Pont en Royans
passem el col de Bacchus i anem a les gorges de l’Ombleze…
Seguim fent ruta de tornada i passem per uns bonics paratges, el Pas de Lauzens, fins a Saou…
on parem a fer el cafe… recordem que és 11 de setembre, i cantem els Segadors (acompanyat de la música versió Politono)
A partir d’aquí les carreteres es tornen ràpides i amples, i espavilem deu ni do… llàstima del vent fort que ens fa anar de corcoll….
Una vegada a l’autopista, poca cosa a destacar, més que l’últim piknik plegats
Arribem a casa, com sempre amb un molt bon regust de boca….. ens ho hem passat teta, tot a funcionat (no perfecta, pero suficient)
Ara queda esperar a veure quina més de grossa en farem…. mentre agrair a tots la vostra participació…
IN1TIL (Miquel)
PASSAT DE ROSCA I R1K (Carles i Lidia)
JAMES BOND (Ramon 007)
NUCK CHORRIS (Toni i Carme)
XAVISTROM (Xavi i Sandra)
STROMKEL (Miquel)
SIONO1000 (Joan i Irene)
ANGEL I VIOLANT DE BRU (Angel i Montse)
XAVITIGER i CECITIGER (Xavi i Ceci)
I nosaltres, ELS BURRUKTALA (Carme i Miquel)
i ressaltar la magnifica feina i moral de les nostres copis, que fer 2000 i pico de quilometres allà radera, refiant-se plenament de nosaltres….. ja te tela!!!
Ah!!! I a la Carme, que va fer unes 800 fotografies….
CARME i MIQUEL